L'Ajuntament de Ripoll demana l'abolició de la monarquia espanyola

El consistori, amb l'única abstenció de Fem Ripoll-CP, va donar ple suport a la resolució aprovada al Parlament de Catalunya

Isaac Muntadas
31 d'octubre del 2018
Actualitzat a les 11:57h
El moment de la votació en què només Fem Ripoll-CP s'ha abstingut
El moment de la votació en què només Fem Ripoll-CP s'ha abstingut | Ajuntament de Ripoll
L'Ajuntament de Ripoll ha aprovat l'abolició de la monarquia espanyola en la sessió plenària que s'ha celebrat aquest dimarts al vespre. La proposta ha obtingut els vots favorables de l'equip de govern (PDeCAT-DC), ERC i la CUP, i la única abstenció de Fem Ripoll-CP. D'aquesta manera, el consistori ripollès se suma a un parell de municipis d'Osona com Sant Julià de Vilatorta i Prats de Lluçanès, que dilluns ja van van aprovar sengles mocions en aquest sentit. De fet, aquesta decisió simbòlica però alhora tan rellevant va passar una mica desapercebuda, ja que estava inclosa dins d'una moció presentada conjuntament pel PDeCAT-DC i ERC en què es donava ple suport a la resolució del Parlament de Catalunya sobre la priorització de l'agenda social i la recuperació de la convivència que va tirar endavant el passat 11 d'octubre de 2018 -amb el vots de JxCat, ERC i els comuns-.

Dins del text llegit per l'alcalde Jordi Munell, es refermava el compromís amb els valors republicans i s'apostava per l'abolició d'una institució qualificada de ''caduca i antidemocràtica''. En aquesta resolució també es rebutjava i condemnava el posicionament del rei Felip VI, el qual va irritar el món independentista amb el discurs que va pronunciar el passat 3 d'octubre de l'any 2017 després de l'aturada de país. La resolució considerava que el monarca espanyol va justificar la violència exercida per la Guàrdia Civil i la Policia Nacional durant el referèndum d'autodeterminació del passat 1 d'octubre.

El text d'aquesta resolució del Parlament de Catalunya també instava a totes les institucions de l'Estat Espanyol a garantir ''la convivència, la cohesió social, la lliure expressió i la pluralitat política a l'Estat''. En aquest sentit, l'hemicicle va reprovar els actes ''repressius'' contra la ciutadania i va condemnar les amenaces d'aplicació, una altra vegada, de l'Article 155 de la constitució. A més, també carregava contra les amenaces d'il·legalització de partits polítics catalans que ha proferit el líder del Partit Popular, Pablo Casado, en reiterades ocasions; la ''judicialització'' de la política i la ''violència'' exercida contra els drets fonamentals dels ciutadans. Finalment, aquesta resolució també instava a les institucions i als partits catalans al diàleg i a l'acord i al respecte de la pluralitat de les diverses opcions de tots els catalans.
 

L'alcalde Jordi Munell (PDeCAT-DC) llegint la declaració Foto: Ajuntament de Ripoll


Moció per l'aniversari de l'1 d'octubre

El ple del consistori ripollès també ha ratificat gairebé per unanimitat -amb l'única abstenció de Fem Ripoll-CP- l'acord que es va prendre a la junta de govern local referent a la moció pel primer aniversari del referèndum de l'1 d'octubre. Aquesta proposta reivindicava i agraïa a totes les persones que van fer possible la votació per autodeterminar-se d'aquell dia ''malgrat les amenaces, l'ús il·legítim de la violència i la brutalitat per part del govern espanyol''. La moció també reiterava la ''inapel·lable'' necessitat que el govern espanyol s'assegui amb el govern de la Generalitat per negociar un referèndum acordat i que accepti el resultat que s'obtingui d'aquesta votació ''sense descartar altres opcions o sistemes proposats que puguin fer-ho possible''. A banda, el consistori ripollès ha exigit, per enèsima vegada, la llibertat immediata i incondicional dels presos polítics i el retorn dels exiliats.

Per internacionalitzar el procés català tan com es pugui i redoblar la pressió internacional, Munell ha anunciat que els acords presos al consistori s'enviaran a l'alt comissariat de l'ONU pels Drets Humans, ja que el dret a exercir la democràcia està recollit com un dret humà i a l'Estat Espanyol hi ha persones a la presó per exercir-lo.