23
d'octubre
del
2018
Actualitzat
a les
7:20h
El jutjat d'instrucció 7 de Figueres ha arxivat provisionalment la causa contra deu dels onze investigats per tallar l'AP-7 i l'N-2 a l'Alt Empordà el 27 de març, dos dies després de la detenció a Alemanya de Carles Puigdemont. Entre aquests deu activistes n'hi ha dos del Ripollès, un dels quals va desobeir i no es va presentar a declarar quan va ser citat. La jutgessa considera que no ha quedat suficientment acreditat que hagin comès cap delicte. A tots ells, els investigaven per delictes de desordres públics.
Ara, però, el procediment continua obert perquè hi ha un dels activistes a qui atribueixen, a més, un delicte d'atemptat a agents de l'autoritat. Les defenses dels investigats ja van anunciar que demanarien l'arxiu del cas quan el jutjat va citar a declarar els investigats perquè consideraven que no hi havia base legal per atribuir-los els delictes dels quals se'ls acusava.
La resolució detalla que "tot i la identificació de les persones" que consten en el procediment, no s'ha pogut aclarir "quina va ser l'actuació de cadascuna d'elles en els fets investigats ni si aquesta actuació pot reunir el caràcter de delicte".
Desordres públics
L'advocat de dues de les investigades, Jordi Giró, ha celebrat l'arxiu del cas perquè "les persones que defensàvem són gent que no estan habituats que se'ls imputi". "Des del principi van tenir molt clar que no havien comès cap delicte i al final estem contents perquè ells s'han tret aquesta acusació de sobre i continuen ben ferms amb les idees que tenien", ha insistit. En la mateixa línia, una altra de les advocades del cas, Montserrat Vinyets, ha recordat que ells sempre van defensar que l'atestat "queia pel seu propi pes".
El procediment continua obert, en canvi, per a un dels activistes a qui, a banda del delicte de desordres públics, també atribueixen un delicte d'atemptat a agents de l'autoritat. L'advocada del jove que continua investigat, Núria Casajuana, ha dit que en aquest cas, la policia el va identificar enmig de la mobilització a l'N-2 i no als aparcaments "com a la resta". Encara no han rebut la interlocutòria de processament però ja ha avançat que aportaran "les proves que calguin" i que defensaran que feia "resistència passiva".
"Si això significa que hem de dir en veu alta que considerem que els agents de la BRIMO van mentir, ho farem", ha dit. En aquest sentit, ha explicat que els efectius van declarar que l'investigat es va resistir a ser desallotjat i que, fins i tot, els va ventar puntades de peu. La versió que va defensar davant dels jutjats en la seva declaració, però, és ben diferent. Segons Casajuana, "ell va descriure que els mossos el van agafar per les extremitats i, fins i tot, li van pressionar el canell".
Una protesta amb centenars de persones
El 27 de març centenars de persones van respondre a la crida del Comitè de Defensa de la República (CDR) i van tallar l'autopista a l'alçada de la sortida de Figueres nord a partir de les sis. El tall va durar fins al migdia, quan els Mossos d'Esquadra van acabar desallotjant la via després de fer algunes càrregues contra els manifestants. A continuació, un grup d'unes 300 persones va anar fins a l'N-2 a Hostalets de Llers, i hi van tallar el pas. La policia els va desallotjar poca estona després, abans de les dues de la tarda.
El jutjat va citar a declarar el 22 de juny onze activistes investigats pels fets. D'aquests, dos no va comparèixer –un dels quals del Ripollès- i van optar per desobeir. Dels nou que sí que van acudir-hi, set es van acollir al seu dret a no declarar.
Les defenses ja van avançar que demanarien l'arxiu perquè consideraven que no hi havia base legal per atribuir-los cap delicte. A més, van explicar que l'atestat dels Mossos recollia que les identificacions van ser "aleatòries" i a més de mig quilòmetre del punt on hi van haver els talls de carretera. Unes 200 persones es van concentrar a les portes dels jutjats per donar suport als encausats.
Ara, però, el procediment continua obert perquè hi ha un dels activistes a qui atribueixen, a més, un delicte d'atemptat a agents de l'autoritat. Les defenses dels investigats ja van anunciar que demanarien l'arxiu del cas quan el jutjat va citar a declarar els investigats perquè consideraven que no hi havia base legal per atribuir-los els delictes dels quals se'ls acusava.
La resolució detalla que "tot i la identificació de les persones" que consten en el procediment, no s'ha pogut aclarir "quina va ser l'actuació de cadascuna d'elles en els fets investigats ni si aquesta actuació pot reunir el caràcter de delicte".
Desordres públics
L'advocat de dues de les investigades, Jordi Giró, ha celebrat l'arxiu del cas perquè "les persones que defensàvem són gent que no estan habituats que se'ls imputi". "Des del principi van tenir molt clar que no havien comès cap delicte i al final estem contents perquè ells s'han tret aquesta acusació de sobre i continuen ben ferms amb les idees que tenien", ha insistit. En la mateixa línia, una altra de les advocades del cas, Montserrat Vinyets, ha recordat que ells sempre van defensar que l'atestat "queia pel seu propi pes".
El procediment continua obert, en canvi, per a un dels activistes a qui, a banda del delicte de desordres públics, també atribueixen un delicte d'atemptat a agents de l'autoritat. L'advocada del jove que continua investigat, Núria Casajuana, ha dit que en aquest cas, la policia el va identificar enmig de la mobilització a l'N-2 i no als aparcaments "com a la resta". Encara no han rebut la interlocutòria de processament però ja ha avançat que aportaran "les proves que calguin" i que defensaran que feia "resistència passiva".
"Si això significa que hem de dir en veu alta que considerem que els agents de la BRIMO van mentir, ho farem", ha dit. En aquest sentit, ha explicat que els efectius van declarar que l'investigat es va resistir a ser desallotjat i que, fins i tot, els va ventar puntades de peu. La versió que va defensar davant dels jutjats en la seva declaració, però, és ben diferent. Segons Casajuana, "ell va descriure que els mossos el van agafar per les extremitats i, fins i tot, li van pressionar el canell".
Una protesta amb centenars de persones
El 27 de març centenars de persones van respondre a la crida del Comitè de Defensa de la República (CDR) i van tallar l'autopista a l'alçada de la sortida de Figueres nord a partir de les sis. El tall va durar fins al migdia, quan els Mossos d'Esquadra van acabar desallotjant la via després de fer algunes càrregues contra els manifestants. A continuació, un grup d'unes 300 persones va anar fins a l'N-2 a Hostalets de Llers, i hi van tallar el pas. La policia els va desallotjar poca estona després, abans de les dues de la tarda.
El jutjat va citar a declarar el 22 de juny onze activistes investigats pels fets. D'aquests, dos no va comparèixer –un dels quals del Ripollès- i van optar per desobeir. Dels nou que sí que van acudir-hi, set es van acollir al seu dret a no declarar.
Les defenses ja van avançar que demanarien l'arxiu perquè consideraven que no hi havia base legal per atribuir-los cap delicte. A més, van explicar que l'atestat dels Mossos recollia que les identificacions van ser "aleatòries" i a més de mig quilòmetre del punt on hi van haver els talls de carretera. Unes 200 persones es van concentrar a les portes dels jutjats per donar suport als encausats.