La pressió del Consell Comarcal funciona i l'ACA comença a netejar les lleres dels rius

Les pressions del Consell Comarcal del Ripollès sobre l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) perquè es netegin les lleres dels rius han funcionat. Des d'aquest divendres al matí, operaris de l'ACA ja estan treballant a ple rendiment en el tram de la llera del riu que hi ha just al costat del pont de Calatrava, a Ripoll. Les màquines han començat a enretirar els troncs i les branques que el temporal provocat per les restes de l'huracà Leslie va transportar riu avall.

El director territorial de l'ACA a Girona, Àlex Rocas, ha explicat que l'actuació que s'ha iniciat a Ripoll -dins del marc d'un decret d'emergència- consisteix en treure la llenya del riu de tots arbres que l'aigua ha tombat o arrossegat riu avall. El lloc escollit per començar els treballs no ha estat a l'atzar, ja que la llera del riu Ter de sota el pont de Calatrava és una zona urbana i de fàcil accés. Precisament, hi ha molts indrets que, a dia d'avui, és impossible actuar-hi perquè el cabal del riu encara és massa alt o hi ha molt fang.
 
Acabar abans de final d'any amb un cost d'entre mig i un milió d'euros

Segons el representant de l'ACA a Girona, tot i que encara s'està fent l'inventari de tots els danys provocats pel temporal, el seu desig ''amb una dosi de realitat'' és que el 80-90% de les actuacions de retirada de material de la llera perquè recobri la capacitat hidràulica per tal d'evitar obturacions de ponts s'acabin abans de finals d'any. La inversió que s'hi destinarà encara és provisional, però la previsió es mou entre una forquilla de mig milió a un milió d'euros. Aquests diners servirien per solucionar els problemes que hi hagut a la conca fluvial del Ter però també pels de la conca alta del Llobregat. Està previst que, a finals de la setmana vinent, la xifra sigui més ''afinada''.

Depenent de l'actuació que s'hagi de fer, aquesta tindrà un cost més o menys elevat. De moment, l'ACA ja té unes 70 actuacions inventariades però la previsió és que s'arribi per sobre de les 200 en els 60 quilòmetres que hi ha des de la capçalera del Ter (Ulldeter) fins a les Masies de Roda. Les més prioritàries seran les de neteja de lleres del riu en trams urbans i les obturacions de ponts. ''Hi haurà actuacions de 2Km de 10 metres o d'un pont'', ha exemplificat.

Hi haurà actuacions més senzilles com és el cas de Ripoll, en què es trossejarà la llenya i es retiraran els troncs de la llera i altres de més complexes, com és el cas d'aquelles que estiguin associades a l'obturació de ponts. Per exemple, Rocas ha posat l'exemple d'un pont d'Orís (Osona) que s'ha convertit gairebé en una presa a causa de l'acumulació de brancatge. Aquesta actuació, que començarà dilluns, és relativament senzilla però portarà temps. També hi haurà actuacions més complexes com la de l'altra banda del riu Ter a la zona del pont de Calatrava, en què s'haurà d'esperar que baixi el cabal.

De totes maneres, des de l'ACA han revelat que la setmana que ve hi ha un Consell d'Alcaldes en què els batlles de cada municipi exposaran els danys que han patit per completar l'inventari fet des de l'ACA. Llavors, des d'aquesta institució s'aniran desplegant equips de treball per tota la conca del Ter des de la capçalera fins als embassaments -curs alt i mig del riu- que es dividiran entre 7 i 9 trams del riu. Evidentment, la feina també afectarà al curs fluvial del riu Freser.
 
Les actuacions preventives

Sobre les crítiques que ha rebut l'ACA per part d'alguns Ajuntaments i del Consell Comarcal de no fer actuacions preventives, Rocas ha afirmat que l'ACA en fa. Tot i així, ha matisat que s'ha d'establir el ''fràgil equilibri'' entre allò que vol la pròpia Agència, els Ajuntaments i la ciutadania. Per dur a terme aquest manteniment preventiu, l'ACA té en compte quatre pilars: la seguretat de les persones, la biodiversitat -el bosc de la ribera-, el manteniment de la capacitat hidràulica dels rius i els recursos disponibles.

Rocas ha reconegut que l'ACA va tenir uns anys (del 2011 al 2015 aproximadament) en què tenia ''poca'' capacitat d'actuació per la manca de recursos. Una situació que s'ha capgirat com un mitjó, ja que l'ACA preveu destinar 4 milions d'euros entre el període 2017-2019. Ara mateix, aquest ens ja hi ha invertit 1,3 milions d'euros (període 2017-2018) i quedarien prop de 2,7 milions d'euros per executar. ''Fem les actuacions en funció del pressupost'', ha assenyalat. Rocas també ha recordat que aquesta crescuda sobtada dels rius és ''extraordinària i de baixa freqüència'' i ha dit que no es pot comparar amb els aiguats de l'any 1982 o del anys 40, en què van ser d'alta freqüència.

Per altra banda, el delegat de Territori i Sostenibilitat a la demarcació gironina, Pere Saló, ha mostrat la seva satisfacció per la rapidesa en la resposta de l'ACA alhora de desplegar els mitjans de treball. ''És complicat fer-ho i la resposta de l'empresa ha estat excel·lent'', ha assegurat.
 
Contents, però exigeixen constància

Tan el Consell Comarcal com l'Ajuntament Ripoll s'han mostrat contents per la ràpida actuació de l'ACA en aquesta ocasió. El vicepresident del Consell Comarcal, Eudald Picas, ho ha qualificat de ''positiu'' perquè el Ripollès fa temps que reclama que el manteniment de les lleres dels rius sigui ''primordial''. Picas ha reconegut que aquest temporal va ser ''excepcional'' i l'actuació de l'ACA ha estat molt ràpida. Tot i així, el vicepresident també ha reconegut que ha estat de les ''poques vegades que han estat eficients perquè hi havia hagut queixes''. Ara, des del Consell es reclama que hi hagi ''constància'' i que aquest manteniment no es produeixi només en moments puntuals i pel temporal que s'ha produït. Des de l'Ajuntament de Ripoll, la regidora de Medi Ambient, Fina Guix, també s'ha mostrat satisfeta per l'actuació de l'ACA i ha explicat que estan treballant en l'inventari dels danys. Una de les zones de Ripoll que ha desaparegut és el passeig dels Aurons.
 
Llenya pels veïns

Des de l'ACA també parlaran amb els Ajuntaments perquè s'habiliti un espai per deixar-hi els troncs més petits, els quals seran per aquells veïns que ho desitgin. La llenya hi serà només uns dies i si ningú l'agafa, se l'emportaran. Els troncs més grossos segurament es transportaran per fer-ne biomassa.