15
d'octubre
del
2018
Actualitzat
el
16
d'octubre
a les
7:51h
Ni la pluja ni les restes de l'huracà Leslie han pogut esguerrar la Fira de Santa Teresa i Fira Catalana de l'Ovella que s'ha celebrat aquest dilluns a Ripoll. I això que els recintes amb el bestiar es trobaven al costat d'un riu Ter desbordat -passeig Sant Joan i Mestre Guich-, però el temps ha donat una petita treva i; fins i tot, ha lluït el sol durant una estona. La presència de la consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà -exalcaldessa de Ripoll i que avui celebrava el seu sant-, ha estat un dels principals reclams d'aquesta edició. Jordà ha estat l'encarregada d'entregar els premis a les millors explotacions ovines de la comarca i d'arreu de Catalunya. Enguany, el certamen ha comptat amb la presència de 25 explotacions ramaderes amb uns 180 caps de bestiar.
Premis molt repartits
Els premis d'aquesta edició de la Fira de Santa Teresa se'ls han repartit pràcticament entre tres explotacions. Pel què al millor lot de xaies, el triomf se l'ha endut La Cabana de Campdevànol; seguit del Mas Llestanosa de Vallfogona de Ripollès i Can Muxach de l'Estartit. Precisament, l'explotació del Baix Empordà s'ha endut el primer premi a la categoria del millor marrà. Can Picola d'Ogassa i, un altre cop La Cabana, han completat el podi. Can Picola sí que ha aconseguit guanyar la categoria del millor lot d'ovelles, seguit de Cal Pere Miquel de Castellar de n'Hug i Can Casas de Sant Pere de Ribes. El millor collar l'ha guanyat Mas Llestanosa i l'ovella de Can Picola s'ha emportat el guardó al millor animal de la fira.
El retorn de la subhasta de xaies
Després de quinze anys sense celebrar-se, la Fira de Santa Teresa ha recuperat la tradicional subhasta de bestiar, en què s'han subhastat un total de quatre lots de xaies. El preu inicial de cada lot -format per cinc xaies- era de 500 euros (100 euros per animal) i; pràcticament, en tres de les licitacions les xaies s'han venut pel preu inicial o per poc més del preu de sortida. Amb l'excepció del lot de La Cabana de Campdevànol, que s'ha venut per 620 euros. Del cost del preu inicial, es donava una subvenció de 125 euros des del consistori per sufragar els costos de la compra. Sortosament, la subhasta s'ha pogut fer amb normalitat al passeig Sant Joan, ja que la pluja ha aparegut just en el moment que s'acabava.
El relleu generacional i la importància del ramader
La consellera Teresa Jordà ha estat rebuda a l'Ajuntament de Ripoll, on ha signat el llibre de visites, i; tot seguit, s'ha dirigit cap a la fira. Jordà ha reconegut que el sector ramader especialitzat en oví porta temps ''patint''. És per això que des del Departament d'Agricultura de la Generalitat ja fa un temps que està parlant amb el sector per trobar-hi una sortida amb l'aplicació de noves polítiques. ''No tot s'acaba amb les subvencions'', ha assegurat Jordà; tot i que s'ha compromès a mantenir-les i a intentar potenciar-les.
La consellera d'ERC ha explicat que el problema principal del sector resideix en trobar un relleu generacional per cobrir la vacant dels pagesos i ramaders que es jubilen. ''A vegades apareixen grans empreses que doblen els preus per les terres i estem en un mercat que és difícil de gestionar'', ha apuntat. Amb tot, Jordà s'ha compromès a no permetre que el sector oví es ''desinfli més''.
Jordà també ha deixat clar que l'economia circular és una de les ''dèries'' principal del seu departament. La consellera ha posat l'exemple de la llet que es compra en una granja de Sant Joan de les Abadesses i, a través de la llet crua de vaca, s'elaboren formatges, es venen i es distribueixen. Encara més gràficament, Jordà ha exposat que darrera d'unes costelles de xai hi ha un ramader que cria aquest animal. Per aquest motiu, ''l'obsessió'' de la conselleria és que el pagès, el ramader o el pescador es pugui guanyar la vida amb la feina que fa perquè ''sinó no hi haurà relleu generacional''. És un peix que es mossega la cua. La consellera republicana ha apel·lat a posar en valor el producte de proximitat i a explicar a l'àrea metropolitana de Barcelona i a la capital que hi ha un sector agroalimentari vital que ''es cuida de l'alimentació del país''.
La consellera també s'ha volgut mostrar optimista amb l'èxit de les escoles de pastors, que estan plenes d'alumnes i hi ha gent que en queda fora. Tot i així, Jordà ha assegurat que el sector primari és ''dur'' i cal que el pressupost del seu Departament augmenti al nivell que li correspon (està al voltant dels 350 euros i l'objectiu seria arribar als 500 almenys). ''Aquest Departament serveix per cohesionar el territori i és vital pel futur del país'', ha assenyalat.
L'alcalde de Ripoll, Jordi Munell, ha dit que el sector ramader no pot defallir i que un país no pot ser ''complet'' sinó té un sector ramader potent. ''Hem de ser un rebost pel país i tenir la capacitat de produir bona carn'', ha assegurat. Tan Jordà com Munell han coincidit a agrair-li la tasca que ha fet al capdavant de l'organització de la fira a Maurici Camprubí, veterinari del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, que es jubila aquest any. Tot i així, tots dos han decidit que, d'alguna manera o altra, Camprubí ha de seguir l'any vinent al capdavant del certamen.
A Ripoll s'hi han reunit 25 explotacions i 180 caps de bestiar Foto: Isaac Muntadas
Premis molt repartits
Els premis d'aquesta edició de la Fira de Santa Teresa se'ls han repartit pràcticament entre tres explotacions. Pel què al millor lot de xaies, el triomf se l'ha endut La Cabana de Campdevànol; seguit del Mas Llestanosa de Vallfogona de Ripollès i Can Muxach de l'Estartit. Precisament, l'explotació del Baix Empordà s'ha endut el primer premi a la categoria del millor marrà. Can Picola d'Ogassa i, un altre cop La Cabana, han completat el podi. Can Picola sí que ha aconseguit guanyar la categoria del millor lot d'ovelles, seguit de Cal Pere Miquel de Castellar de n'Hug i Can Casas de Sant Pere de Ribes. El millor collar l'ha guanyat Mas Llestanosa i l'ovella de Can Picola s'ha emportat el guardó al millor animal de la fira.
L'entrega de premis s'ha fet a la Sala Eudald Graells Foto: Isaac Muntadas
El retorn de la subhasta de xaies
Després de quinze anys sense celebrar-se, la Fira de Santa Teresa ha recuperat la tradicional subhasta de bestiar, en què s'han subhastat un total de quatre lots de xaies. El preu inicial de cada lot -format per cinc xaies- era de 500 euros (100 euros per animal) i; pràcticament, en tres de les licitacions les xaies s'han venut pel preu inicial o per poc més del preu de sortida. Amb l'excepció del lot de La Cabana de Campdevànol, que s'ha venut per 620 euros. Del cost del preu inicial, es donava una subvenció de 125 euros des del consistori per sufragar els costos de la compra. Sortosament, la subhasta s'ha pogut fer amb normalitat al passeig Sant Joan, ja que la pluja ha aparegut just en el moment que s'acabava.
La subhasta s'ha celebrat al passeig Sant Joan i s'han subhastat quatre lots de xaies Foto: Isaac Muntadas
El relleu generacional i la importància del ramader
La consellera Teresa Jordà ha estat rebuda a l'Ajuntament de Ripoll, on ha signat el llibre de visites, i; tot seguit, s'ha dirigit cap a la fira. Jordà ha reconegut que el sector ramader especialitzat en oví porta temps ''patint''. És per això que des del Departament d'Agricultura de la Generalitat ja fa un temps que està parlant amb el sector per trobar-hi una sortida amb l'aplicació de noves polítiques. ''No tot s'acaba amb les subvencions'', ha assegurat Jordà; tot i que s'ha compromès a mantenir-les i a intentar potenciar-les.
Foto de família a l'Ajuntament de Ripoll Foto: Isaac Muntadas
La consellera d'ERC ha explicat que el problema principal del sector resideix en trobar un relleu generacional per cobrir la vacant dels pagesos i ramaders que es jubilen. ''A vegades apareixen grans empreses que doblen els preus per les terres i estem en un mercat que és difícil de gestionar'', ha apuntat. Amb tot, Jordà s'ha compromès a no permetre que el sector oví es ''desinfli més''.
Jordà també ha deixat clar que l'economia circular és una de les ''dèries'' principal del seu departament. La consellera ha posat l'exemple de la llet que es compra en una granja de Sant Joan de les Abadesses i, a través de la llet crua de vaca, s'elaboren formatges, es venen i es distribueixen. Encara més gràficament, Jordà ha exposat que darrera d'unes costelles de xai hi ha un ramader que cria aquest animal. Per aquest motiu, ''l'obsessió'' de la conselleria és que el pagès, el ramader o el pescador es pugui guanyar la vida amb la feina que fa perquè ''sinó no hi haurà relleu generacional''. És un peix que es mossega la cua. La consellera republicana ha apel·lat a posar en valor el producte de proximitat i a explicar a l'àrea metropolitana de Barcelona i a la capital que hi ha un sector agroalimentari vital que ''es cuida de l'alimentació del país''.
Una de les subhastes s'ha enfilat per sobre dels 600 euros Foto: Isaac Muntadas
La consellera també s'ha volgut mostrar optimista amb l'èxit de les escoles de pastors, que estan plenes d'alumnes i hi ha gent que en queda fora. Tot i així, Jordà ha assegurat que el sector primari és ''dur'' i cal que el pressupost del seu Departament augmenti al nivell que li correspon (està al voltant dels 350 euros i l'objectiu seria arribar als 500 almenys). ''Aquest Departament serveix per cohesionar el territori i és vital pel futur del país'', ha assenyalat.
L'alcalde de Ripoll, Jordi Munell, ha dit que el sector ramader no pot defallir i que un país no pot ser ''complet'' sinó té un sector ramader potent. ''Hem de ser un rebost pel país i tenir la capacitat de produir bona carn'', ha assegurat. Tan Jordà com Munell han coincidit a agrair-li la tasca que ha fet al capdavant de l'organització de la fira a Maurici Camprubí, veterinari del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, que es jubila aquest any. Tot i així, tots dos han decidit que, d'alguna manera o altra, Camprubí ha de seguir l'any vinent al capdavant del certamen.
Munell ha dit que cal tenir un sector ramader potent Foto: Isaac Muntadas