10
d'octubre
del
2018
Actualitzat
a les
14:32h
L'expresident Artur Mas torna a donar explicacions sobre el seu paper en la consulta popular del 9 de novembre del 2014. Aquesta vegada, però, al Tribunal de Comptes de Madrid, on abans de les 10.00 del matí s'ha presentat acompanyat dels exconsellers Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs -que també declaren com a acusats continuació-. A tots ells els han acompanyat diversos dirigents del PDECat, que s'han desplaçat a la capital espanyola per donar-los l'escalf.
En la seva declaració, molt en la línia del que va esgrimir davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Mas ha defensat que en cap cas era conscient que estava cometent una il·legalitat, quan li han preguntat per les estructures que s'estaven posant en marxa per organitzar la consulta del 9-N. Durant el judici administratiu, les parts han demanat als acusats explicacions sobre els 5,2 milions d'euros que, segons asseguren, podrien haver provingut de les arques de la Generalitat per organitzar la votació. Les entitats que van denunciar el suposat ús de diner públic són Societat Civil Catalana i l'Associació d'Advocats Catalans.
Concretament, les acusacions han interrogat els líders catalans sobre la compra de material abans de la consulta, entre els quals, ordinadors, amb una partida de despesa de 2,8 milions d'euros. Sobre això, Mas ha concretat que l'objectiu era modernitzar elements del sistema educatiu català i, en qualsevol cas, fer-ne un ús puntual el 9-N. No obstant això, ha insistit que l'organització estava a mans dels voluntaris, i ha recordat que durant el temps que va durar el procés, cap jutge ni fiscal va instar a aturar la votació, ni tampoc van aclarir si la consulta s'havia de suspendre, tot i que ell va demanar-ho directament als tribunals.
Mas, Ortega, Rigau i Homs declaren pels 5,2 milions d'euros que, de fet, ja han dipositat com a fiança. En cas de condemna ferma, els diners reingressaran al compte de l'administració afectada per la malversació, és a dir, de la mateixa Generalitat. No obstant això, en els judicis que hi va haver al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i al Tribunal Suprem -en el cas d'Homs perquè era diputat al Congrés- es va acabar retirant l'acusació per malversació contra tots quatre. El Tribunal e Comptes s'encarrega de determinar quina és la responsabilitat comptable de les persones que tenen accés a béns públics.
Per la seva part, Ortega, Rigau i Homs també han negat que existís cap despesa concreta per a les votacions del 9-N, i han defensat que es van modificar les partides de la Generalitat seguint la llei de pressupostos.
El suport del Govern
Abans d'anar a Madrid, Mas, Homs Ortega i Rigau van rebre aquest dimarts el suport explícit del president de la Generalitat, Quim Torra, que es va reunir amb ells aquest a les dependències de Palau. Va ser una reunió a porta tancada on també van participar el vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès, i la portaveu i consellera de la Presidència, Elsa Artadi, així com altres consellers.
Abans d'entrar al judici, el senador del PDECat Josep Lluís Cleries ha precisat també que l'objectiu del 9-N era donar eines al poble català per "decidir el seu futur" i ha tornat a denunciar la "persecució política" de l'Estat. Així mateix, el president del PDECat, David Bonvehí, que també ha viatjat a Madrid, ha denunciat que l'expresident i els exconsellers s'enfrontin a un procés "injust", ja que els fet ja es van jutjar al TSJC i al Suprem: "L'Estat no s'ajusta a la legalitat perquè està fent un doble judici".
Últim pas abans de la sentència
Al final de les sessions de dimecres i dijous s'espera que totes les parts facin públiques les seves conclusions. Serà el moment de conèixer si es modifica (a l'alça o a la baixa) la quantitat que es reclama als acusats, i si existeix el delicte de malversació. Un cop celebrat el judici, el cas quedarà vist per a sentència.
No obstant això, qui la redactarà la resolució serà la consellera del departament segon, l'exministra de Justícia del primer govern d'Aznar, Margarita Mariscal de Gante. La sentència, però, encara es podrà recórrer a la sala de justícia del Tribunal de Comptes i, com a última instància, davant la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Suprem.
Immobles personals com a aval
Per poder pagar la fiança de 5,2 milions d'euros, els acusats van ingressar en efectiu 2,8 milions i van aportar immobles de la seva propietat com a aval. Fins el moment, els diners estan retinguts al compte de consignacions, que depèn del Ministeri de Justícia, i respecte dels immobles s'ha fet un embargament provisional fins que hi hagi sentència ferma, tot i que els propietaris en poden seguir disposant.
Les propietats aportades com a aval són un pis de Mas situat al carrer Tuset de Barcelona, la meitat d'un immoble d'Homs a Taradell (Osona), finques d'Ortega a Barcelona i de Rigau a Ribes de Freser (el Ripollès) i també una propietat de l'exsecretari general de Presidència Jordi Vilajoana, a qui també s'acusa entre d'altres excàrrecs del govern de Mas.
Condemnes per desobediència
La consulta del 9-N ja es va jutjar al TSJC i al Tribunal Suprem el 2007, amb condemnes d'inhabilitació sobre l'expresident i els exconsellers que van anar dels sis mesos als dos anys: Mas va ser condemnat a dos anys d'inhabilitació i a una multa de 36.000 euros; Ortega a un any i nou mesos, i a una multa de 30.000 euros; Rigau a un any i sis mesos d'inhabilitació i a una multa de 24.000 euros, i Homs -al Suprem i ja amb condemna ferma- a un any i un mes d'inhabilitació, i a una multa de 30.000 euros.
Respecte d'aquestes penes, Mas, Ortega i Rigau van presentar un recurs i, el proper 6 de novembre, hi ha una vista fixada al Tribunal Suprem.
En la seva declaració, molt en la línia del que va esgrimir davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Mas ha defensat que en cap cas era conscient que estava cometent una il·legalitat, quan li han preguntat per les estructures que s'estaven posant en marxa per organitzar la consulta del 9-N. Durant el judici administratiu, les parts han demanat als acusats explicacions sobre els 5,2 milions d'euros que, segons asseguren, podrien haver provingut de les arques de la Generalitat per organitzar la votació. Les entitats que van denunciar el suposat ús de diner públic són Societat Civil Catalana i l'Associació d'Advocats Catalans.
Concretament, les acusacions han interrogat els líders catalans sobre la compra de material abans de la consulta, entre els quals, ordinadors, amb una partida de despesa de 2,8 milions d'euros. Sobre això, Mas ha concretat que l'objectiu era modernitzar elements del sistema educatiu català i, en qualsevol cas, fer-ne un ús puntual el 9-N. No obstant això, ha insistit que l'organització estava a mans dels voluntaris, i ha recordat que durant el temps que va durar el procés, cap jutge ni fiscal va instar a aturar la votació, ni tampoc van aclarir si la consulta s'havia de suspendre, tot i que ell va demanar-ho directament als tribunals.
Mas, Ortega, Rigau i Homs declaren pels 5,2 milions d'euros que, de fet, ja han dipositat com a fiança. En cas de condemna ferma, els diners reingressaran al compte de l'administració afectada per la malversació, és a dir, de la mateixa Generalitat. No obstant això, en els judicis que hi va haver al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i al Tribunal Suprem -en el cas d'Homs perquè era diputat al Congrés- es va acabar retirant l'acusació per malversació contra tots quatre. El Tribunal e Comptes s'encarrega de determinar quina és la responsabilitat comptable de les persones que tenen accés a béns públics.
Per la seva part, Ortega, Rigau i Homs també han negat que existís cap despesa concreta per a les votacions del 9-N, i han defensat que es van modificar les partides de la Generalitat seguint la llei de pressupostos.
El suport del Govern
Abans d'anar a Madrid, Mas, Homs Ortega i Rigau van rebre aquest dimarts el suport explícit del president de la Generalitat, Quim Torra, que es va reunir amb ells aquest a les dependències de Palau. Va ser una reunió a porta tancada on també van participar el vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès, i la portaveu i consellera de la Presidència, Elsa Artadi, així com altres consellers.
Durant la trobada, el Govern va mostrar la seva solidaritat amb els quatre polítics implicats. En un missatge a través de Twitter, a més, el president va fer explícit el suport envers els acusats per haver posat les urnes el 9-N del 2014. "Prou venjança", va demanar.Hem expressat el suport del @Govern al #presidentMas, a @joanaortega, a @franceschoms i a Irene Rigau. Demà tornen a declarar per haver posat les urnes el 9-N del 2014. Prou venjança! pic.twitter.com/iVOtlGkyLe
— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) 9 d’octubre de 2018
Abans d'entrar al judici, el senador del PDECat Josep Lluís Cleries ha precisat també que l'objectiu del 9-N era donar eines al poble català per "decidir el seu futur" i ha tornat a denunciar la "persecució política" de l'Estat. Així mateix, el president del PDECat, David Bonvehí, que també ha viatjat a Madrid, ha denunciat que l'expresident i els exconsellers s'enfrontin a un procés "injust", ja que els fet ja es van jutjar al TSJC i al Suprem: "L'Estat no s'ajusta a la legalitat perquè està fent un doble judici".
Últim pas abans de la sentència
Al final de les sessions de dimecres i dijous s'espera que totes les parts facin públiques les seves conclusions. Serà el moment de conèixer si es modifica (a l'alça o a la baixa) la quantitat que es reclama als acusats, i si existeix el delicte de malversació. Un cop celebrat el judici, el cas quedarà vist per a sentència.
No obstant això, qui la redactarà la resolució serà la consellera del departament segon, l'exministra de Justícia del primer govern d'Aznar, Margarita Mariscal de Gante. La sentència, però, encara es podrà recórrer a la sala de justícia del Tribunal de Comptes i, com a última instància, davant la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Suprem.
Immobles personals com a aval
Per poder pagar la fiança de 5,2 milions d'euros, els acusats van ingressar en efectiu 2,8 milions i van aportar immobles de la seva propietat com a aval. Fins el moment, els diners estan retinguts al compte de consignacions, que depèn del Ministeri de Justícia, i respecte dels immobles s'ha fet un embargament provisional fins que hi hagi sentència ferma, tot i que els propietaris en poden seguir disposant.
Les propietats aportades com a aval són un pis de Mas situat al carrer Tuset de Barcelona, la meitat d'un immoble d'Homs a Taradell (Osona), finques d'Ortega a Barcelona i de Rigau a Ribes de Freser (el Ripollès) i també una propietat de l'exsecretari general de Presidència Jordi Vilajoana, a qui també s'acusa entre d'altres excàrrecs del govern de Mas.
Condemnes per desobediència
La consulta del 9-N ja es va jutjar al TSJC i al Tribunal Suprem el 2007, amb condemnes d'inhabilitació sobre l'expresident i els exconsellers que van anar dels sis mesos als dos anys: Mas va ser condemnat a dos anys d'inhabilitació i a una multa de 36.000 euros; Ortega a un any i nou mesos, i a una multa de 30.000 euros; Rigau a un any i sis mesos d'inhabilitació i a una multa de 24.000 euros, i Homs -al Suprem i ja amb condemna ferma- a un any i un mes d'inhabilitació, i a una multa de 30.000 euros.
Respecte d'aquestes penes, Mas, Ortega i Rigau van presentar un recurs i, el proper 6 de novembre, hi ha una vista fixada al Tribunal Suprem.