Procés Català

La internacionalització del procés és la clau per la independència segons l'ANC

La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, i la membre de Secretariat Nacional de l'entitat, Carla Soler, van fer una conferència dissabte a Sant Joan

per Isaac Muntadas , Sant Joan de les Abadesses, 3 de setembre de 2018 a les 17:09 |
Elisenda Paluzie i Carla Soler, a l'acte de l'ANC d'aquest dissabte a Sant Joan | Twitter Pep Coma
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de setembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, i la camprodonina Carla Soler, membre del Secretariat Nacional de l'entitat independentista van anar aquest dissabte a Sant Joan de les Abadesses per explicar com serà la Diada de l'11-S d'enguany. La conferència, que portava per títol ''Una Diada diferent'', va generar una gran expectació i unes 150 persones van omplir de gom a gom el Palau de l'Abadia, un escenari idíl·lic que es va quedar petit. Entre els assistents hi havia alguns alcaldes i regidors de diversos municipis de la comarca i, també, representants de les cinc territorials de l'ANC del Ripollès (Ripoll, Campdevànol, Vall de Ribes, Vall de Camprodon i, evidentment, la de Sant Joan com a amfitriona).

El president de l'ANC de Sant Joan i periodista, Jordi Vilarrodà, va fer de mestre de cerimònies de l'acte i va agrair-li especialment a Paluzie la seva assistència, ja que la presidenta aquella mateixa tarda havia tingut una reunió amb el Secretariat Nacional a Tarragona i va venir volant un cop es va acabar. Abans de passar la paraula a les protagonistes de la conferència, Vilarrodà va recordar que aquest 11-S serà una Diada diferent perquè, per primera vegada, hi ha presos polítics i persones que estan a l'exili. Sens dubte, dos fets excepcionals que no s'han produït fins aquest any.


Missatge polític de la Diada

Entenent les demandes de molta gent d'arreu del territori, l'ANC va decidir que la manifestació de l'11-S no podia fer-se a davant de les presons on hi ha els líders independentistes. ''L'objectiu de la repressió política és que abandonem els nostres objectius polítics'', va apuntar la presidenta de l'ANC. Evidentment, la feina de l'ANC va enfocada en aconseguir fer realitat la independència de Catalunya, que es va proclamar al Parlament el passat 27 d'octubre però que no es va fer efectiva. Paluzie va recordar que, des de l'endemà de l'empresonament de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart -16 d'octubre-, amb la plantada d'espelmes a la Diagonal de Barcelona, s'han fet més d'una desena de grans manifestacions per reclamar l'alliberament dels presos. A més, des de les entitats sobiranistes s'han fet i es faran diverses accions per tal de recollir diners pels familiars dels presos per, almenys, compensar les despeses econòmiques que puguin tenir alhora de desplaçar-se a les presons.


Tornant a la Diada, Paluzie va explicar que busquen que l'11-S tingui un to reivindicatiu que interpel·li a la resta del món, però amb una certa crítica cap als polítics catalans. La presidenta de l'ANC va exposar que la resta del planeta es pregunta si el problema català ha desaparegut. Això es deu al fet que es va produir un gran impacte mediàtic amb la violència policial durant el referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre, que va posar el problema al mapa. Des de llavors, l'exili i l'empresonament del president Carles Puigdemont van reactivar la mirada internacional, però el focus d'atenció s'ha anat dissipant amb els mesos. Paluzie ho va exemplificar amb una trobada a Alemanya amb un professor d'Estats Units, el qual va preguntar-li com havia acabat tot plegat. Evidentment, ella va haver-li d'explicar novament tot el context. ''Hem de seguir reivindicant que l'independentisme està fort'', va constatar.

Paluzie també va dirigir la mirada cap als polítics catalans independentistes i va dir que calia fer una crítica constructiva. La presidenta de l'ANC va utilitzar la metàfora de la muntanya per explicar-se. Paluzie va dir que ''estem en un camp base superior des que va començar el procés català amb les consultes populars'', però que encara ''no s'ha arribat al cim''. Per això, la màxima autoritat de l'ANC va apel·lar a la unitat d'acció dels partits polítics i, més ara, que se sap fins a on està disposat a arribar l'Estat espanyol. ''L'objectiu és just i necessari perquè és una qüestió de supervivència dels drets i les llibertats de tothom'', va afegir.

 

Més de 150 persones van assistir a l'acte del Palau de l'Abadia Foto: Isaac Muntadas


La performance de la Diada

Segons va explicar Soler, la confecció d'aquesta Diada s'ha fet amb la participació dels socis de les entitats. Des de l'ANC, es volia que la manifestació de l'11-S fos més tradicional pel context polític actual; però la gent volia alguna cosa ''més coreografiada''. ''És un repte haver compensat aquestes dues vessants'', va dir. Per Soler és vital que la manifestació sigui ''visible'' i obri tots els informatius internacionals. Cal recordar que la manifestació de la Diagonal començarà amb un silenci absolut a les 17.14h i, llavors, un coet marcarà l'inici de l'onada sonora que anirà del carrer Castillejos fins al Palau Reial. Un cop passi l'onada, els manifestants podran aixecar les pancartes que vulguin i cridar les consignes que desitgin.

L'objectiu d'aquesta Diada és que la societat s'empoderi i recuperi la força que va fer possible que es dugués a terme el referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre. ''Vam fer coses que molta gent deia que eren impossibles'', va remarcar. Com s'ha dit anteriorment, la internacionalització del conflicte és cabdal per l'objectiu independentista. És per això que hi haurà molts observadors internacionals ''marcats per la violència de l'1-O i de la resistència de la ciutadania durant aquell dia''. Entre els convidats internacionals de l'acte també hi haurà l'advocat de Clara Ponsatí a Escòcia, Aamer Anwar, que farà un discurs dins de la manifestació. En aquests parlaments també hi intervindran representants de l'AMI, Òmnium Cultural, l'ANC i alguna sorpresa que no volen desvetllar.

Les campanyes d'internacionalització del conflicte

Com deia abans Soler, la internacionalització del conflicte és clau pel relat independentista. La presidenta de l'ANC va reconèixer la bona feina que estan duent a terme les assemblees exteriors -n'hi ha unes 50 d'actives arreu del món en ciutats importants com París, Londres o Nova York-. Per exemple, l'ANC de Londres ja ha organitzat dos actes dins el Parlament de Westminster. Un en què hi va participar la pròpia Paluzie com a protagonista amb un públic compost per diputats favorables a la independència dins del parlament britànic (SNP), però també de diputats més aviats contraris al procés independentista (liberals i laboristes); i un altre acte en què la dona de Jordi Cuixart, Txell Bonet, i una de les filles de Joaquim Forn, van explicar la situació de presó preventiva dels seus familiars.

D'altra banda, la presidenta de l'Assemblea va assegurar que l'ANC d'Alemanya va ser molt important durant l'empresonament de Carles Puigdemont, ja que l'anaven a veure cada dia a la presó de Neumünster. A banda d'enumerar una llarga llista d'accions dutes a terme per les ANC d'arreu del món, Paluzie, va explicar que a l'inici dels judicis contra els líders independentistes i de les entitats sobiranistes faran nombroses concentracions a les principals ciutats europees per internacionalitzar el procés al màxim.
 

La Diada d'enguany serà atípic perquè és la primera amb presos polítics Foto: Assemblea


Les debilitats del ''Procés''

L'ANC també fa autocrítica i promourà una sèrie de campanyes per saber quins són els punts febles de l'estratègia independentista per poder obtenir més força quan es torni a plantejar l'embat contra l'Estat Espanyol. Per exemple, Paluzie va parlar d'enfortir aquelles empreses i cooperatives de l'economia catalana que no es van deixar influir per les pressions de l'Estat espanyol. Cal recordar, que algunes entitats bancàries com CaixaBank i el Banc Sabadell van traslladar les seus socials fora de Catalunya durant els mesos de més incertesa política. Soler va exemplificar-ho argumentant que els italians no utilitzen companyies telefòniques de Suïssa. ''Això no és fer boicot a ningú sinó tenir sentit de país'', va apuntar.

Per altra banda, Paluzie va assegurar que una bona part dels votants del 43% dels vots que van obtenir el PSC, Ciutadans i el PP a les eleccions autonòmiques del passat 21 de desembre no estan d'acord amb la repressió política, l'aplicació de l'article 155 i els empresonaments. La presidenta de l'ANC va assenyalar que una part d'aquests votants de partits unionistes tenien por de perdre la feina o havien adquirit la nacionalitat feia poc temps i temien haver de tornar als seus països. ''Una campanya de la por molt ben feta que cal contrarestar'', va explicar.

Per tot això, Paluzie va assegurar que cal fer primàries republicanes per assegurar que hi hagi candidatures unitàries independentistes a les ciutats on no estigui assegurada una majoria que aposti per la independència. La presidenta de l'ANC va lamentar que l'alcaldessa d'una ciutat tan important com Barcelona fes pressió a partir del 2 d'octubre perquè no es declarés la independència.

Com funciona l'ANC pel territori?

La conferència també ha servit per explicar com funcionen els engranatges interns de l'ANC. Soler va definir l'ANC com una entitat ''petita i gran'' alhora. La membre del Secretariat Nacional creu que l'Assemblea és una entitat gran pels actes que organitza, per la quantitat de gent que mou o pel què ha significat per la història del país. En canvi, l'ANC també és petita perquè té poc més de 40.000 socis, que són molts però; en canvi, segons els números hi ha molts més independentistes. ''Ara, més que mai, necessitem ampliar la base social'', va reclamar.

Soler va explicar que l'ANC està formada pel Secretariat Nacional, que està compost de 77 membres escollits pels socis i que representen el territori. El Secretariat Nacional és l'òrgan de govern i allà és on s'escullen els càrrecs orgànics de l'entitat (president, vicepresident, secretari i tresorer). A més, en aquest òrgan es prenen les decisions polítiques corresponents. L'ANC s'organitza en diverses comissions (mobilització, incidència política, seguretat, etc.) i llavors té assemblees territorials i sectorials (lingüistes, dones, etc.).

Paluzie va explicar que la presa de decisions a l'ANC és bastant assembleària i funciona de ''dalt abaix''. El Secretariat Nacional es reuneix almenys un cop al mes en un poble diferent de Catalunya i, qualsevol persona que en formi part, pot portar un punt a l'ordre del dia perquè es voti. ''L'ANC és molt participativa i alhora molt complexa'', va assenyalar. Això té la seva part bona, però ''també ens costa molt arrencar alhora de prendre decisions''. L'acte es va cloure amb una sèrie de preguntes del públic relacionades amb la manifestació o el ''Procés''.
 

Un acte de l'Assemblea Nacional Catalana a Camprodon fa més d'un any Foto: ANC Ripollès

 

Participació