«Un poble empresonat» arriba a Ripoll

El passat mes de novembre, Òmnium Cultural d'Osona, l'Assemblea Nacional Catalana d'Osona i els CDR's de l'Alt Ter, juntament amb altres entitats i col·lectius, van promoure la iniciativa de tancar-se per torns en una presó per denunciar la privació de llibertat a què estan sotmesos diversos consellers del govern legítim de Catalunya, els dos líders de les entitats sobiranistes més importants del país i la vida a l'exili que han de patir altres membres del govern català com és el cas del propi president Carles Puigdemont. Després d'estar instal·lada tres setmanes a Vic, la presó es va tornar itinerant i ha viatjat per 14 poblacions més d'arreu de Catalunya (Lleida, Olot, Mataró, Granollers o Manresa). Des d'aquest passat dilluns fins al proper dissabte dia 1 de setembre, la presó portàtil estarà ubicada a la plaça de l'Ajuntament de Ripoll.

La performance titulada ''Un poble empresonat'' pretén simular l'angoixa i la sensació que pateixen els presos polítics que estan privats de llibertat des de gairebé fa un any. A més de denunciar aquesta situació tan ''injusta'' derivada d'una clara politització de la justícia espanyola. Aquest dilluns a les 10 del matí, els dos primers voluntaris han entrat a la presó per estar-hi tancats durant dues hores. Els primers ''presos'' han estat la regidora del PDeCAT-DC de Ripoll, Fina Guix, i el torellonenc Jordi Dorca, un filòleg que ha participat en aquesta acció en tots els llocs que s'ha fet. ''Hi ha estat sempre un mínim de dues hores i crec que només ha fallat en una ocasió'', ha assegurat el president d'Òmnium Ripollès, Jordi Vilarrodà.
 
Com és i què hi ha a la presó

La presó no és altra cosa que un contenidor d'obra de mida estàndard que mesura 6 per 2,40 metres -ideal per ser transportat-. Les dues cel·les que s'hi han construït tenen unes dimensions força reduïdes de poc més de 2 metres quadrats i estan separades per un passadís interior. Als laterals, es van treure les parets i es van substituir per barrots de ferro que simulen la cel·la d'una antiga presó. Al sostre del recinte hi ha les nou fotografies dels líders independentistes que encara estan tancats a les presons de Lledoners (Jordi Cuixart, Jordi Sánchez, Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Joaquim Forn i Oriol Junqueras), Puig de les Basses (Dolors Bassa) i al centre penitenciari de Mas d'Enric (Carme Forcadell). L'objectiu és que la presó estigui ocupada les 24 hores del dia -per dues persones majors d'edat- fins que alliberin a tots els presos polítics.

A dins de cadascuna de les cel·les hi ha un llit per poder-hi dormir -sobretot en els torns de nit-, diverses mantes i una estufa per si fa fred -ara estem a l'estiu però a diverses poblacions l'acció s'ha dut a terme a l'hivern amb temperatures sota zero-, un extintor, una bústia, una taula, una cadira i un llum. Precisament, a l'escriptori hi ha tots els estris necessaris per poder-se passar les dues hores que dura la ''condemna'' escrivint cartes als presos polítics o els pensaments que pot tenir la persona que viu aquesta experiència. La llibreta que hi ha dins de la cel·la (que ha recorregut diversos indrets de Catalunya) té dibuixos de llaços grocs i centenars d'escrits de Vilanova i la Geltrú, Sant Antoni de Vilamajor, Vilafranca del Penedès i una gran quantitat de poblacions del territori català.
 
Què s'hi pot fer a la presó?

Les regles d'aquesta presó són, evidentment, molt més laxes que en un centre penitenciari real. A dins de la cel·la si pot tenir el telèfon mòbil sense problemes i es pot parlar amb els curiosos que venen a veure els ''presoners''. Els ''reclusos'' poden passar-se l'estona escrivint, dormint o contemplant l'exterior. A més, tots els voluntaris tenen la clau de la cel·la i hi ha un dels barrots que es pot obrir per si han de sortir per qualsevol urgència. De fet, si així ho desitgen poden tenir la porta de la cel·la oberta -ningú la té-.

El president d'Òmnium, Jordi Vilarrodà, des de dins la cel·la, explica a NacióRipollès que cadascú interioritza més o menys la seva estada a les cel·les i recalca que, a banda d'estar tancat, una de les funcions d'aquesta iniciativa és explicar a la gent perquè ''fem aquesta acció tan estranya''. De fet, Vilarrodà ha explicat que ell ja va estar tancat a Vic i va parlar amb molts turistes que potser no sabien ben bé de què anava tot i els hi va fer pedagogia sobre el tema. El periodista santjoaní també recorda l'experiència de fa uns mesos. Llavors s'hi va quedar de 10 a 12 de la nit i la temperatura vigatana era de 3 graus sota zero. ''Anàvem ben abrigats de cap a peus i amb l'estufa engegada per suportar el fred'', ha apuntat.

La primera mitja hora de Vilarrodà tancat a la cel·la ha passat volant perquè ha estat xerrant amb gent que s'ha reunit a la plaça i no ha tingut temps de fer res. Precisament, el president d'Òmnium Ripollès ha explicat que si algú si vol estar més de dues hores s'hi pot quedar. De fet, aquest dimarts, un manresà d'origen suís que també va a totes les presons s'hi quedarà durant tot el dia. Amb tot, Vilarrodà ha dit que encara falten alguns torns nocturns per omplir com els de 2 a 6 de la matinada. ''Hi ha gent que treballa al matí i lògicament no vindrà'', ha apuntat. Tot i així, la presó mai es quedarà buida i, almenys, sempre hi haurà una cel·la ocupada.

Vilarrodà també ha recordat que tots els voluntaris, a diferència dels presos polítics, saben que sortiran de la cel·la al cap de dues hores. A més, cal recordar que els presoners s'hi passen 16 hores diàries tancats i tenen limitats els contactes amb la família i les activitats.
 
Diverses experiències

El regidor d'ERC a Campdevànol, Toni Riera, s'ha tancat a la presó de 6 a 8 de la tarda. Gairebé quan s'esgotava el temps de la seva ''condemna'' hem parlat amb ell per copsar les seves impressions. ''No he tingut temps d'avorrir-me'', ha explicitat. Riera ha ocupat aquestes dues hores fent una redacció explicant la seva vivència personal i expressant el seu malestar per haver de dur a terme aquesta acció pel fet que hi hagi presos polítics.

D'altra banda, l'alcaldessa de Setcases, Anna Vila, que acabava d'entrar a la cel·la, s'ha posat a llegir la llibreta amb totes les experiències que ha escrit la gent durant aquests darrers mesos. ''Hem de solidaritzar-nos amb ells que fa molt de temps que estan allà i han de veure que no estan sols. No hi ha presons per tanta dignitat'', ha afirmat. Vila ha assegurat que quan estàs allà dins ''et sents una mica observada'' i que, realment, els barrots que et priven de la llibertat són més angoixants.
 
Només a Ripoll

Al Ripollès, la presó només s'instal·larà a Ripoll per una raó de seguretat, ja que la capital de la comarca és l'únic municipi del Ripollès en què hi ha Guàrdia Urbana amb servei de vigilància durant les 24 hores del dia. ''S'ha de garantir la seguretat dels què estan dins; tot i que, de moment, no ha passat mai res'', ha assegurat. L'altre motiu de què només es faci a Ripoll és perquè és la vila amb més població de la comarca i es vol transmetre un ''esperit comarcal'', ja que hi ve gent de tota la comarca i de fora.

D'altra banda, al costat de la presó hi ha una reproducció itinerant de la exposició del fotògraf Santiago Sierra que va ser censurada a la Fira Internacional d'Art Contemporani de Madrid (ARCO). L'obra va ser comprada pel periodista Tatxo Benet, que va cedir-ne els drets a Òmnium perquè la pogués exposar. Sobre el lema ''Dema pots ser tu'', hi ha les fotografies de presos que estan engarjolats per motius que es podrien considerar ideològics.