06
d'agost
del
2018
Actualitzat
a les
14:29h
L'Ajuntament de Ripoll va enviar al govern espanyol del PSOE, presidit per Pedro Sánchez, una llista de greuges amb tots els temes pendents que té l'Estat amb la capital del Ripollès. Per unanimitat, el plenari va ratificar un acord pres en una junta de govern local del passat mes de juny. La petició la va fer la regidora de Fem Ripoll-CP, Anna Belén Avilés, perquè la demanda tingués més força quan arribés a la Moncloa. Avilés ja es va encarregar de traslladar-li aquesta llista de greuges al diputat del Congrés a Madrid que porta els temes del Ripollès.
L'alcalde de Ripoll, Jordi Munell (PDeCAT-DC), va veure amb bons ulls la proposta; tot i que va explicar que, cada cop que hi ha un canvi de color al govern central, el consistori li reenvia un recordatori de tots els temes pendents perquè ''hi ha molts greuges''. De totes maneres, Munell no es va mostrar massa optimista amb què la manca d'inversions o d'actuacions se solucioni aviat, ja que l'anterior govern del PP no va respondre a les peticions del consistori ripollès. El batlle de Ripoll va revelar que havien demanat hora amb el ministre per avançar en alguns temes, però que no van passar d'una reunió a Girona entre el cap de l'àrea de Serveis al Territori i regidor de Ripoll, Joaquim Colomer i el subdelegat del govern a Catalunya.
Munell també va exposar que en els temes en què sí van fer avanços significatius havien quedat paralitzats, precisament, pel canvi de govern. Per exemple, el pas soterrani que s'ha de fer al pas a nivell que hi ha a l'entrada del passeig Ragull hi havia el compromís de què es comencés a executar durant el mes de juliol ''però al haver-hi un canvi de la persona que firma la despesa, aquesta va dir que s'ho volia tornar a mirar''.
Les obres principals eternament reivindicades
Les reclamacions que va traslladar el consistori ripollès al govern central són de magnituds diferents i n'hi ha algunes que destaquen per sobre de les altres pel seu cost econòmic, la seva rellevància o la seva reivindicació històrica al llarg dels anys obviada per l'Estat. Com ja s'ha dit abans, un dels primers punts d'aquesta llista és la construcció d'un nou pas soterrani al pas a nivell de Renfe situat a l'inici del passeig Ragull de la línia de tren R3 (Barcelona-Ripoll-Puigcerdà). El consistori va assenyalar que aquesta actuació és una reivindicació ''històrica'' i que caldria una acció decidida per evitar futurs accidents mortals com els que s'han produït i ''s'haurien pogut evitar si s'hagués dut a terme l'actuació, de la qual ja n'hi ha un projecte redactat.
La seguretat viària és un dels greuges més recurrents a Ripoll i hi ha dues demandes més que van en aquesta direcció. La primera és la construcció d'una rotonda a l'entrada nord de Ripoll (N-260) venint de Campdevànol en el seu límit amb la C-17. En principi, la Generalitat de Catalunya disposa d'un projecte executiu per dur-ho a terme. La realització d'aquesta rotonda en un tros de la via força estret i amb una senyalització confusa eliminaria un punt d'alta sinistralitat del municipi.
En segon lloc, segons el POUM municipal, també hi hauria la previsió de construir la variant nord de Ripoll, que permetria la connexió de la N-260 entre Sant Joan de les Abadesses i Campdevànol. Aquesta nova via suposaria que les persones que volguessin desplaçar-se per fer un viatge entre els dos municipis no haurien de creuar el casc urbà de Ripoll i alleugeriren l'afluència de trànsit pel centre de la vila. Per tant, es minimitzaria el risc d'accidents i el desgast de les vies interiors.
Demandes a nivell comarcal i del ferrocarril
A nivell comarcal, Ripoll també va reclamar que es desencallés el projecte del túnel de Toses (N-260) i la variant de Ribes de Freser. Aquesta actuació, que fa més de 40 anys que es reivindica, permetria que milloressin les comunicacions entre el Ripollès i la Cerdanya. ''És necessària per millorar les situacions de desequilibri territorial que pateixen les comarques de muntanya i avançar així en la permeabilització dels Pirineus per aconseguir territoris més competitius'', deia l'escrit. L'eterna millora de línia R3 de Renfe també figurava entre les demandes. L'Ajuntament demanava que es realitzessin les inversions i els traspassos necessaris a la Generalitat per la millora de la línia perquè ''és una de les línies estatals pitjor considerades a nivell d'inversions''.
El consistori ripollès voldria que es facilités la possibilitat d'intentar vendre, arrendar o cedir l'antiga estació de ferrocarril, denominada com l'estació nova, construïda l'any 1924 i que està en desús. L'Ajuntament també voldria que es finalitzés la cessió de les antigues cotxeres del ferrocarril de Ripoll. En principi, si bé consta que s'ha produït una desafectació dels béns immobles a cedir, encara no existeix la cessió pròpiament dita i; per tant, no es pot accedir a la seva acceptació en el registre de la propietat.
Altres demandes de Ripoll
L'Ajuntament de Ripoll va sol·licitar que s'estimessin les sol·licituds de l'1% cultural d'aquells projectes que van quedar pendents d'assignar al conveni per manca de consignació pressupostària. En el cas d'una actuació realitzada per l'Agència Desenvolupament del Ripollès -l'obra és la restauració de la capella de la congregació i part de l'església de Sant Pere amb una subvenció de 256.190 euros- que va dur a terme al disposar de la comunicació de la concessió de la subvenció per escrit del ministre de Foment l'octubre de l'any 2011. Aquesta situació va generar un greu perjudici econòmic al haver finançat una actuació per la qual no s'ha pogut rebre el finançament previst i es van seguir les indicacions al peu de la lletra del ministeri. Finalment, l'Ajuntament volia que s'enderroqués l'edifici del costat del sindicat, del qual el consistori ja n'ha satisfet el cost del projecte.
L'alcalde de Ripoll, Jordi Munell (PDeCAT-DC), va veure amb bons ulls la proposta; tot i que va explicar que, cada cop que hi ha un canvi de color al govern central, el consistori li reenvia un recordatori de tots els temes pendents perquè ''hi ha molts greuges''. De totes maneres, Munell no es va mostrar massa optimista amb què la manca d'inversions o d'actuacions se solucioni aviat, ja que l'anterior govern del PP no va respondre a les peticions del consistori ripollès. El batlle de Ripoll va revelar que havien demanat hora amb el ministre per avançar en alguns temes, però que no van passar d'una reunió a Girona entre el cap de l'àrea de Serveis al Territori i regidor de Ripoll, Joaquim Colomer i el subdelegat del govern a Catalunya.
Munell també va exposar que en els temes en què sí van fer avanços significatius havien quedat paralitzats, precisament, pel canvi de govern. Per exemple, el pas soterrani que s'ha de fer al pas a nivell que hi ha a l'entrada del passeig Ragull hi havia el compromís de què es comencés a executar durant el mes de juliol ''però al haver-hi un canvi de la persona que firma la despesa, aquesta va dir que s'ho volia tornar a mirar''.
La regidora de Fem Ripoll-CP, Anna Belén Avilés, va demanar fer un acord plenari per portar la llista de greuges al govern central Foto: Isaac Muntadas
Les obres principals eternament reivindicades
Les reclamacions que va traslladar el consistori ripollès al govern central són de magnituds diferents i n'hi ha algunes que destaquen per sobre de les altres pel seu cost econòmic, la seva rellevància o la seva reivindicació històrica al llarg dels anys obviada per l'Estat. Com ja s'ha dit abans, un dels primers punts d'aquesta llista és la construcció d'un nou pas soterrani al pas a nivell de Renfe situat a l'inici del passeig Ragull de la línia de tren R3 (Barcelona-Ripoll-Puigcerdà). El consistori va assenyalar que aquesta actuació és una reivindicació ''històrica'' i que caldria una acció decidida per evitar futurs accidents mortals com els que s'han produït i ''s'haurien pogut evitar si s'hagués dut a terme l'actuació, de la qual ja n'hi ha un projecte redactat.
La seguretat viària és un dels greuges més recurrents a Ripoll i hi ha dues demandes més que van en aquesta direcció. La primera és la construcció d'una rotonda a l'entrada nord de Ripoll (N-260) venint de Campdevànol en el seu límit amb la C-17. En principi, la Generalitat de Catalunya disposa d'un projecte executiu per dur-ho a terme. La realització d'aquesta rotonda en un tros de la via força estret i amb una senyalització confusa eliminaria un punt d'alta sinistralitat del municipi.
En segon lloc, segons el POUM municipal, també hi hauria la previsió de construir la variant nord de Ripoll, que permetria la connexió de la N-260 entre Sant Joan de les Abadesses i Campdevànol. Aquesta nova via suposaria que les persones que volguessin desplaçar-se per fer un viatge entre els dos municipis no haurien de creuar el casc urbà de Ripoll i alleugeriren l'afluència de trànsit pel centre de la vila. Per tant, es minimitzaria el risc d'accidents i el desgast de les vies interiors.
Demandes a nivell comarcal i del ferrocarril
A nivell comarcal, Ripoll també va reclamar que es desencallés el projecte del túnel de Toses (N-260) i la variant de Ribes de Freser. Aquesta actuació, que fa més de 40 anys que es reivindica, permetria que milloressin les comunicacions entre el Ripollès i la Cerdanya. ''És necessària per millorar les situacions de desequilibri territorial que pateixen les comarques de muntanya i avançar així en la permeabilització dels Pirineus per aconseguir territoris més competitius'', deia l'escrit. L'eterna millora de línia R3 de Renfe també figurava entre les demandes. L'Ajuntament demanava que es realitzessin les inversions i els traspassos necessaris a la Generalitat per la millora de la línia perquè ''és una de les línies estatals pitjor considerades a nivell d'inversions''.
El consistori ripollès voldria que es facilités la possibilitat d'intentar vendre, arrendar o cedir l'antiga estació de ferrocarril, denominada com l'estació nova, construïda l'any 1924 i que està en desús. L'Ajuntament també voldria que es finalitzés la cessió de les antigues cotxeres del ferrocarril de Ripoll. En principi, si bé consta que s'ha produït una desafectació dels béns immobles a cedir, encara no existeix la cessió pròpiament dita i; per tant, no es pot accedir a la seva acceptació en el registre de la propietat.
La R3 és una de les línies de tren amb menys inversió de l'estat espanyol Foto: Adrià Costa
Altres demandes de Ripoll
L'Ajuntament de Ripoll va sol·licitar que s'estimessin les sol·licituds de l'1% cultural d'aquells projectes que van quedar pendents d'assignar al conveni per manca de consignació pressupostària. En el cas d'una actuació realitzada per l'Agència Desenvolupament del Ripollès -l'obra és la restauració de la capella de la congregació i part de l'església de Sant Pere amb una subvenció de 256.190 euros- que va dur a terme al disposar de la comunicació de la concessió de la subvenció per escrit del ministre de Foment l'octubre de l'any 2011. Aquesta situació va generar un greu perjudici econòmic al haver finançat una actuació per la qual no s'ha pogut rebre el finançament previst i es van seguir les indicacions al peu de la lletra del ministeri. Finalment, l'Ajuntament volia que s'enderroqués l'edifici del costat del sindicat, del qual el consistori ja n'ha satisfet el cost del projecte.