Ripoll duu a terme 44 accions i activitats en el marc del nou model de convivència

A poc menys d'un mes perquè es compleixi el primer aniversari dels atemptats terroristes de caire jihadista que van tenir lloc els passats dies 17 i 18 d'agost a Barcelona i Cambrils, aquest dijous s'ha fet una reunió de seguiment a Ripoll per veure com està funcionant el nou model de convivència que es va implementar a la vila des del minut zero després dels atemptats. En aquests onze mesos que han passat després de la tragèdia viscuda el 17-A, la capital del Ripollès ha portat a terme 44 accions i activitats en el marc d'aquest nou model de convivència.

Des de l'Ajuntament de Ripoll, els oratoris musulmans de la vila, els Punts Òmnia, el Consorci de Benestar Social del Ripollès, el Departament d'Ensenyament de la Generalitat i l'associació Som Ripoll han impulsat més d'una quarantena d'accions i activitats. Entre les quals destaquen els diàlegs interculturals de la campanya ''12 mesos, 12 països'', la ''Benvinguda al Ramadà'' per la Festa major de Ripoll i la jornada de portes obertes a l'oratori per part de la comunitat musulmana. A banda, dels grups de treball creats pel Consorci de Benestar Social i les xerrades i tallers realitzats a la vila.
 
Un patró diferenciat a la resta d'atemptats

Sobre el nou model de convivència de la vila, l'alcalde de Ripoll, Jordi Munell (PDeCAT-DC), ha relatat que, des que es van produir els atemptats farà onze mesos, s'ha fet un treball ''constant i discret'' que no transcendeix als mitjans de comunicació perquè les accions dutes a terme no són ''vistoses''. ''El treball és dia a dia, setmana a setmana i mes a mes'', ha assegurat. Munell ha explicat que totes les institucions i les entitats de la xarxa associativa ripollesa han treballat colze a colze per poder passar pàgina d'aquells tràgics successos.

El batlle ripollès ha començat dient que els patrons amb què es regia la cèl·lula terrorista de Ripoll que va perpetrar aquests atemptats tan sanguinaris ha trencat un paradigma d'altres precedents de casos de terrorisme jihadista. El fet de què els autors materials dels atacs a la Rambla de Barcelona i al passeig marítim de Cambrils haguessin nascut a Ripoll o pràcticament hi havien viscut de tota la vida i formessin part de la societat ripollesa, no era un fet gens habitual a diferència de les cèl·lules que van atemptar a Londres, París, Brussel·les, Nova York o Madrid. La majoria d'aquests joves tenien feina fixa, provenien de famílies que ni de bon tros fregaven el llindar de la marginalitat i parlaven perfectament el català. En concret, en aquesta situació s'hi van barrejar casuístiques més complexes com el fet que diversos dels terroristes fossin germans i, sense cap mena de dubte, la influència d'un personatge tan sinistre com l'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Saty, que va ser capaç de ''seduir psicològicament i buscar els punts vulnerables d'aquests nois'' perquè perpetressin aquests atemptats en la societat on vivien.

Munell ha assenyalat que estan bastant convençuts que el quid de la qüestió s'acosta més al fet de què aquest individu utilitzés tècniques de captació sectària molt allunyades dels orígens derivats de les creences religioses. Ripoll ha servit com a laboratori i banc de proves per aplicar-hi aquest nou model de convivència que podrà ser exportat a altres pobles, ciutats i societats d'arreu del món.
 
Línies estratègiques i metodologia d'aquest model

La principal línia de treball estratègica que pretén aconseguir aquest nou model de convivència és que desaparegui del nostre diccionari el mot ''alteritat''. És a dir, més enllà del ''nosaltres contra els altres'' es vol deixar clar que ''nosaltres som tots i tots som diferents''. A més, es vol superar el terme de la ''integració'' i avançar cap al concepte de la ''pertinença''. ''Tots hem de sentir que pertanyem a un col·lectiu, que ens sentim valorats i que no ens exclouen'', ha reafirmat Munell. Per altra banda, l'alcalde considera que tots els individus de la societat han de tenir una igualtat d'oportunitats indiferentment de la seva raça o de les creences que un tingui.

La metodologia aplicada a Ripoll per aconseguir això s'ha definit amb el mot ICERT, que es correspon a les sigles impacte, connexió, emoció, reflexió i transformació. En definitiva, es vol analitzar tot el què succeeix a la vila per comprendre millor la realitat i transformar la societat en positiu. Això s'aconsegueix a través d'un pla marc format per un grup assessor, que deriva en un grup impulsor, el qual alhora dóna les directrius a un equip de cohesió social i a un grup operatiu. Paral·lelament, diverses taules de ciutadania van treballant per extreure una sèrie de conclusions.
 
Els cinc pilars on s'ha de fomentar aquest nou model

L'alcalde de Ripoll també ha posat sobre la taula que s'han detectat cinc pilars cap a on s'ha de fomentar aquest nou model de Ripoll. En primer lloc, hi ha d'haver una presa de consciència individual per part de la ciutadania de tots aquells filtres que condicionen la nostra mirada envers a altres persones de col·lectius diferents. Munell ha volgut deixar clar que aquests condicionants no només els tenim amb els immigrants sinó, per exemple, amb el col·lectiu LGTB o la reivindicació del paper de la dona, entre d'altres. El batlle ripollès diu que s'han d'habilitar espais d'expressió i canalització emocional des de la infància. ''Des de l'època de preescolar, hem de dotar els ciutadans perquè puguin compartir les seves emocions i els seus sentiments tan positius com negatius'', ha exemplificat.

Munell també ha concretat que cal posar de relleu els valors comuns visibilitzant-los. És a dir, a banda de les tradicions o les creences religioses que pugui tenir un determinat col·lectiu, cal buscar els valors comuns que uneixen a les persones per sobre dels estigmes i categoritzacions socials. En la mateixa línia, tots aquests trets diferencials s'ha de posar en valor i no considerar-los com un element negatiu sinó enriquidor per la nostra societat. Per exemple, això és el què es va buscar amb els diàlegs interculturals ''12 mesos 12 països'' en què en cada xerrada es coneixia la cultura d'un estat diferent com l'Argentina, Veneçuela o el Marroc. Finalment, també cal tenir coresponsabilitat i ser conscients de què qualsevol persona pot canviat la societat per millorar-la. ''S'han de trencar les barreres de la societat i no tenir perjudicis. No podem deixar de donar una feina a algú o deixar-li de llogar un pis perquè té un nom àrab'', ha dit. En definitiva, des del consistori ripollès es vol treballar per una societat igualitària, ja que ''la diversitat és un valor que ens enforteix com a societat''.

''Hem de ser-hi tots en tots els àmbits''

El secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, ha insistit en què ''mai'' es podrà donar una resposta cent per cent correcte del què va passar, però que aquests atemptats tenen dos elements capitals que els expliquen. En primer lloc, segons Amorós, hi ha un element de responsabilitat individual que és totalment incontrolable per les institucions, ja que és pràcticament impossible saber que una persona vol atemptar contra la societat. Per altra part, hi ha factors de riscs socials que provoquen que persones residents a la nostra societat no s'hi sentin pertanyents i cultivin un sentiment de rebuig i odi cap a la mateixa.

Amorós ha insistit en què un dels punts claus és fomentar la interacció dels ciutadans. ''Aquí és on hem de fer un esforç més gran perquè en aquest punt anem endarrerits. Hi ha àmbits i espais on no hi som tots'', ha sentenciat. El secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania ho ha exemplificat dient que no tots els col·lectius estan representats als consistoris, a l'administració pública, als mitjans de comunicació, a les sèries de televisió, a la plantilla dels Mossos d'Esquadra o al taulell del banc dels aliments. ''Això no ho superarem fins que tots estiguem a tot arreu'', ha assenyalat.

A l'acte també hi ha assistit el president del Consell Comarcal del Ripollès, Joan Manso; el director Territorial de Presidència de Girona, Raül Morales; el director general d'Afers Religiosos, Marcel·lí Joan Alsinella; el subdirector general d'Administració Serveis i Projecció Externa, Lluís Bertran; la directora del Consorci de Benestar Social del Ripollès, Elisabeth Ortega i la regidora delegada del ''Pla de convivència'', Montsina Llimós.
 
Accions de cara al primer aniversari

L'alcalde Jordi Munell ha detallat que, de cara a la fatídica data del primer aniversari dels atemptats, no es volen fer actes molt grandiloqüents. Així doncs, el proper 16 d'agost es faran uns tallers de participació organitzats per les entitats que formen part de les taules de grups operatius en diverses places de la vila. Es preveu que aquests tallers siguin d'interacció i de convivència. ''No hi haurà un acte trist, sinó que farem una aposta pel treball social'', ha puntualitzat. Aquesta jornada de ''cohesió i igualtat'' començarà a partir de les 6 de la tarda. L'endemà dia 17 d'agost, coincidint amb el primer aniversari dels atemptats, l'Ajuntament posarà a disposició de tothom qui ho desitgi transport públic per poder anar a l'acte unitari d'homenatge de les víctimes que tindrà lloc a Barcelona. Podria ser que alguna entitat de Ripoll hi aportés algun element musical o cultural però encara no està lligat. Finalment, el dia 18 d'agost representants de l'Ajuntament i del Consell Comarcal es desplaçaran a Cambrils per assistir a un altre d'homenatge.