23
de juliol
del
2018
Actualitzat
a les
12:39h
El biòleg de professió i ripollès d'adopció, Jordi Casanova, ha presentat el seu nou llibre, Els fills del ferro, aquest passat divendres, al Museu Etnogràfic de Ripoll. Casanova ha comptat amb dos teloners de luxe per la presentació del seu llibre com són Jordi Mascarella i l'exalcalde de Ripoll (1979-1993) i diputat al Parlament de Catalunya (1992-1999) pel PSC, Pere Jordi Piella. Una vintena de persones s'han acostat al museu per escoltar la presentació del llibre in situ.
Però de què va Els fills del ferro? Segons l'autor, aquest llibre narra la vida de la família Casanova des que s'instal·len a Campdevànol l'any 1870 fins un any després de la finalització de la Guerra Civil Espanyola l'any 1940. Això sí, el relat es basa al cent per cent amb fets verídics i es vertebra a través de les cartes escrites per Casanova o la seva família que ha pogut reunir l'escriptor del títol. En definitiva, Els fills del ferro explica els fets històrics més importants de l'època com la guerra, la industrialització, el paper de la dona, etc des de les vivències més personals i íntimes d'una família.
Els trets bàsics del llibre
Per Casanova, Els fills del ferro té una sèrie de trets característics que el defineixen. En primer lloc, l'autor volia escriure sobre uns fets reals que haguessin succeït de veritat. Per això, l'escriptor s'ha volgut desmarcar d'aquelles novel·les històriques que, a partir d'uns fets reals, desenvolupen uns fets ficticis. ''Sempre m'han donat una sensació de terreny fals perquè, si hi introdueixes elements de ficció, poses en dubte la veracitat del llibre'', ha defensat. Per tant, Casanova ha preferit deixar algun ''buit'' a omplir-lo amb adornaments i, a més, ha citat les fonts de tot allò que explica. Tot i així, l'escriptor també ha reconegut que no es pot vestir un relat sinó s'acompanya amb un cert ''farcit''. En el seu cas, a banda de les cartes, l'argamassa que ha utilitzat per fer uns fonaments més sòlids es tradueix en la utilització de dietaris o de la premsa comarcal de l'època.
Amb aquest llibre, Casanova no volia escriure un panegíric familiar i és per aquest motiu que l'obra se centra en el seu avi i no en el seu pare. ''Hi havia massa involucrament personal i no em veia amb cor d'escriure sobre el meu pare'', ha confessat. Casanova ha aprofitat un moment històric en què la separació de les famílies a causa de la guerra era una constant i la comunicació epistolar era molt habitual. L'autor ha aconseguit trobar les cartes del seu avi ben guardades en maletes velles de l'altell i les ha ordenat per poder fer aquest llibre.
Finalment, Casanova també ha apuntat que aquest relat servirà per explicar la història a través dels fets més importants d'una determinada època i lloc i ho farà des dels ulls de la vida quotidiana d'una família concreta. ''És un intent de veure com la història gran que hem après a l'escola es manifesta en la història petita de la gent que viu cada dia'', ha exemplificat.
La importància de la premsa comarcal
La premsa comarcal de l'època té un paper molt rellevant per explicar la potenciació de la indústria, el desenvolupament cultural o l'evolució de la tecnologia. Per exemple, l'autor del llibre narra que la setmana que el tren va arribar a Ripoll, fins a tres persones van morir atropellades. Probablement, aquests tràgics accidents es devien produir per la falta de costum dels habitants de la vila a aquesta nova tecnologia. Francisca Roura, més coneguda pel sobrenom de la ''Rigalla'', que venia llenya amb un feix al coll va tenir tanta mala sort que el tren li va passar per sobre i la va decapitar.
En aquella època, el pes de l'església era fonamental i, en una de les moltes anècdotes que s'explica al llibre, això es confirma. Es veu que un ciutadà, en veure passar un capellà, va voler fer-se el valent i li va deixar anar una blasfèmia a cau d'orella. El capellà li va voler ensenyar educació amb una plantofada. ''Es podia permetre el luxe de pegar una persona pel carrer'', ha afirmat tot dient que actualment això seria impensable.
El paper de la dona
Casanova també ha volgut parlar sobre quin era el paper de la dona en aquesta època i ho fa girant al voltant de la figura de Cristina Serra, la dona de Ramon Casanova. Serra era filla d'esclopers i va conèixer l'avi de l'autor en un aplec del partit polític Acció Catalana a Ripoll. Llavors, ella era la delegada de Viladonja. La premsa comarcal no va tractar massa bé a Cristina Serra pel fet de ser dona i, en totes les cròniques, es refereixen a ella com la ''Cristineta''. ''No tenim cap inconvenient en què la 'Cristineta' faci l'aprenentatge de totes aquelles coses que ella confessa o demostra que no en sap prou, però ha de procurar no convertir-se en aquell senyor que sabia moltes llengües i en cap d'elles fer un ou ferrat'', deien els escrits de l'època. El masclisme aleshores estava molt arrelat dins la societat. Casanova ha defensat el paper de Cristina Serra en la vida del seu avi. D'ella n'ha dit que va portar les regnes de la família mentre el seu marit estava França, va ser capaç de trobar-li una feina i, a més, cosia els sacs de dormir dels francesos.
Però de què va Els fills del ferro? Segons l'autor, aquest llibre narra la vida de la família Casanova des que s'instal·len a Campdevànol l'any 1870 fins un any després de la finalització de la Guerra Civil Espanyola l'any 1940. Això sí, el relat es basa al cent per cent amb fets verídics i es vertebra a través de les cartes escrites per Casanova o la seva família que ha pogut reunir l'escriptor del títol. En definitiva, Els fills del ferro explica els fets històrics més importants de l'època com la guerra, la industrialització, el paper de la dona, etc des de les vivències més personals i íntimes d'una família.
Mascarella, Casanova i Piella durant la presentació del llibre Foto: Isaac Muntadas
Els trets bàsics del llibre
Per Casanova, Els fills del ferro té una sèrie de trets característics que el defineixen. En primer lloc, l'autor volia escriure sobre uns fets reals que haguessin succeït de veritat. Per això, l'escriptor s'ha volgut desmarcar d'aquelles novel·les històriques que, a partir d'uns fets reals, desenvolupen uns fets ficticis. ''Sempre m'han donat una sensació de terreny fals perquè, si hi introdueixes elements de ficció, poses en dubte la veracitat del llibre'', ha defensat. Per tant, Casanova ha preferit deixar algun ''buit'' a omplir-lo amb adornaments i, a més, ha citat les fonts de tot allò que explica. Tot i així, l'escriptor també ha reconegut que no es pot vestir un relat sinó s'acompanya amb un cert ''farcit''. En el seu cas, a banda de les cartes, l'argamassa que ha utilitzat per fer uns fonaments més sòlids es tradueix en la utilització de dietaris o de la premsa comarcal de l'època.
Amb aquest llibre, Casanova no volia escriure un panegíric familiar i és per aquest motiu que l'obra se centra en el seu avi i no en el seu pare. ''Hi havia massa involucrament personal i no em veia amb cor d'escriure sobre el meu pare'', ha confessat. Casanova ha aprofitat un moment històric en què la separació de les famílies a causa de la guerra era una constant i la comunicació epistolar era molt habitual. L'autor ha aconseguit trobar les cartes del seu avi ben guardades en maletes velles de l'altell i les ha ordenat per poder fer aquest llibre.
Finalment, Casanova també ha apuntat que aquest relat servirà per explicar la història a través dels fets més importants d'una determinada època i lloc i ho farà des dels ulls de la vida quotidiana d'una família concreta. ''És un intent de veure com la història gran que hem après a l'escola es manifesta en la història petita de la gent que viu cada dia'', ha exemplificat.
''Els fills del ferro'' narra la història del Ripoll a través de la visió de la família Casanova plasmada en cartes Foto: Isaac Muntadas
La importància de la premsa comarcal
La premsa comarcal de l'època té un paper molt rellevant per explicar la potenciació de la indústria, el desenvolupament cultural o l'evolució de la tecnologia. Per exemple, l'autor del llibre narra que la setmana que el tren va arribar a Ripoll, fins a tres persones van morir atropellades. Probablement, aquests tràgics accidents es devien produir per la falta de costum dels habitants de la vila a aquesta nova tecnologia. Francisca Roura, més coneguda pel sobrenom de la ''Rigalla'', que venia llenya amb un feix al coll va tenir tanta mala sort que el tren li va passar per sobre i la va decapitar.
En aquella època, el pes de l'església era fonamental i, en una de les moltes anècdotes que s'explica al llibre, això es confirma. Es veu que un ciutadà, en veure passar un capellà, va voler fer-se el valent i li va deixar anar una blasfèmia a cau d'orella. El capellà li va voler ensenyar educació amb una plantofada. ''Es podia permetre el luxe de pegar una persona pel carrer'', ha afirmat tot dient que actualment això seria impensable.
El paper de la dona
Casanova també ha volgut parlar sobre quin era el paper de la dona en aquesta època i ho fa girant al voltant de la figura de Cristina Serra, la dona de Ramon Casanova. Serra era filla d'esclopers i va conèixer l'avi de l'autor en un aplec del partit polític Acció Catalana a Ripoll. Llavors, ella era la delegada de Viladonja. La premsa comarcal no va tractar massa bé a Cristina Serra pel fet de ser dona i, en totes les cròniques, es refereixen a ella com la ''Cristineta''. ''No tenim cap inconvenient en què la 'Cristineta' faci l'aprenentatge de totes aquelles coses que ella confessa o demostra que no en sap prou, però ha de procurar no convertir-se en aquell senyor que sabia moltes llengües i en cap d'elles fer un ou ferrat'', deien els escrits de l'època. El masclisme aleshores estava molt arrelat dins la societat. Casanova ha defensat el paper de Cristina Serra en la vida del seu avi. D'ella n'ha dit que va portar les regnes de la família mentre el seu marit estava França, va ser capaç de trobar-li una feina i, a més, cosia els sacs de dormir dels francesos.
Casanova també ha volgut destacar el paper de la dona en el llibre Foto: Isaac Muntadas