La retransmissió en directe dels plens de Ripoll compleix mig any amb gairebé 500 visualitzacions

Actualment, la transparència és una virtut que la majoria dels ciutadans exigeixen a totes les institucions públiques que els representen. Durant aquesta legislatura, l'Ajuntament de Ripoll ha caminat amb fermesa cap aquest concepte amb la retransmissió dels plens municipals en directe -utilitzant la tecnologia de l'streaming- des del passat mes de gener. Sis mesos després de la seva posada en marxa, el consistori ripollès ha revelat que 130 usuaris han fet ús d'aquest servei en directe (2.034 minuts de visualitzacions) i 335 persones ho han fet en diferit (2.691 minuts de visualitzacions). Així doncs, en total hi hauria 465 usuaris que haurien vist les sessions del ple municipal en directe o en diferit en el darrer mig any -la xifra s'ha incrementat lleugerament en els últims dies-.

La cronologia de l'streaming

Cal recordar que la retransmissió dels plens en streaming no és una novetat d'enguany al consistori de Ripoll, perquè aquesta mesura ja s'havia implantat del desembre de l'any 2011 al març de l'any 2012. Amb només quatre mesos, l'Ajuntament en va tenir prou per descartar aquesta tecnologia pel seu elevat cost, ja que l'actuació valia un total de 350 euros mensuals -1.400 euros en quatre mesos- i no tenien massa audiència. A més, el consistori ripollès, en paraules de l'alcalde Jordi Munell, passava una època de molta ''penúria'' econòmica i l'equip de govern va retirar les retransmissions pensant en què era millor que la gent vingués físicament al ple.

Amb l'arribada de la CUP al consistori l'any 2015, la demanda de retransmetre els plens municipals per streaming es va tornar a posar damunt de la taula. De fet, els cupaires van presentar una moció per fer més proper el ple de l'Ajuntament a la ciutadania durant el mes d'abril de l'any 2017. El seu portaveu, Santi Llagostera, va sol·licitar que s'instaurés en un termini de dos mesos, però l'equip de govern li va demanar més temps a Llagostera per estudiar quina seria l'opció més viable i es va comprometre a tenir-ho apunt pel mes de gener d'enguany. Dit i fet, l'Ajuntament va complir la seva paraula i pel primer ple d'aquest 2018, el desplegament per dur a terme la retransmissió en directe dels plenaris ja era una realitat.
 
Inici fort, continuació fluixa

Com tota nova mesura que s'implanta, al principi de la seva reinstauració va tenir una bona acollida per part del públic. Durant els plens dels mesos de gener i febrer, 137 i 136 usuaris van veure les sessions plenàries en temps real gràcies a la tecnologia streaming -que permet veure els continguts de vídeo sense necessitat de ser descarregats- o en diferit. Cal recordar que per seguir el plenari en directe es pot fer a través de la pàgina web municipal, que a través d'un enllaç redirecciona als usuaris a la plataforma YouTube. A més, l'Ajuntament té el seu propi canal en aquesta xarxa social i allà hi arxiva totes les sessions plenàries.

Després d'una breu aturada pel plenari del mes de març, la retransmissió en directe dels plens es va reprendre amb la sessió plenària del mes d'abril, que només va obtenir 65 visualitzacions. La del mes de maig va remuntar una altra vegada i es va situar en 122 visites, però en el ple del passat mes de juny es va tocar fons amb només 15 visualitzacions. Això suposa un total de 475 visualitzacions en directe i en diferit en sis mesos -95 per cadascun dels plens que s'han celebrat i unes 79 mensuals tenint en compte que al mes de març no es va retransmetre-.

Segons ha detallat l'Ajuntament, cada sessió plenària que es retransmet té un cost de 344,85 euros, una xifra que s'eleva a 4.138,20 euros al cap de l'any. De moment, la retransmissió dels plens en directe ja ha durat més que l'altra vegada, però el cost és pràcticament calcat al de set anys enrere. Per tant, ara caldrà veure si les xifres d'audiència són bones per una població com Ripoll, que frega els 11.000 habitants, o són similars a les del darrer cop. Molts factors hi influeixen: no tindrà la mateixa audiència un ple en què es debatin pressupostos o punts polèmics del poble (Fuensanta, polígon de la carretera de les Llosses o Fundació Guifré) que les sessions plenàries com les últimes que s'han celebrat, les quals han estat força més tranquil·les. Caldrà veure quina és la seva evolució i conscienciar a la gent que la política és una eina de transformació social molt rellevant.