El Clownia es posa el llaç groc

El Clownia és un festival que des del seu inici ha intentat posar al mateix nivell la música i les reivindicacions socials. En la seva cinquena edició, i en una situació marcada per la presència de presos i exiliats polítics, el festival de Txarango ha mostrat un compromís clar per reclamar-ne la llibertat immediata. El cinquè aniversari del Clownia s'ha posat el llaç groc.

Nit d'Amparanoia i els Catarres

La segona i darrera gran nit del Clownia ha tingut dos grans protagonistes: Amparanoia i els Catarres. L'andalusa Amparo Sánchez va publicar el 1997 El poder de Machín, un dels discs mítics de l'escena de fusió. Vint anys després ha recollit alguns dels temes més coneguts en El coro de mi gente, disc que l'ha presentat arreu del món en una gira que a Catalunya només ha programat un concert al Clownia.
 
Amparanoia ha demostrat a Sant Joan de les Abadesses el perquè és un dels referents del mestissatge, un estil que ha tingut en Txarango un dels millors exponents a casa nostra. El concert de la cantant andalusa ha començat amb puntualitat suïssa a dos quarts de nou del vespre en una jornada on la proposta diürna havia estat molt potent amb l'Orquestra Di-versiones al migdia a una plaça Major que s'ha omplert de globus grocs, Marcel Lázara –excomponent de Txarango- i Júlia Arrey, Ovidi4 i l'inclassificable espectacle de circ i música del Cabaret Clownia de Guillem Albà i la Marabunta.

Els Catarres, per la seva banda, han pres el relleu de Txarango i han protagonitzat el concert més multitudinari de la nit per presentar Tots els meus principis, el cinquè disc del trio de Centelles i Aiguafreda. En un recital amb llaç groc a la bateria, solidaritat amb els presos polítics i col·laboració de Marcel Lázara, els Catarres han arribat al clímax amb himnes del disc Postals com Rock'n'Roll i Vull estar amb tu així com amb la mítica Jenifer, definida pel cantant Èric Vergés com “la millor cançó d'amor que han escrit mai”.
 
Ovidi Montllor, més actual que mai

Ovidi Montllor és un referent per una generació de músics que l'han reivindicat anys després de la seva mort. Un exemple són El Diluvi –que van actuar divendres a la tarda- i, sobretot, Ovidi4, el conjunt format pel poeta David Caño, el guitarrista Borja Penalba, l'exdiputat de la CUP i periodista David Fernàndez... i la recent incorporació de la valenciana Mireia Vives.

El quartet ha convençut el públic del Clownia amb un espectacle poètic, musical i polític on la reivindicació de Montllor i del País Valencià s'ha combinat amb la denúncia de la repressió de l'Estat. Han reversionat La fera ferotge del cantautor d'Alcoi convertint “l'alcalde” amb Llarena i amb crema inclosa d'una imatge de Felip VI. El record dels presos polítics i els exiliats ha estat constant i Fernàndez els ha anomenat un a un, amb especial emoció en el cas d'Anna Gabriel, molt vinculada al grup.
 
De fet, la reivindicació política ha estat constant al llarg dels quatre dies del festival. També en el cas dels músics perseguits com és el cas de l'exiliat Valtonyc, que estava inclòs en el cartell però que per motius evidents no ha pogut tocar.

En aquest sentit l'arrossada popular de diumenge es dedicarà a la plataforma No Callarem, creada per defensar la llibertat d'expressió dels artistes. La música continuarà amb Jo Jet i Maria Ribot i un darrer plat fort gratuït amb la darrera proposta de Joan Garriga, l'exlíder dels Dusminguet i de la La Troba Kung-Fú, a la plaça Major de Sant Joan.