30
de maig
del
2018
Actualitzat
a les
12:31h
Els pressupostos participatius de Ripoll 2018 han tornat a ser objecte de debat en la sessió plenària d'aquest dimarts al vespre. Concretament, el portaveu d'ERC, Roger Bosch, ha preguntat a l'equip de govern perquè, d'entre les 30 propostes que es podien votar, es va acceptar la que demanava un arranjament del parc temàtic de la vila per valor de 98.000 euros. El regidor republicà ha trobat estrany que tècnicament s'acceptés una proposta que afectava un espai -la zona de la Devesa del Pla- el qual ja havia estat sotmès a un procés participatiu anteriorment. ''És incoherent que pogués tornar-se a votar l'arranjament d'un espai que ja s'havia preparat per una altra activitat que havia estat preguntada i aprovada per la població'', ha insistit. Per altra part, Bosch també s'ha qüestionat la viabilitat de fer aquest parc, ja que s'ubicaria en un espai inundable. I també ha dit que l'equip de govern es va precipitar alhora de posar aquesta opció dins de les propostes que es podien escollir.
El regidor del PDeCAT-DC i cap de l'àrea de Serveis Econòmics i Administració General, Josep Maria Creixans, ha reconegut que la proposta podia generar certa confusió, però sí que ha concretat que es referia a millorar l'espai del jardí botànic i no tota la zona de la Devesa del Pla. El regidor demòcrata ha exposat que el departament d'Urbanisme del consistori va considerar que tècnicament era correcte; tot i que s'ha emplaçat a què de cara el proper any -hi haurà unes jornades al mes de juny per parlar-ho- es repassin molt bé totes les propostes perquè siguin molt més clares. Tot i així, Creixans ha recordat que aquesta proposta no va ser escollida.
Tot i que no fos una de les propostes més votades, Bosch ha preguntat a Creixans què hagués passat si aquesta iniciativa hagués triomfat en l'elecció dels ciutadans. ''S'hagués tirat endavant? Entenem pel què diu que el parc urbà no és viable? És una fantasia que hem creat o és un projecte que hi ha sobre la taula?'' ha repetit. En aquest sentit, Creixans l'ha volgut tranquil·litzar assegurant-li que el parc de la Devesa del Pla tirarà endavant; tot i així el propi regidor també ha reconegut que tenen converses obertes amb l'Agència Catalana de l'Aigua per la construcció d'un mur per tal d'evitar inundacions i que s'haurien de fer modificacions al projecte.
El Ter doblaria la seva amplada segons un pla de l'ACA: de 45 a 90 metres
L'alcalde del municipi, Jordi Munell, ha pres la paraula per explicar amb pèls i senyals quin és el problema principal que s'han trobat en aquesta zona. Munell ha detallat que més enllà del mur de la urbanització que es va construir a la nova zona de la Preparación Textil -on hi ha l'avinguda del Tèxtil- és un espai de domini públic hidràulic i es considera zona inundable de cota 500. El batlle ripollès ha exposat que, segons els estudis d'inundabilitat de l'ACA i els informes d'inundabilitat a 500 anys vista, el fet que en aquell punt hi conflueixin els rius Ter i Freser suposa que els càlculs del cabal estimat de l'aigua que hi passarà d'aquí cinc segles necessitarà que l'amplada de desguàs del riu s'aproximi als 90 metres d'amplada.
Matemàtica pura. Si actualment el riu ocupa una amplada d'entre 45 i 50 metres, li faltaria la meitat d'espai per portar tot el cabal del riu Ter. Traduït a l'espai que ocuparia, segons Munell, seria des del mur de l'estació ferroviària fins al nou mur que es va construir al límit del sector urbanitzat de l'avinguda del Tèxtil. Per tant, el parc botànic seria un dels espais més afectats, però no l'únic, pel Pla de les Conques Orientals 2017-2027 previst per l'ACA. Aquesta entitat buidaria la zona per fer un calaix de riu perquè es donés compliment a aquesta amplada necessària de 90 metres, ja que en cas que es produís un hipotètic aiguat, el riu pogués assumir tota aquesta quantitat d'aigua extra.
Actuació a deu anys vista
En principi, la previsió és que aquesta actuació que ha de dur a terme l'ACA no s'executi fins al final d'aquest pla; és a dir, fins d'aquí uns deu anys. Munell ha promès que el consistori hi farà una actuació que ''possiblement no serà molt ambiciosa'' en comparació al què es preveia en un principi i pel límit de temps que hi ha marcat. L'alcalde demòcrata ha recordat que no s'hi podran instal·lar ni estructures ni construccions que havien sortit del procés participatiu (lavabos, pista d'atletisme o de bàsquet, una cafeteria o un amfiteatre) perquè un aiguat s'ho podria emportar tot i tampoc voldrien treure-ho al cap de poc temps d'haver-se construït. ''Hem de mirar de fer-hi coses permeses en zones inundables o que es puguin inundar sense que els hi passi res'', ha apuntat.
El fet que fins ara no hi hagi hagut Govern tampoc ha ajudat a clarificar els tempos i Munell ha assegurat que no van tenir constància de què entraven dins d'aquest pla fins després de l'inici del procés participatiu. Ara fa unes setmanes, l'ACA per fi ha contestat la incertesa temporal i, en principi, aquests treballs no s'executarien fins d'aquí uns deu anys aproximadament -serien dels últims a realitzar-se-.
Conseqüències de l'actuació
Tot i aquesta problemàtica, Munell ha assegurat que en el pressupost per aquest any 2018 ja hi ha una partida per començar a fer alguna actuació en aquesta zona. A més, des de l'Ajuntament ja s'està treballant per ''readaptar'' la proposta que va sortir del procés participatiu de la Devesa del Pla per fer-ho compatible amb aquestes limitacions. ''Eliminarem el què no es pugui fer, ho justificarem i enviarem el retorn a la ciutadania que va participar-hi'', ha promès.
L'alcalde de Ripoll també ha subratllat que arribat el cas en què l'ACA hagi de buidar i fer un mur, aquest serà molt més alt perquè anirà des de la base del riu fins a la cota actual del nou mur que s'ha construït. ''S'haurà de fer un mur de nou perquè l'actual té una base de fonaments d'uns 3 metres i hauria de tenir-ne 16'', ha concretat. Les conseqüències d'aquesta actuació també implicaran fer una reforma al pont de Calatrava, el qual està assentat sobre l'actual mur i s'hauria de recolzar en un altre mur 20 metres més enllà. Però és que l'ampliació del riu a 90 metres també afectaria al centre cívic, al pont de Castelladral, a can Botey o al pavelló municipal d'esports. ''No tindria sentit que la llera tornés a ser de 50 metres perquè es faria un embut'', ha exemplificat. Munell ha qualificat aquesta actuació urbanística de ''complexa'' i ha deixat anar que ''algú'' es va anticipar a fer edificis en zones inundables. De totes maneres, encara tindran una dècada per donar-hi voltes.
El regidor del PDeCAT-DC i cap de l'àrea de Serveis Econòmics i Administració General, Josep Maria Creixans, ha reconegut que la proposta podia generar certa confusió, però sí que ha concretat que es referia a millorar l'espai del jardí botànic i no tota la zona de la Devesa del Pla. El regidor demòcrata ha exposat que el departament d'Urbanisme del consistori va considerar que tècnicament era correcte; tot i que s'ha emplaçat a què de cara el proper any -hi haurà unes jornades al mes de juny per parlar-ho- es repassin molt bé totes les propostes perquè siguin molt més clares. Tot i així, Creixans ha recordat que aquesta proposta no va ser escollida.
Tot i que no fos una de les propostes més votades, Bosch ha preguntat a Creixans què hagués passat si aquesta iniciativa hagués triomfat en l'elecció dels ciutadans. ''S'hagués tirat endavant? Entenem pel què diu que el parc urbà no és viable? És una fantasia que hem creat o és un projecte que hi ha sobre la taula?'' ha repetit. En aquest sentit, Creixans l'ha volgut tranquil·litzar assegurant-li que el parc de la Devesa del Pla tirarà endavant; tot i així el propi regidor també ha reconegut que tenen converses obertes amb l'Agència Catalana de l'Aigua per la construcció d'un mur per tal d'evitar inundacions i que s'haurien de fer modificacions al projecte.
El regidor d'ERC, Roger Bosch, ha trobat estrany que s'acceptés una proposta que ja s'havia votat anteriorment en un altra procés participatiu Foto: Isaac Muntadas
El Ter doblaria la seva amplada segons un pla de l'ACA: de 45 a 90 metres
L'alcalde del municipi, Jordi Munell, ha pres la paraula per explicar amb pèls i senyals quin és el problema principal que s'han trobat en aquesta zona. Munell ha detallat que més enllà del mur de la urbanització que es va construir a la nova zona de la Preparación Textil -on hi ha l'avinguda del Tèxtil- és un espai de domini públic hidràulic i es considera zona inundable de cota 500. El batlle ripollès ha exposat que, segons els estudis d'inundabilitat de l'ACA i els informes d'inundabilitat a 500 anys vista, el fet que en aquell punt hi conflueixin els rius Ter i Freser suposa que els càlculs del cabal estimat de l'aigua que hi passarà d'aquí cinc segles necessitarà que l'amplada de desguàs del riu s'aproximi als 90 metres d'amplada.
Matemàtica pura. Si actualment el riu ocupa una amplada d'entre 45 i 50 metres, li faltaria la meitat d'espai per portar tot el cabal del riu Ter. Traduït a l'espai que ocuparia, segons Munell, seria des del mur de l'estació ferroviària fins al nou mur que es va construir al límit del sector urbanitzat de l'avinguda del Tèxtil. Per tant, el parc botànic seria un dels espais més afectats, però no l'únic, pel Pla de les Conques Orientals 2017-2027 previst per l'ACA. Aquesta entitat buidaria la zona per fer un calaix de riu perquè es donés compliment a aquesta amplada necessària de 90 metres, ja que en cas que es produís un hipotètic aiguat, el riu pogués assumir tota aquesta quantitat d'aigua extra.
L'alcalde Jordi Munell (PDeCAT-DC) ha dit que l'amplada del Ter es doblaria de 45 a 90 metres segons un pla de l'ACA Foto: Isaac Muntadas
Actuació a deu anys vista
En principi, la previsió és que aquesta actuació que ha de dur a terme l'ACA no s'executi fins al final d'aquest pla; és a dir, fins d'aquí uns deu anys. Munell ha promès que el consistori hi farà una actuació que ''possiblement no serà molt ambiciosa'' en comparació al què es preveia en un principi i pel límit de temps que hi ha marcat. L'alcalde demòcrata ha recordat que no s'hi podran instal·lar ni estructures ni construccions que havien sortit del procés participatiu (lavabos, pista d'atletisme o de bàsquet, una cafeteria o un amfiteatre) perquè un aiguat s'ho podria emportar tot i tampoc voldrien treure-ho al cap de poc temps d'haver-se construït. ''Hem de mirar de fer-hi coses permeses en zones inundables o que es puguin inundar sense que els hi passi res'', ha apuntat.
El fet que fins ara no hi hagi hagut Govern tampoc ha ajudat a clarificar els tempos i Munell ha assegurat que no van tenir constància de què entraven dins d'aquest pla fins després de l'inici del procés participatiu. Ara fa unes setmanes, l'ACA per fi ha contestat la incertesa temporal i, en principi, aquests treballs no s'executarien fins d'aquí uns deu anys aproximadament -serien dels últims a realitzar-se-.
L'avinguda del Tèxtil marca el límit del què és inundable i del què no ho és Foto: Isaac Muntadas
Conseqüències de l'actuació
Tot i aquesta problemàtica, Munell ha assegurat que en el pressupost per aquest any 2018 ja hi ha una partida per començar a fer alguna actuació en aquesta zona. A més, des de l'Ajuntament ja s'està treballant per ''readaptar'' la proposta que va sortir del procés participatiu de la Devesa del Pla per fer-ho compatible amb aquestes limitacions. ''Eliminarem el què no es pugui fer, ho justificarem i enviarem el retorn a la ciutadania que va participar-hi'', ha promès.
L'alcalde de Ripoll també ha subratllat que arribat el cas en què l'ACA hagi de buidar i fer un mur, aquest serà molt més alt perquè anirà des de la base del riu fins a la cota actual del nou mur que s'ha construït. ''S'haurà de fer un mur de nou perquè l'actual té una base de fonaments d'uns 3 metres i hauria de tenir-ne 16'', ha concretat. Les conseqüències d'aquesta actuació també implicaran fer una reforma al pont de Calatrava, el qual està assentat sobre l'actual mur i s'hauria de recolzar en un altre mur 20 metres més enllà. Però és que l'ampliació del riu a 90 metres també afectaria al centre cívic, al pont de Castelladral, a can Botey o al pavelló municipal d'esports. ''No tindria sentit que la llera tornés a ser de 50 metres perquè es faria un embut'', ha exemplificat. Munell ha qualificat aquesta actuació urbanística de ''complexa'' i ha deixat anar que ''algú'' es va anticipar a fer edificis en zones inundables. De totes maneres, encara tindran una dècada per donar-hi voltes.
El centre cívic (a la imatge), el pavelló municipal d'esports, el pont de Castelladral o can Botey també estarien dins de la zona inundable Foto: Isaac Muntadas