Ripoll

La CUP de Ripoll denuncia que el PDeCAT-DC només ha complert 7 de les 17 mocions aprovades

Els cupaires han presentat 22 mocions en tres anys de legislatura i asseguren que són la ''veritable'' oposició al consistori

per Isaac Muntadas, Ripoll, 23 de maig de 2018 a les 17:20 |
La imatge d'un ple de Ripoll sense públic és una cosa poc habitual en els últims anys des que s'han instaurat els plens paral·lels | Isaac Muntadas
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de maig de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aviat farà tres anys que es va encetar el segon mandat de l'alcalde Jordi Munell al capdavant de l'Ajuntament de Ripoll -primer sota les sigles de CiU i, des del passat mes de març d'enguany, amb la denominació de PDeCAT-Demòcrates de Catalunya-. En aquests tres anys, la capital del Ripollès ha vist com un nou partit polític, amb dinàmiques internes i externes força diferents a les dels partits tradicionals, ha irromput a l'escena municipal. La CUP va obtenir 445 vots (9,02% dels sufragis) i un regidor a les darreres eleccions municipals, quedant-se molt a prop del segon edil.

Els cupaires s'han consagrat al consistori ripollès a través d'una oposició molt crítica i que ha marcat molt de prop la gestió de l'equip de govern. Certament, la CUP ha posat sobre la taula alguns dels temes més foscos, polèmics i espinosos dels últims anys a Ripoll com els suposats maltractaments als avis que van denunciar a la residència Fundació Guifré; el desenvolupament del polígon de la carretera de les Llosses o el canvi de nom del carrer General Sánchez Fuensanta per tractar-se d'un personatge franquista. Així com també tot el què ha comportat el desenvolupament del sector de la Devesa del Pla, molt criticat per la CUP.


La formació de l'esquerra independentista ha aconseguit obtenir força visibilitat i repercussió als mitjans gràcies a una oposició bicèfala ben orquestrada. D'una banda, el seu únic representant al consistori, Santi Llagostera -famós darrerament perquè va ser detingut per no haver-se presentat en dues ocasions a la citació judicial acusat de desordres públics i d'un delicte contra la seguretat vial per tallar el Coll d'Ares en la vaga del passat 8-N- s'encarrega de portar les mocions al ple perquè es debatin i, de l'altra, en el torn de precs i preguntes, simpatitzants i militants de la CUP protagonitzen intercanvis d'opinions amb l'equip de govern (PDeCAT-DC) elevats de to i amb més crispació. Els denominats ''plens paral·lels'' donen resultat, almenys mediàticament, caldrà veure-ho d'aquí un any en el comicis electorals.

Vista la feina d'aquests tres anys, la CUP considera que són la ''veritable'' oposició de Ripoll per davant d'ERC i basa aquesta afirmació, sobretot, en el fet que són el grup de l'oposició que ha presentat més mocions aquesta legislatura: un total de 22, de les quals se n'han aprovat 17 -15 per unanimitat- i se n'han desestimat 5. Sens dubte, que un equip de govern amb una majoria absoluta tan clara -11 regidors de 17- doni el vist-i-plau a un 77,2% de les mocions d'un grup pràcticament anecdòtic al consistori seria un motiu de satisfacció per a qualsevol. No és el cas de la CUP, que ha denunciat que l'equip de govern només ha complert 7 de les 17 mocions (41,17%) que han presentat al llarg d'aquests tres anys.
 

El regidor de la CUP, Santi Llagostera, ha portat temes molt espinosos al ple de Ripoll aquests tres anys de legislatura Foto: Isaac Muntadas


Les mocions en procés o incomplertes?


La CUP sempre ha acusat a l'equip de govern de ser massa lent alhora d'executar el compliment d'algunes mocions. Aquest podria ser el cas de la moció per a la recuperació de la memòria històrica, que va ser aprovada per unanimitat el mes de juliol de l'any 2016. Els cupaires asseguren que, tot i crear-se la comissió de la memòria històrica l'any 2017, no s'han fet grans actuacions per materialitzar-la. Qui no està d'acord amb aquesta afirmació de la CUP, és el regidor de Cultura, Ramon Santanach que va assegurar en un ple que aquesta comissió es reuneix periòdicament i té un pressupost de 1.600 euros per enguany. A més, va recordar que ja hi havia programades un parell d'activitats fins a mitjans d'any: la projecció aquest divendres d'un documental de la Guerra Civil que s'ha fet sobre Ripoll al teatre Comtal i la inauguració de les noves plaques de cinc carrers i places de Ripoll, els quals recuperaran els noms que portaven antigament.

Els cupaires també creuen que l'equip de govern no ha senyalitzat espais de rellevància històrica ni ha retirat plaques franquistes. Cal recordar que la CUP va fer un acte simbòlic de la retirada d'una placa a la carretera de Barcelona que va acabar entregant a la Guàrdia Civil juntament amb un ram de flors. En favor de l'Ajuntament, cal dir que sí van retirar una làpida de pedra en honor dels morts de l'exèrcit nacional franquista que hi havia al cementiri. D'altra banda, la CUP va establir un dia d'homenatge a les víctimes de la Guerra Civil -recordant els bombardejos de Ripoll de l'any 1939- i va demanar que l'acte s'institucionalitzés. A més, els cupaires asseguren que la recopilació de fotografies de particulars per a la seva digitalització tampoc s'ha fet.

Un altre exemple de què l'equip de govern veu el got ple i la CUP mig buit és en el cas de la moció per tal de rehabilitar pisos en estat deficient dins del barri Vell de Ripoll i destinar-los a lloguer social. Certament, encara no s'ha executat cap permís d'obra, però sembla que la moció està agafant embranzida ja que la darrera setmana es va presentar el projecte en societat i es va explicar que hi havia 48.000 euros del pressupost per arreglar pisos buits. L'any passat, tot i consignar-se una xifra pressupostària de 18.000 encara no es va executar perquè s'estava redactant el reglament de l'ordenança. Ja hi hauria entre 5 i 6 persones que haurien sol·licitat a l'Ajuntament la rehabilitació del seu pis per enguany.
 

La CUP va demanar que s'institucionalitzés l'acte per recordar les víctimes de la Guerra Civil Foto: Isaac Muntadas


Les mocions complertes

L'equip de govern no sempre ha incomplert les mocions presentades per la CUP. I és que segons els cupaires, hi ha un total de set mocions que si s'han tirat endavant amb totes les conseqüències. També s'ha de dir que les mocions complertes són força simbòliques i o bé estan relacionades amb el procés independentista de Catalunya (moció de suport al regidor Joan Coma i Roura arran de la investigació per presumpte delicte d'incitació a la sedició -per la famosa frase de ''per fer la truita cal trencar el ous''- i la moció de condemna i rebuig a la brutalitat policial, a la Casa Reial i a l'aplicació de l'article 155 i reclamació d'una DUI efectiva) o són mocions de suport a determinats col·lectius (moció en suport i adhesió a la vaga feminista convocada pel 8 de març del 2018; la moció en suport a ''Som 27 i més'', encausats per la tancada al rectorat de la UAB en defensa de la universitat pública).

La moció per fer més proper el ple de l'Ajuntament a la ciutadania per la CUP està complerta, però amb retard. Cal recordar que, des del passat mes de gener, els plens ja s'estan retransmetent en streaming -amb una sola excepció del ple del mes de març- i gaudeixen d'una bona mitjana de 109 visualitzacions per YouTube per veure'l en diferit. La moció s'havia aprovat l'abril de l'any 2017, però realment el consistori havia dit que es començaria a aplicar aquest mes de gener; per tant, sí que hauria complert amb el què va dir. Pels pèls, això sí.
 

El sistema de retransmissió dels plens per streaming es va començar a fer aquest mes de gener Foto: Isaac Muntadas


La mocions no aprovades

L'equip de govern també ha tombat diverses mocions dels cupaires que han generat certa polèmica al municipi com, per exemple, la que demanava el canvi de nomenclatura del carrer General Fuensanta. Després d'un procés de participació que no s'acabava de tancar mai i de les protestes dels veïns del barri quan es debatia sobre el tema al ple, es va aprovar una moció alternativa en què es barallaven diversos noms, un dels quals proposava mantenir la mateixa denominació. S'haurà de veure què acaba passant perquè l'Ajuntament aposta perquè es posi el nom que surti de la votació democràtica d'aquest procés participatiu i la CUP nega que es mantingui el nom d'un personatge franquista apel·lant a la Llei de Memòria Històrica.

El PDeCAT-DC també va rebutjar rebatejar algun espai públic en memòria de Guillem Agulló a Ripoll al·legant que, segons Santanach, no es va utilitzar el procediment adequat per demanar-ho, ja que ''la forma correcte d'obrar hagués estat presentar primer aquesta iniciativa a la comissió del nomenclàtor''. Tampoc va prosperar la moció de les mocions, que senzillament volia fer un seguiment de totes les mocions presentades al ple del consistori perquè es complissin. El vot contrari es va produir més per les formes que no pas pel fons, ja que deixava molt malparat a l'equip de govern, acusant-lo de no voler complir alguns acords perquè eren ''incòmodes o secundaris''. Tot i així, l'equip de govern es va comprometre a fer un seguiment de les mocions a través de la pàgina web del consistori.
 

El carrer del General Sánchez Fuensanta ha estat el protagonista de molts plens Foto: Jordi Remolins


Assemblea oberta per encarar el futur

Tota aquesta dissecció de les mocions presentades de la CUP i el seu destí final, han estat plasmades pels cupaires en una edició especial del butlletí ''El Clam''. A banda, també han d'exposat alguns dels problemes que té Ripoll i s'han fet algunes preguntes i aportat dades sobre el consistori. A més, la CUP de Ripoll ha convocat a la població a una assemblea oberta el proper 16 de juny per decidir les línies estratègiques de cara a les eleccions municipals d'aquí un any i revalidar l'estructura organitzativa. Aquesta trobada es farà a la plaça de la Llibertat de 5 a 8 de la tarda i comptarà amb la presència de la diputada al Parlament de Catalunya, Natàlia Sánchez.

 

 

Participació