Habitatge

Ripoll disposa de 48.000 euros per rehabilitar pisos buits del Barri Vell

L'estudi fet per l'Ajuntament de Ripoll va concloure que un 38% dels habitatges del nucli antic de Ripoll estan buits

, Ripoll | 16/05/2018 a les 11:56h
Arxivat a: Societat, habitage, Helena Solà, Montsina Llimós, Ajuntament de Ripoll, rehabilitació, lloguer social, pisos buits, Barri Vell, habitatge
Un 38% dels habitatges del Barri Vell de Ripoll estan buits i l'Ajuntament ho vol solucionar amb les subvencions per rehabilitar aquest tipus de pisos
Un 38% dels habitatges del Barri Vell de Ripoll estan buits i l'Ajuntament ho vol solucionar amb les subvencions per rehabilitar aquest tipus de pisos | Isaac Muntadas
Un dels principals problemes que pateixen les comarques de muntanya i, concretament el Ripollès, és la pèrdua progressiva d'habitants per, entre d'altres motius, la manca d'oportunitats laborals. La diàspora s'acaba traduint en un envelliment crònic de la població i, de retruc, en l'abandonament de molts habitatges ja sigui per la mort del propietari o perquè ha marxat a viure en un altre indret. El mes de maig de l'any passat, l'Ajuntament de Ripoll va presentar en societat un estudi demolidor on s'afirmava que a la vila hi havia 2.051 habitatges buits -un 35% del total del municipi-. En aquest estudi també es constatava que el Barri Vell era el més afectat per aquesta problemàtica amb un total de 148 habitatges buits -una xifra que suposaria el 38% del total de pisos de la zona-.

Un any després de la presentació d'aquest estudi, l'Ajuntament no s'ha quedat de braços creuats i ha posat fil a l'agulla per trobar una solució al problema. Aquest dimarts al vespre (19h), la regidora de Promoció Econòmica, Montsina Llimós (PDeCAT-DC) i la directora de l'àrea de Projecció Econòmica de l'Ajuntament, Helena López, han fet una xerrada informativa, a la biblioteca Lambert Mata, per explicar el flamant projecte, que s'engegarà enguany, de subvencions per a la rehabilitació d'habitatges del Barri Vell de Ripoll per a destinar-los a la borsa de lloguer amb una partida pressupostària que arriba als 48.000 euros. Aquesta idea parteix d'una moció presentada per la CUP que, segons ha expressat Llimós, l'equip de govern ja s'havia plantejat en més d'una ocasió en diverses juntes de govern.

 

El regidor de la CUP, Santi Llagostera, va ser un dels artífex d'aquesta proposta en presentar una moció al ple que tractava d'aquest tema Foto: Isaac Muntadas


La regidora de Promoció Econòmica ha exposat que a l'Ajuntament existeix la preocupació per la despoblació que s'està produint al Barri Vell i que es va confirmar amb aquest estudi. Gràcies als pics de consum, el consistori va descobrir que en molts dels habitatges d'aquesta zona només hi vivia gent de forma esporàdica -una o dues vegades l'any-. Llimós ha apuntat que la majoria de propietaris són persones que viuen a Barcelona o a l'àrea metropolitana i que, en el seu moment, van heretar el pis dels seus pares. ''No se'n desprenen perquè segurament hi entra en joc una qüestió emocional, però alhora tampoc el lloguen i continua estant a la llista de pisos buits'', ha subratllat.

Per tal de què els propietaris d'aquests pisos prenguin consciència de què a ningú li interessa tenir un Barri Vell buit, se'ls vol incentivar a què s'acullin a aquestes subvencions per a la rehabilitació d'habitatges que poden arribar als 18.000 euros. A canvi, un cop tinguin el pis arreglat només se'ls demana que el destinin a lloguer social durant un període de temps determinat.

Perquè servirà aquesta subvenció?

La directora de l'àrea de Projecció Econòmica de l'Ajuntament, Helena López, ha exposat que, abans de tot, es va haver d'aprovar una ordenança perquè hi hagués un marc legal que regulés el procediment i la concessió d'aquestes subvencions per rehabilitar pisos. La creació d'aquest tipus de subvencions tenia dos grans objectius que van lligats de la maneta. En primer lloc, es volia activar econòmica i socialment el Barri Vell, ja que actualment és una zona on no hi ha massa comerços i, per millorar aquest dèficit, no hi ha millor manera que captant a la gent perquè hi visqui. A més, aquest barri té una clara mancança de lloguer social. El ventall de persones que tenen dificultats per accedir al preu lliure de mercat és molt ampli i no només són persones que venen derivades del Consorci de Benestar Social; sinó que també hi ha gent gran sola o gent jove.
 

Un dels problemes del Barri Vell és que hi ha pocs comerços Foto: Isaac Muntadas


Quin és l'àmbit d'actuació i a quines subvencions optaran?

Segons el relat de López, l'àmbit d'aplicació dels immobles que poden ser objecte de la subvenció són aquells que estan inclosos en l'àrea urbana del Barri Vell limitada en el programa de barris. En principi, això afectaria a aquella zona que està delimitada pel carrer Raval de Barcelona, el pont de la carretera de Barcelona, el del riu Ter, el pont d'Olot, el carrer Santa Maria, el carrer de la Farinera, el carrer del Nord, el passatge Elies Rogent, el carrer Pirineus fins al carrer Berenguer el Vell, la carretera de Ribes fins al carrer Canarons i el passeig de la Farga Catalana, la passera d'Ordina i l'enllaç al Raval de Barcelona.

Tot i així, López ha deixat sobre la taula que hi pugui haver alguna excepció. És a dir, si en algun moment del procés hi hagués algun habitatge situat fora dels límits del Barri Vell, però que l'Ajuntament considera que la seva rehabilitació pot ser interessant; ja sigui pel valor de l'edifici o perquè amb ''poca obra'' es podria deixar arranjat, la comissió tècnica ho podrà valorar i haurà de redactar un informe per justificar aquesta excepcionalitat en cas que s'acceptés rehabilitar el pis.

A banda de què l'habitatge estigui a dins del Barri Vell, el pis haurà de complir dos requisits més per acollir-se a aquesta subvenció. En primer lloc, l'habitatge haurà d'estar desocupat en el moment de presentar la sol·licitud i serà obligatori que s'hagin de realitzar-hi obres per adequar-lo. López també ha aclarit que si un habitatge està ubicat en una finca que estigués en un estat evident de degradació -en què, per exemple, la teulada, la façana o l'escala caiguessin a trossos- quedaria exclòs de forma automàtica de la possibilitat d'obtenir una subvenció. ''No tindria sentit arreglar un habitatge d'una finca en mal estat'', ha assenyalat.
 

La foto que inclou tots els habitatges del Barri Vell que es poden acollir a aquestes subvencions Foto: Isaac Muntadas


La subvenció màxima a què podrà optar un habitatge per a la seva rehabilitació no podrà superar els 18.000 euros i es dividirà en tres trams de fins a 6.000 euros de subvenció; de 6.001 a 12.000 euros i de 12.001 a 18.000 euros. Les obres les executarà directament l'Ajuntament i no el propietari, que prèviament haurà cedit l'habitatge al consistori. Bàsicament, aquests treballs haurien de servir per crear les condicions idònies perquè sigui funcional. Així doncs, en funció de l'habitatge les obres serviran per aconseguir les cèdules d'habitabilitat, per arranjar banys o cuines, posar terres o portes, capes de pintura, entre moltes altres actuacions.

En el cas que el cost d'arreglar un habitatge superés els 18.000 euros de límit de la subvenció, la comissió tècnica hauria de valorar la signatura d'un conveni amb el propietari perquè es fes càrrec del sobrecost a canvi d'algun tipus de contrapartida. També, per evitar que una única persona pugui rehabilitar cinc pisos de cop, es limitarà a un ajut anual per propietari. ''Va ser una aportació d'en Santi Llagostera de la CUP perquè som molt optimistes i calia frenar-ho'', ha dit dirigint-se al regidor cupaire. De moment, segons Llimós, ja hi hauria uns 5-6 propietaris que haurien presentat la sol·licitud. Com que l'any passat no es va poder executar aquesta iniciativa perquè encara no s'havia fet la tramitació de la normativa, els 18.000 euros que s'havien guardat del 2017 s'afegiran als 30.000 d'enguany i sumats faran un total de 48.000 euros.

Com s'ha de sol·licitar la subvenció?

Per poder optar a aquesta subvenció, tots els propietaris de pisos buits interessats podran presentar una sol·licitud fins al proper 31 de maig. La comissió tècnica que ha treballat amb l'ordenança valorarà diversos elements per decidir si poden acollir-se a aquesta ajuda o no. Primer de tot, aquests tècnics aniran a veure el pis i, en cas que hi hagués molta demanda, sempre es prioritzaran les rehabilitacions de propietaris amb menys recursos econòmics. Tot seguit, se seleccionaran els habitatges amb més puntuació i s'haurà de redactar un primer document amb el compromís de cessió del propietari a l'Ajuntament. Llavors, es durà a terme el projecte de reforma i, quan se sàpiga el cost total de les obres, es podrà fer el contracte de cessió. Tot seguit, es decidirà quants anys hauran d'estar cedits i aniran a la borsa de lloguer.
 

Enguany, l'Ajuntament disposarà d'una partida de 48.000 euros per rehabilitar pisos amb un màxim de fins a 18.000 euros per habitatge Foto: Isaac Muntadas


Qui podrà optar a aquest lloguer social i quan costarà?

Hi haurà una comissió que decidirà a qui s'adjudiquen aquests habitatges en funció, principalment, del seu poder adquisitiu. Cal dir que el contracte de cessió especifica que per qualsevol obra que es faci en un habitatge, el propietari l'haurà de cedir un mínim de 3 anys a la borsa i un màxim de 7 anys. A més, s'obliga al propietari a mantenir-lo almenys deu anys en règim de lloguer -al final pot decidir si ho ha de llogar l'Ajuntament o se n'encarrega ell mateix-. Amb els diners que obtingui el consistori amb els lloguers, podrà anar amortitzant aquestes inversions i serviran per rehabilitar nous habitatges. ''Això no ha de ser com un bolet que surt un any, sinó que se l'hi ha de donar una continuïtat'', ha afirmat Llimós.

Com que es tracta d'un lloguer social, l'Ajuntament només podrà cobrar un màxim de 220 euros mensuals que es podran actualitzar amb l'IPC cada any. En el cas que s'utilitzi un habitatge per un cas d'emergència social per un tema de pobresa energètica, el topall de diners a pagar serà el què fixa aquesta llei.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Pluja d'Oriòdnids, vista des de Sant Bartomeu del Grau, a Osona
Pluja d'Oriòdnids, vista des de Sant Bartomeu del Grau, a Osona | Emili Vilamala
Els Oriònids estan vinculats al cometa Halley
Ana de la Torre de De Dietrich va tallar la cinta de la inauguració de la prova
Ana de la Torre de De Dietrich va tallar la cinta de la inauguració de la prova | Isaac Muntadas
Les tempestes dels últims dies no van impedir que la marxa se celebrés amb normalitat i sota un sol radiant
Es recomana que es vacunin embarassades, malats crònics, persones de més de 60 anys i qui en té cura, i professionals sanitaris, entre d'altres grups de risc