01
de maig
del
2018
Què és la còrnia?
La còrnia és l'estructura més exterior de l'ull que es caracteritza per la transparència i permet el pas de la llum i la imatge de l'exterior a l'interior de l'ull. Pel seu correcte funcionament ha de ser transparent i mantenir una curvatura adequada.
Què és el trasplantament de còrnies?
És la substitució de la còrnia malalta per la del donant mitjançant una tècnica operatòria, que fa recuperar la transparència de la còrnia per permetre el pas de la llum i la imatge a l'interior de l'ull, millorant la qualitat de vida del receptor.
El fet de ser la part més exterior de l'ull i no tenir vasos sanguinis, fa que siguin fàcils d'extreure i trasplantar. A més, no solen generar rebuig en el receptor. S'han d'extreure com a màxim 12 hores després de la mort, o 24 hores si el cadàver ha estat refrigerat com a molt tard 6 hores després de la mort.
El trasplantament s'ha de realitzar abans d'una setmana després de l'extracció. També hi ha la possibilitat de conservar-la fins a tres setmanes a 31 graus. Durant aquest temps, anomenat període de cultiu, també es fan més comprovacions per assegurar que la còrnia és vàlida per al trasplantament.
La donació és un acte voluntari i altruista, necessitant la solidaritat d'altres persones per dur-se a terme. Aquest procediment no afecta l'aspecte físic del donant.
Qui pot ser donant de còrnies?
Tothom pot ser donant i té el dret de donar, dels 2 als 89 anys. Quan una persona es planteja la possibilitat de ser donant de teixits, la primera cosa que ha de fer, i la més important, és comunicar la seva decisió a la família i als amics més propers. Ells seran els primers a qui el coordinador de trasplantaments, l'encarregat de fer possible les donacions als centres hospitalaris, consultarà la possibilitat de la donació després de la mort.
Les condicions clíniques en el moment de la mort determinaran si els teixits són vàlids per al trasplantament. I contràriament al que es pot creure, tenir miopia, estigmatisme, hipermetropia, o haver estat operat de cataractes no impedeix que les còrnies siguin viables per a un trasplantament. Tampoc haver patit un càncer. Només es rebutgen les donacions de les persones que pateixen malalties hematològiques, neurològiques (Parkinson, Alzheimer) i de les que tenen serologies positives per hepatitis B, hepatitis C o sida, entre altres.
Qui són els receptors?
El 70% dels receptors de còrnia i de teixit ocular són pacients adults amb distròfies, d'origen genètic, o edemes corneals (alteracions de la forma de la còrnia originades per diferents causes i que poden suposar la pèrdua de la visió als dos ulls).
El trasplantament de la còrnia malmesa per una de donant és l'única manera que tenen aquestes persones per recuperar la visió. L'altre 30% dels receptors són joves entre 20 i 30 anys que pateixen una malaltia infecciosa en un sol ull, com herpes, queratocon o lesions derivades de les lentilles, així com el rebuig a un trasplantament previ.
Què s'ha de fer per ser donant?
Quan una persona es planteja la possibilitat de ser donant i decideix fer la donació de còrnies amb la finalitat que siguin trasplantades per ajudar a altres persones, el primer i més important que s'ha de fer és comunicar la seva decisió a la família i altres persones properes.
Ells seran els primers a qui es consultarà la possibilitat de la donació de la donació després de la mort, respectant la voluntat del donant.
També es pot emplenar un carnet de donant i portar-lo sempre amb la documentació personal, com a testimoni de la decisió presa.
Des de l'Hospital Comarcal del Ripollès quan un pacient reuneix els criteris adequats, els professionals del centre li oferiran la possibilitat de fer la donació, fent els tràmits pertinents informant el pacient, familiars i el seu entorn proper que donaran el seu consentiment definitiu.
José Ramón Peña
Infermer
La còrnia és l'estructura més exterior de l'ull que es caracteritza per la transparència i permet el pas de la llum i la imatge de l'exterior a l'interior de l'ull. Pel seu correcte funcionament ha de ser transparent i mantenir una curvatura adequada.
Què és el trasplantament de còrnies?
És la substitució de la còrnia malalta per la del donant mitjançant una tècnica operatòria, que fa recuperar la transparència de la còrnia per permetre el pas de la llum i la imatge a l'interior de l'ull, millorant la qualitat de vida del receptor.
El fet de ser la part més exterior de l'ull i no tenir vasos sanguinis, fa que siguin fàcils d'extreure i trasplantar. A més, no solen generar rebuig en el receptor. S'han d'extreure com a màxim 12 hores després de la mort, o 24 hores si el cadàver ha estat refrigerat com a molt tard 6 hores després de la mort.
El trasplantament s'ha de realitzar abans d'una setmana després de l'extracció. També hi ha la possibilitat de conservar-la fins a tres setmanes a 31 graus. Durant aquest temps, anomenat període de cultiu, també es fan més comprovacions per assegurar que la còrnia és vàlida per al trasplantament.
La donació és un acte voluntari i altruista, necessitant la solidaritat d'altres persones per dur-se a terme. Aquest procediment no afecta l'aspecte físic del donant.
Qui pot ser donant de còrnies?
Tothom pot ser donant i té el dret de donar, dels 2 als 89 anys. Quan una persona es planteja la possibilitat de ser donant de teixits, la primera cosa que ha de fer, i la més important, és comunicar la seva decisió a la família i als amics més propers. Ells seran els primers a qui el coordinador de trasplantaments, l'encarregat de fer possible les donacions als centres hospitalaris, consultarà la possibilitat de la donació després de la mort.
Les condicions clíniques en el moment de la mort determinaran si els teixits són vàlids per al trasplantament. I contràriament al que es pot creure, tenir miopia, estigmatisme, hipermetropia, o haver estat operat de cataractes no impedeix que les còrnies siguin viables per a un trasplantament. Tampoc haver patit un càncer. Només es rebutgen les donacions de les persones que pateixen malalties hematològiques, neurològiques (Parkinson, Alzheimer) i de les que tenen serologies positives per hepatitis B, hepatitis C o sida, entre altres.
Qui són els receptors?
El 70% dels receptors de còrnia i de teixit ocular són pacients adults amb distròfies, d'origen genètic, o edemes corneals (alteracions de la forma de la còrnia originades per diferents causes i que poden suposar la pèrdua de la visió als dos ulls).
El trasplantament de la còrnia malmesa per una de donant és l'única manera que tenen aquestes persones per recuperar la visió. L'altre 30% dels receptors són joves entre 20 i 30 anys que pateixen una malaltia infecciosa en un sol ull, com herpes, queratocon o lesions derivades de les lentilles, així com el rebuig a un trasplantament previ.
Què s'ha de fer per ser donant?
Quan una persona es planteja la possibilitat de ser donant i decideix fer la donació de còrnies amb la finalitat que siguin trasplantades per ajudar a altres persones, el primer i més important que s'ha de fer és comunicar la seva decisió a la família i altres persones properes.
Ells seran els primers a qui es consultarà la possibilitat de la donació de la donació després de la mort, respectant la voluntat del donant.
També es pot emplenar un carnet de donant i portar-lo sempre amb la documentació personal, com a testimoni de la decisió presa.
Des de l'Hospital Comarcal del Ripollès quan un pacient reuneix els criteris adequats, els professionals del centre li oferiran la possibilitat de fer la donació, fent els tràmits pertinents informant el pacient, familiars i el seu entorn proper que donaran el seu consentiment definitiu.
José Ramón Peña
Infermer