Procés Català

Reaccions polítiques a la citació judicial dels càrrecs electes pel tall de Coll d'Ares del 8-N

Els partits de l'arc independentista consideren que aquesta citació respon a una persecució orquestrada des de l'estat, els tribunals i la policia espanyola

per Isaac Muntadas , Ripoll, 26 d'abril de 2018 a les 18:19 |
Jordi Munell, de Junts per Catalunya, i Magda Casamitjana, d'ERC, han donat suport als encausats pel tall de coll d'Ares | Isaac Muntadas
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 d'abril de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La citació judicial de cinc càrrecs electes del Ripollès per anar a declarar aquest matí al Jutjat de Primera Instància de Ripoll per haver participat en el tall de la C-38, a Coll d'Ares (Molló), durant la vaga general del passat dia 8 de novembre ha tingut diverses reaccions dels representants polítics de la comarca i d'arreu de Catalunya que han vingut a donar-los suport. Cal recordar que els dos regidors de la CUP han decidit no entrar al jutjat; mentre que les dues alcaldesses i el regidor d'ERC si que hi han entrat, però s'han acollit al seu dret de no declarar. Se'ls acusaria de diversos delictes com el de desordres públics, desobediència i coaccions.

L'alcalde de Ripoll i diputat al Parlament per Junts per Catalunya, Jordi Munell (PDeCAT), no entén com s'han pogut citar a declarar aquests cinc càrrecs electes per participar en una acció dels CDR durant aquella vaga general que va consistir en una manifestació ''pacífica i reivindicativa''. Pel diputat de JxCAT aquesta acusació vulnera un dret fonamental de les persones com és la llibertat d'expressió. L'alcalde ripollès ha acusat directament a l'Estat espanyol de perseguir tot allò que té a veure amb la reivindicació del poble de Catalunya d'exercir el seu dret a l'autodeterminació. ''Persegueixen colors a l'entrada d'un cap de futbol o a les persones electes que en nom de la ciutadania fan una acció de manifestació pacífica i popular'', ha apuntat.


Munell ha assegurat que tota aquesta persecució forma part d'un conjunt d'accions repressives ''i diria més, estem en un estat de setge en què es perden les llibertats individuals de les persones''. L'alcalde de Ripoll ha apuntat que a Espanya ara mateix hi ha persones en presó preventiva sense judici previ que no tenen el dret a la presumpció d'innocència. Munell ha posat l'exemple de Jordi Sánchez, que ara l'han castigat ''sense pati'' perquè va participar en una campanya electoral en la què ningú li va prohibir que participés com a número dos en una llista ''que va tenir molt suport'' a unes eleccions convocades pel govern espanyol de forma ''anòmala''. El batlle ripollès també ha apuntat que hi ha gent exiliada per poder fer la seva acció política perquè sinó estarien ''silenciats i emmudits'' a la presó. Tot i així, Munell confia en què tota aquesta macro causa arribarà algun dia al Tribunal de Drets Humans de La Haya o al Tribunal d'Estrasburg i se'ls desmuntaran els arguments. ''Vivim una situació de tristor els què defensem la democràcia'', ha conclòs.
 

El president del Consell Comarcal, Joan Manso, rodejat de la primera tinent d'alcalde, Dolors Costa (a l'esquerra) i l'alcaldessa de Queralbs, Imma Constans Foto: Isaac Muntadas


La diputada d'ERC que pertany a MES, Magda Casamitjana, ha valorat aquesta citació judicial com una ''bogeria''. Casamitjana ha afirmat que ningú podia entendre com podia ser que hi hagués gent tan ''transversal'' a davant d'un jutjat de Ripoll recolzant a una sèrie de persones. La diputada republicana està convençuda que aquesta citació pretén donar un ''cop'' contra els càrrecs electes perquè ''agafin por i s'estengui a la resta de la gent''. ''Tenim el dret a no callar i a dir el què pensem'', ha subratllat. Casamitjana també confia que aquesta causa s'arxivarà perquè ''no s'agafa per enlloc''.

El president del Consell Comarcal del Ripollès i alcalde de Campdevànol, Joan Manso, ha apuntat que aquests cinc càrrecs electes van ser citats perquè estaven a Coll d'Ares ''però podria haver estat citat qualsevol de nosaltres''. Manso ha dit que el dia 8 de novembre es van fer moltes actuacions en defensa de la dignitat i de la llibertat nacional de Catalunya. Per la seva banda, l'alcalde de Ribes de Freser, Marc Prat, s'ha expressat en una línia semblant a Manso i ha assegurat que en aquell tall a Coll d'Ares van participar-hi moltes persones i es van identificar als cinc citats pel sol fet de ser càrrecs electes. ''Avui són ells i demà ens pot tocar a nosaltres. Ells no han comès cap delicte i pateixen una persecució que s'engloba dins d'àmbits policials i judicials a les persones que pensen d'una manera'', ha afirmat.


Suport des dels partits i entitats de la comarca

Els cinc càrrecs electes del Ripollès citats a declarar no s'han sentit sols en cap moment, ja que han rebut una onada de solidaritat des dels partits polítics i entitats de la comarca. El Consell Comarcal del Ripollès, del qual Llagostera i Bosch en són consellers actualment -Baraldés va ser consellera els dos primers anys de mandat abans de donar-li el relleu al seu company de Ripoll-, ha emès una declaració institucional de suport als càrrecs electes en què considera que ''les accions pacífiques en defensa dels drets fonamentals no han d'ésser enjudiciades''. Aquesta declaració ha estat signada per tots els consellers de la institució. Els partits polítics de la comarca també s'han bolcat amb els cinc càrrecs electes. ERC, la CUP i el PDeCAT han fet una crida a través de les xarxes socials per assistir a la concentració de suport que s'ha produït aquest dijous davant del Jutjat de Ripoll.

La delegació al Ripollès d'una de les dues entitats sobiranistes més importants del país, Òmnium Cultural, també s'ha volgut solidaritzar amb els cinc càrrecs electes citats a declarar. Des de l'entitat ripollesa consideren que el tall de la carretera C-38, a Coll d'Ares (Molló), del passat 8 de novembre es va dur a terme d'una forma ''absolutament pacífica'' i dins del marc d'un exercici habitual ''propi dels drets democràtics''. A més, l'entitat cultural rebutja que aquesta acció es pugui equiparar en cap cas a una ''activitat delictiva''. Per acabar el seu comunicat, Òmnium ha apuntat que aquesta citació judicial s'emmarca dins de l'ofensiva ''contra les llibertats'' que ha engegat l'Estat a través d'una aplicació ''abusiva'' de l'article 155 de la Constitució Espanyola.
 

Pancartes de llibertat entre els assistents a la concentració Foto: Isaac Muntadas

 

Participació