26
d'abril
del
2018
Actualitzat
a les
10:04h
L'Ajuntament de Ripoll ha aprovat inicialment per unanimitat la modificació puntual número 24 del POUM referent a la desclassificació del Programa d'Actuació Urbanística al polígon del Roig. Dit d'una altra manera més clara, el consistori ripollès requalificarà una parcel·la d'entre 2.000 i 3.000 metres quadrats situada al costat de l'antiga colònia del Roig -l'espai verd que hi ha entre el canal i el riu just quan es travessa el pont a mà esquerra- per convertir-la en sòl rústic. Uns terrenys que eren aptes per l'ús industrial des de l'aprovació del POUM de l'any 2008. La proposta ha tirat endavant per unanimitat dels quatre grups polítics de l'Ajuntament.
El regidor del PDeCAT-DC i cap de l'Àrea de Serveis al Territori, Sostenibilitat i Empresa, Joaquim Colomer, ha argumentat la desqualificació d'una part del sòl industrial d'aquesta zona per diversos motius. En primer lloc, el regidor de l'equip de govern ha assenyalat que aquell espai és totalment verd i està ple d'animals pasturant. Per altra part, Colomer ha apuntat que s'hauria de rehabilitar el pont per accedir-hi i els accessos a la carretera. A més, aquesta parcel·la té una part d'afectació amb Renfe i una altra amb l'ACA. ''Aquest sòl industrial quedaria pràcticament inhàbil i pensem que és just i de rebut tornar-lo als seus orígens de sòl rústic'', ha conclòs.
Impossible l'aterratge d'empreses
Sense que serveixi de precedent, el regidor de la CUP, Santi Llagostera, s'ha mostrat d'acord amb la iniciativa de l'equip de govern i l'ha felicitat per la ''jugada''. L'alcalde del municipi, Jordi Munell, ha agraït el vot positiu dels cupaires en un tema com aquest, però ha corregit Llagostera dient-li que no es tracta de cap jugada sinó d'un assumpte de ''racionalització''. L'alcalde del PDeCAT-DC ha exposat que, fins ara, aquesta parcel·la computava a l'hora de comptar els metres quadrats de sòl industrial del municipi, però un cop s'havien reduït les afectacions dels 25 metres de la via del tren, la zona de domini públic de l'aigua, la presència del canal i la càrrega de fer un pont nou, quedava clar que aquesta parcel·la era pràcticament impossible de desenvolupar.
El batlle ripollès ha revelat que han experimentat moltes dificultats en la darrera dècada perquè alguna empresa mostrés interès per instal·lar-s'hi. ''L'hem ensenyat a diversos empresaris que hem posat en contacte amb els propietaris, però no s'ha pogut vendre'', ha admès. Munell ha exposat que el rendiment que podia tenir la tipologia de la nau que s'hi podia ubicar ''no era sostenible'' amb el cost que havia de suportar de càrregues de cessions i de limitacions. Per tant, l'alcalde ha reconegut que de tot el sòl industrial que hi ha computat a Ripoll, hi ha algun cas que és inhàbil.
Munell ha comparat aquest espai amb el sector SUD-5 (Sant Quintí, la Rodona i Can Villaura), en el qual es van revertir 60.000 metres quadrats de sòl industrial -qualificats des del POUM de l'any 2008- a sòl rústic. ''Quan vas allà hi veus cavalls o vaques pasturant. Són espais verds on s'hi practica la ramaderia'', ha subratllat tot dient que se l'hi concedeix l'ús que venia tenint fins ara. L'alcalde ha tornat a reconèixer que aquest espai no tenia sortida empresarial i cal buscar llocs que siguin ''desenvolupables'' des del punt de vista de la inversió i la sostenibilitat.
Comparable amb el polígon de la carretera de les Llosses
Un membre del públic vinculat a la Plataforma Aturem el Polígon de la Carretera de les Llosses ha demanat què implicava la desqualificació d'aquest espai com a sòl industrial i com influïa aquesta decisió en la intenció de l'Ajuntament de tirar endavant el projecte del polígon de la carretera de les Llosses. ''Ho demano a nivell personal. No m'estigmatitzis'', s'ha afanyat a dir abans de la resposta perquè no se'l vinculés a cap partit polític. El regidor Joaquim Colomer l'hi ha contestat que la desqualificació del sòl industrial respon al fet que es tracta d'un espai verd i que no hi ha la necessitat de què s'industrialitzi perquè ''ja hi ha altres espais''. ''Intentem preservar aquesta zona com ja hem fet a l'entrada de Ripoll i en altres ocasions'', ha reiterat. En relació a si aquesta decisió té alguna vinculació amb el projecte del polígon de la carretera de les Llosses, Colomer ha dit que no. ''La recta de Can Franquesa segueix un procés que ja hem explicat de forma transparent'', ha afirmat.
El regidor del PDeCAT-DC i cap de l'Àrea de Serveis al Territori, Sostenibilitat i Empresa, Joaquim Colomer, ha argumentat la desqualificació d'una part del sòl industrial d'aquesta zona per diversos motius. En primer lloc, el regidor de l'equip de govern ha assenyalat que aquell espai és totalment verd i està ple d'animals pasturant. Per altra part, Colomer ha apuntat que s'hauria de rehabilitar el pont per accedir-hi i els accessos a la carretera. A més, aquesta parcel·la té una part d'afectació amb Renfe i una altra amb l'ACA. ''Aquest sòl industrial quedaria pràcticament inhàbil i pensem que és just i de rebut tornar-lo als seus orígens de sòl rústic'', ha conclòs.
Impossible l'aterratge d'empreses
Sense que serveixi de precedent, el regidor de la CUP, Santi Llagostera, s'ha mostrat d'acord amb la iniciativa de l'equip de govern i l'ha felicitat per la ''jugada''. L'alcalde del municipi, Jordi Munell, ha agraït el vot positiu dels cupaires en un tema com aquest, però ha corregit Llagostera dient-li que no es tracta de cap jugada sinó d'un assumpte de ''racionalització''. L'alcalde del PDeCAT-DC ha exposat que, fins ara, aquesta parcel·la computava a l'hora de comptar els metres quadrats de sòl industrial del municipi, però un cop s'havien reduït les afectacions dels 25 metres de la via del tren, la zona de domini públic de l'aigua, la presència del canal i la càrrega de fer un pont nou, quedava clar que aquesta parcel·la era pràcticament impossible de desenvolupar.
El batlle ripollès ha revelat que han experimentat moltes dificultats en la darrera dècada perquè alguna empresa mostrés interès per instal·lar-s'hi. ''L'hem ensenyat a diversos empresaris que hem posat en contacte amb els propietaris, però no s'ha pogut vendre'', ha admès. Munell ha exposat que el rendiment que podia tenir la tipologia de la nau que s'hi podia ubicar ''no era sostenible'' amb el cost que havia de suportar de càrregues de cessions i de limitacions. Per tant, l'alcalde ha reconegut que de tot el sòl industrial que hi ha computat a Ripoll, hi ha algun cas que és inhàbil.
Munell ha comparat aquest espai amb el sector SUD-5 (Sant Quintí, la Rodona i Can Villaura), en el qual es van revertir 60.000 metres quadrats de sòl industrial -qualificats des del POUM de l'any 2008- a sòl rústic. ''Quan vas allà hi veus cavalls o vaques pasturant. Són espais verds on s'hi practica la ramaderia'', ha subratllat tot dient que se l'hi concedeix l'ús que venia tenint fins ara. L'alcalde ha tornat a reconèixer que aquest espai no tenia sortida empresarial i cal buscar llocs que siguin ''desenvolupables'' des del punt de vista de la inversió i la sostenibilitat.
Comparable amb el polígon de la carretera de les Llosses
Un membre del públic vinculat a la Plataforma Aturem el Polígon de la Carretera de les Llosses ha demanat què implicava la desqualificació d'aquest espai com a sòl industrial i com influïa aquesta decisió en la intenció de l'Ajuntament de tirar endavant el projecte del polígon de la carretera de les Llosses. ''Ho demano a nivell personal. No m'estigmatitzis'', s'ha afanyat a dir abans de la resposta perquè no se'l vinculés a cap partit polític. El regidor Joaquim Colomer l'hi ha contestat que la desqualificació del sòl industrial respon al fet que es tracta d'un espai verd i que no hi ha la necessitat de què s'industrialitzi perquè ''ja hi ha altres espais''. ''Intentem preservar aquesta zona com ja hem fet a l'entrada de Ripoll i en altres ocasions'', ha reiterat. En relació a si aquesta decisió té alguna vinculació amb el projecte del polígon de la carretera de les Llosses, Colomer ha dit que no. ''La recta de Can Franquesa segueix un procés que ja hem explicat de forma transparent'', ha afirmat.
Un membre de la plataforma anti-polígon si ha preguntat si aquesta requalificació tenia alguna influència amb el tema del polígon de la carretera de les Llosses Foto: Isaac Muntadas