El polígon de la carretera de les Llosses torna a centrar tota la polèmica a Ripoll

En els darrers plens de Ripoll s'està vivint un ''déjà-vu'' constant. El fantasma del futur polígon de la carretera de les Llosses, a la zona de Can Franquesa, planeja en cada sessió plenària per sobre de l'equip de govern i no hi ha manera d'allunyar-lo. El ple d'aquest dimarts al vespre no n'ha estat una excepció. El grup del PDeCAT-DC ha hagut de contestar una pregunta molt concreta formulada per l'oposició en bloc que demanava per quant de temps la plataforma ciutadana Aturem el Polígon de la Carretera de les Llosses havia superat el termini per presentar al·legacions a l'avanç de la modificació puntual número 11 del POUM -el mes de juliol de l'any 2017-. L'Ajuntament les va desestimar perquè havien entrat fora de termini, però la setmana passada des de la plataforma van assegurar a través d'un comunicat que no havia estat així. El ple ha seguit pujant de to i la tensió s'ha elevat al torn de precs i preguntes amb les intervencions d'alguns ciutadans i membres de la plataforma anti-polígon, que han atacat l'equip de govern i l'alcalde amb tot l'arsenal de documents i proves de què disposen.

L'home fort d'ERC al consistori, Roger Bosch, s'ha erigit com a portaveu de l'oposició en el tema del polígon i ha traslladat la inquietud de la plataforma ciutadana demanant perquè no van entrar aquestes al·legacions si des d'aquest col·lectiu consideraven que les havien registrat dins del termini establert. El regidor del PDeCAT-DC i cap de l'Àrea de Serveis al Territori, Sostenibilitat i Empresa, Joaquim Colomer, no ha volgut llençar més llenya al foc i s'ha remès a les declaracions que va fer el passat divendres a NacióRipollès. Colomer ha repetit que no entenia on era la problemàtica ja que les al·legacions que no es van poder presentar a l'avanç de la modificació puntual per estar fora de termini, si que les han pogut presentar després de l'aprovació inicial d'aquest punt. ''Estan entrades i se'ls hi donarà resposta punt per punt'', ha assegurat. A més, ha recordat que des de l'equip de govern desconeixien els terminis que hi havia per presentar al·legacions i que si s'han de dirigir a algú que els hi pugui justificar perquè no es van acceptar, és al secretari del consistori.
 
Aclariment del secretari

El secretari de l'Ajuntament ha assegurat que des de la darrera publicació de l'avanç de modificació puntual número 11 del POUM en la seu electrònica del consistori i en el tauler d'edictes municipal, hi ha un mes per presentar al·legacions. El propi secretari ha especificat que si ''es comença a contar a partir del desè dia del mes, el termini s'acaba el dia 10 del proper mes''. Segons la interpretació del secretari, les al·legacions dels membres de la Plataforma Aturem el Polígon de la Carretera de les Llosses haurien arribat un dia fora de termini, ja que les van presentar el 24 de juliol de l'any passat i tenien de temps fins el dia 23 de juliol -la darrera publicació de l'avanç va ser el 23 de juny-.

La polèmica arriba perquè des de la plataforma anti-polígon asseguren que l'Ajuntament estaria incomplint l'article 30 de la Llei espanyola 39/2015 d'1 d'octubre del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques. En l'apartat quart d'aquesta llei es diu que ''si el termini es fixa en mesos o anys, aquests s'hauran de computar a partir de l'endemà del dia en què es faci la notificació o publicació de l'acte de què es tracti''. A més, en l'apartat cinquè es pot llegir que ''quan l'últim dia de termini sigui inhàbil, s'entendrà que es prorroga al proper dia hàbil''. Segons això, el dia 23 de juliol era un diumenge i; per tant, era inhàbil. Això significa que el termini s'hauria d'haver acabat l'endemà -el dia en què van presentar les al·legacions-. Sigui com sigui, cada part ha interpretat els terminis d'una manera diferent i haurà de ser la justícia que decideixi qui té la raó.

En tot cas, el secretari, igual que Colomer abans i que l'alcalde Jordi Munell després, ha insistit que les al·legacions que no es van poder presentar a l'avanç si que han entrat després que s'obrís un nou termini per registrar al·legacions en fer-se l'aprovació inicial i s'hauran de contestar.
 
Duel dialèctic entre Munell i la plataforma anti-polígon

L'escalada de tensió s'ha produït durant el torn de precs i preguntes i ha tingut com a protagonista a un veí de les Llosses molt crític amb com l'equip de govern ha portat la gestió d'aquest assumpte. En primer lloc, aquest ciutadà ha exigit al batlle ripollès que deixi d'identificar aquesta plataforma ciutadana amb la CUP i el seu portaveu, Santi Llagostera. ''Ja n'hi ha prou d'estigmatitzar. La plataforma no pertany a cap partit polític'', ha subratllat. En aquest sentit, Munell s'ha disculpat per si en algun moment havia vinculat els cupaires amb el col·lectiu anti-polígon.

Tot seguit, aquest membre de la plataforma ha apuntat que les al·legacions a l'avanç de modificació puntual van ser rebutjades de forma ''irregular'' pel consistori i que ho portaran als tribunals. ''No és un error d'un funcionari sinó més aviat un error polític derivat d'una manera de fer política opaca i poc transparent'', ha assenyalat. En aquesta ocasió, ha estat el veí qui ha hagut de demanar perdó, ja que l'alcalde l'hi ha constatat que ell, en cap moment, havia parlat de què s'havia produït un error d'un funcionari ''sinó que es tracta d'un tema estrictament jurídic''. ''Les persones de la casa compten els terminis d'una manera i sinó els hi sembla correcte tenen el dret de presentar els recursos que vulguin'', ha replicat
 
La consulta per refrendar el polígon van ser les eleccions

Aquest veí de les Llosses no s'ha arronsat i ha assegurat que si l'Ajuntament penja una pancarta amb la paraula ''democràcia'' a la façana de l'edifici, se l'ha d'aplicar. Així doncs, per aquest membre de la plataforma, l'aplicació pràctica de la democràcia consisteix en tenir ''un respecte per les minories i en no aplicar la majoria perquè sí''. A més, per exemplificar-ho ha posat un símil de molta actualitat com és la majoria que hi ha al Congrés dels Diputats favorable a l'unionisme, el qual sempre serà superior a l'independentisme. ''Una vegada els hi vam dir de fer una consulta i van dir que no perquè tenien la majoria'', ha recordat tot fent una comparació indirecta amb la negativa de l'Estat espanyol de fer un referèndum pactat per decidir el futur de Catalunya.

Munell l'hi ha replicat que la consulta per decidir quina actuació es duia a terme a la zona de Can Franquesa ja es va fer. L'alcalde ha recordat que durant tota la campanya electoral prèvia a les eleccions municipals celebrades el passat 24 de maig de l'any 2015, el polígon de la carretera de les Llosses va ser al centre del debat polític. Segons el batlle ripollès, la ciutadania va refrendar la seva proposta electoral a les urnes atorgant-li una majoria absoluta d'11 dels 19 representants del consistori. Tot i aquesta victòria incontestable, Munell ha recordat que es va impulsar una comissió de participació per buscar un punt de consens. ''Després de molt debat es va arribar al model actual en què s'havien reduït de 140.000 a 40.000 metres el sòl industrial'', ha incidit. A més, ha recordat que en diversos punts de Ripoll com en el sector SUD-5 (Sant Quintí, la Rodona i Can Villaura) s'han restituït fins a 60.000 metres quadrats de sòl rústic.

L'alcalde ha reiterat que va haver-hi un moment en què el consens es va acabar perquè des de la plataforma volien que tot fos verd i; en canvi, hi havia l'espai de Can Franquesa que estava malmès per les antigues activitats industrials i no es podia naturalitzar. A més, Munell ha posat en valor la creació d'aquella comissió i ha posat d'exemple algunes propostes ''súper interessants'' d'un acèrrim contrari al projecte com és el regidor de la CUP, Santi Llagostera. ''Ell va fer aportacions perquè l'espai mantingués una imatge vegetal i que s'hi pogués incorporar un carril bici, les quals consten a la modificació que se sotmet a votació'', ha apuntat. El batlle ripollès ha afirmat que Ripoll té un dèficit d'espais industrials i que van considerar més lògic urbanitzar espais on ja hi havia hagut activitat. Tot i això, Munell no ha descartat que a un any vista per a les eleccions municipals, el tema es torni a debatre perquè ja ''ha passat com unes sis vegades pel plenari''.
 
El dossier de la discòrdia

El membre de la plataforma no s'ha rendit i l'hi ha fet notar a l'alcalde la seva sorpresa perquè quan van visitar el Parlament de Catalunya, els diferents grups de l'hemicicle tenien un dossier provinent de l'Ajuntament. ''En tenien dos: el seu i el que els hi vaig passar jo perquè poguessin contrastar la informació; sobretot pensant en persones de Reus o Sabadell per tal que puguin opinar de Ripoll'', l'ha matisat. El veí l'hi ha replicat que si s'observen les fotos aèries dels americans de l'any 1953, es pot apreciar que aquella zona era tota una plana verda. En canvi, ha lamentat que en el dossier passat pel consistori s'hi vegin imatges plenes de camions de quan es construïa la C-17 perquè semblés que hi havia activitat industrial. ''Això és fer-ne un ús circumstancial'', ha lamentat.

Munell tampoc s'ha quedat curt en la resposta i l'hi ha apuntat que la història és ''relativa''. ''Fa 1.000 anys no hi havia ni el carrer Doctor Raguer'', ha reblat. En canvi, l'alcalde de Ripoll ha assenyalat que, a finals dels anys 60 i principis del 70, allà ja hi havia els àrids Franquesa i, cap als anys 80, una empresa de formigons. El membre de la plataforma també s'ha preguntat si s'havia de tenir por o no de l'especulació entre els aplaudiments del public. L'alcalde l'hi ha respòs que és molt important tenir l'espai urbanitzat perquè si una empresa vol créixer o s'hi vol instal·lar pugui fer-ho i, d'aquesta manera, generar més llocs de treball a la població. ''Potser d'aquí 25 anys estarà igual i diran que m'he equivocat. Prefereixo equivocar-me en això i no que en què una empresa de Ripoll vulgui créixer i hagi de marxar per falta d'espais industrials'', ha sentenciat.

Les vaques

Finalment i tirant d'una frase recurrent, Munell ha reiterat que no ha vist mai cap vaca pasturant a Can Franquesa i que aquella zona no té res a veure amb el sector SUD-5 que sí és un lloc agrícola. ''Sí que hi ha vaques pasturant'', l'hi ha replicat un senyor del públic. ''I mengen sorra'', l'ha contestat irònicament. ''Fa tant que no hi passes que ara ja hi ha crescut l'herba'', l'hi ha etzibat el ciutadà. Munell no s'ha arrugat i ha tornat a tirar de dades per demostrar que a Ripoll i a la comarca falta sòl industrial per la creixent instal·lació d'indústries. ''Rocafiguera estava buit i ara està al 80%; Niubò estava buit i ara està al 85%; la Colònia Llaudet estava buida i ara està plena i Tallers Casals ho hem reparcel·lat per l'interès de diverses empreses'', ha enumerat. En aquests moments, la temperatura ha pujat de cop quan el membre de la plataforma anti-polígon ha interromput l'alcalde i Colomer l'hi ha demanat que callés perquè pogués continuar parlant. El regidor del PDeCAT-DC s'ha aixecat de la seva cadira i ha marxat. Al final, la sang no ha arribat al riu i, un cop acabat el ple, es podia veure parlar el regidor amb aquest veí de les Llosses amb molta cordialitat.