Tractament de residus

El Consell Comarcal podria reduir en una desena part els costos derivats del tractament de lixiviats

L'any 2017 els costos per tractar els lixiviats de l'abocador clausurat R3 de les Llosses van ascendir fins als 182.612 euros i ara es podrien reduir fins als 18.000 euros

, Ripoll | 11/04/2018 a les 13:15h
Arxivat a: Territori i medi ambient, residus, medi ambient, lixiviats, abocador R3 de les Llosses, amoni, Consell Comarcal del Ripollès, Hydrokemos, Joan Manso, Eudald Picas, Ruth Canicio
Membres del Consell Comarcal, de la depuradora i de l'empresa Hydrokemos a la presentació d'aquest programa pilot a la depuradora
Membres del Consell Comarcal, de la depuradora i de l'empresa Hydrokemos a la presentació d'aquest programa pilot a la depuradora | Isaac Muntadas
Aquesta notícia es va publicar originalment el 11/04/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Consell Comarcal del Ripollès ha trobat la ''poció màgica'' amb una solució pionera que podria reduir en una desena part els costos derivats del tractament de residus líquids, els famosos lixiviats, que emanen de l'abocador clausurat R3 de les Llosses. Traduït a xifres, això suposaria passar dels 182.612 euros que va costar el tractament d'aquests residus l'any 2017 a només 18.000 euros enguany.

El president de l'ens, Joan Manso (CiU), ha recordat que el Consell Comarcal s'encarrega de gestionar, per delegació dels 19 Ajuntaments de la comarca, la recollida i el tractament de residus de tot el Ripollès. Aquesta competència s'adscriu dins de l'àrea de Vicepresidència encapçalada pel conseller Eudald Picas i gestiona el servei a través de tres grans eixos, dos dels quals se'n parla força sovint. El primer és la recollida de residus a la comarca, que a partir de la nova concessió s'ha adjudicat a l'UTE formada per Urbaser i Vigfa Residus SLU i s'implantarà al llarg d'aquest estiu; mentre que el segon gran eix és el tractament dels residus que es fa des de fa uns anys a l'abocador d'Orís (Osona).
 

El president del Consell Comarcal, Joan Manso (CiU), i el vicepresident, Eudald Picas, explicant que l'objectiu d'aquesta prova és reduir costos pel ciutadà Foto: Isaac Muntadas


En canvi, Manso ha destacat que hi ha un tercer pilar que, a vegades s'oblida, i que es correspon a la gestió de l'abocador clausurat R3 de les Llosses. ''Els Ajuntaments han hagut d'assumir indirectament un peatge històric, que és el cost produït pel tractament dels lixiviats que es fa a l'abocador R3'', ha apuntat. Per causes conegudes i per altres desconegudes, en els últims anys els lixiviats han experimentat un augment substancial. ''Mai ha estat petit, però en els darrers anys ha estat notable'', ha puntualitzat Manso. Aquest increment s'ha traduït en una major despesa per la butxaca del ciutadà i des del Consell Comarcal s'han proposat minimitzar aquest impacte tan si com no. Per exemple, ara fa uns mesos l'Agència Catalana de Residus va atorgar una subvenció de 250.000 euros a l'ens comarcal perquè millorés la planta de tractament de lixiviats que hi ha l'abocador de les Llosses. ''Es dóna per fet que l'R3 és una cosa clausurada o morta, però també genera uns costos'', ha assegurat el vicepresident Picas.

Per aquest motiu, aquest dimarts a la tarda el Consell Comarcal ha presentat davant la premsa un procés de tractament per mitjà de l'electrodesnitrificació que té com a objectiu que els lixiviats no generin residus i se'n pugui reduir el cost. Aquesta prova pilot s'ha dut a terme durant les darreres sis setmanes a la depuradora d'aigües residuals de Ripoll i ha tractat uns 14 metres cúbics de lixiviats cada dia. Primer s'havia dut a terme al laboratori i, tot seguit, es va implantar en aquesta planta depuradora. Veient l'èxit dels resultats, la voluntat és poder-la traslladar a una planta més gran que permeti el tractament continuat de tots els lixiviats i s'espera que els enormes costos que genera implantar aquesta tecnologia s'amortitzin en uns tres anys. ''Si més no hem de contenir el cost dels residus'', ha assenyalat Manso.
 

A la dreta, el color dels lixiviats abans de passar per aquest procés innovador i, a l'esquerra, després de passar-hi Foto: Isaac Muntadas


Com es va gestar i què suposa aquesta prova pilot?

La CEO de l'empresa Hydrokemos SL, Ruth Canicio, ha explicat de manera entenedora que la tecnologia desenvolupada per aquesta organització és molt ''innovadora'' i consisteix en l'eliminar els nitrats i l'amoni de les aigües i a convertir el nitrogen en gas. Hydrokemos fa dos anys que està aplicant aquesta tecnologia i ja té quatre plantes obertes on es duu a terme aquest procés. Ara farà un any, el Consell Comarcal va contractar-los perquè fessin les proves amb els lixiviats de Ripoll. Després de sis setmanes amb la prova pilot en marxa, s'ha vist que la tecnologia és apte per reduir concentracions d'amoni que estan entre els 400 i 1.200 ppm a valors per sota dels 60 ppm (el límit màxim que permet la normativa). Per tant, després d'aquest procés es poden vessar les aigües a la depuradora i a la llera i se soluciona un problema de contaminació ambiental important.

Canicio ha explicat que es tracta d'una tecnologia electroquímica que consisteix en unes plaques metàl·liques (amb uns ànodes i uns càtodes) que estan connectades a una font rectificadora de corrent continua. L'aigua es fa circular per aquestes plaques i, en funció de les condicions de l'operació i del temps de residència hidràulica, s'aconsegueix que a la sortida l'aigua tingui les especificacions d'amoni desitjades. Aquest procés també rebaixa la conductivitat de l'aigua, que entra a 8.567,03 μS/cm i surt a 4.141,62 (la normativa marca un màxim de 6.000 μS/cm). A més, el procés a nivell de costos d'explotació és molt competitiu perquè es tradueix en 4 euros per metre cúbic d'aigua tractada.
 

Ruth Canicio mostrant els valors que tenen els lixiviats en el quadre de control en el mòdul on es fa la prova pilot Foto: Isaac Muntadas


El funcionament de la planta
 
La planta per a la prova pilot d’electrodesnitrificació de lixiviats del Consell Comarcal del Ripollès es va instal·lar a la depuradora d'aigües residuals de Ripoll a principi del mes de febrer d'aquest any 2018 i es va posar en marxa aproximadament al cap de mig mes. Es tracta d’un mòdul similar a una caseta d’obres. Allà hi ha el reactor electroquímic, el quadre de control de funcionament, el sistema de control remot i un sistema de post-tractament amb filtres, per eliminar el possible excés de clor.
 
Connectat a aquesta maquinària hi ha un dipòsit de 60 metres cúbics on s’acumulen lixiviats provinents de la bassa de l’abocador R3 de les Llosses. Aquest líquid s’impulsa amb una bomba cap al reactor d’electrodesnitrificació. Per fer el procés, s’afegeix una solució de clorur sòdic per millorar la conductivitat dels lixiviats i, per tant, l’eliminació dels amonis. També s’hi afegeixen altres components per regular el PH o reduir les escumes derivades d’olis vegetals o silicones. Fruit d’aquest procés electroquímic, la planta allibera oxigen i nitrogen, dos gasos completament innocus i ja presents de forma habitual en l’ambient.
 

El gràfic que explica el funcionament de la planta Foto: Consell Comarcal del Ripollès

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
El moment en què l'aigua va inundar el pont d'entrada a Ribes de Freser
El moment en què l'aigua va inundar el pont d'entrada a Ribes de Freser | @laauraestrada
Ripoll, Setcases i Campdevànol també van patir alguns desperfectes. Les lleres dels rius, els ponts, els camins rurals i alguns habitatges són els llocs més afectats
L'autocar, endinsant-se a la carretera plena d'aigua
L'autocar, endinsant-se a la carretera plena d'aigua
L'empresa que ofereix el servei argumenta que "només podia avançar" perquè la carretera no estava tallada
Alguer Miquel, cantant de Txarango, al Festival Clownia.
Alguer Miquel, cantant de Txarango, al Festival Clownia. | Albert Alemany