CiU de Campdevànol congela la possibilitat de dedicar una plaça dedicada a Guillem Agulló

Campdevànol no tindrà, almenys de moment, una plaça dedicada a Guillem Agulló i Salvador, un jove valencià militant en moviments de l'esquerra independentista que va morir fa 25 anys -l'11 d'abril de 1993- assassinat a mans d'un grup d'extrema dreta feixista a Montanejos (Castelló de la Plana). L'equip de govern de CiU ha tombat la moció presentada per la CUP a petició del col·lectiu Arran Ripollès; que en canvi si que ha obtingut el suport de la resta de grups de l'oposició (MES i ERC). Tot i votar-hi en contra, l'alcalde del municipi, Joan Manso, ha deixat la porta oberta a què en un futur hi pugui haver un espai públic en memòria de Guillem Agulló i ha emplaçat a tots els grups del consistori a fer una reunió per consensuar la nomenclatura dels carrers i places que actualment estan orfes de denominació.

En l'exposició de la moció s'hi descrivia la impunitat de la qual gaudeixen ara els assassins de Guillem Agulló i els grups feixistes d'extrema dreta d'arreu d'Espanya, que aprofiten per sortir als carrers ''amb menys vergonya que mai impulsats pel discurs espanyolista de l''A por ellos!''' per fer manifestacions i agredir als què pensen diferent. A més, aquests grupuscles feixistes estan recolzats ''implícita i explícitament'' pels diferents agents de l'Estat espanyol. En el text s'explica que el record del seu assassinat permet mantenir ''viva la flama'' per continuar el combat contra el feixisme. Segons la moció, Guillem Agulló és un símbol de la lluita independentista per construir uns Països Catalans lliures a través del socialisme i el feminisme i que s'ha de vehicular mitjançant la classe treballadora. ''Guillem Agulló: ni oblit, ni perdó'', conclou l'escrit.

En definitiva, la moció demanava que la placeta que hi ha entre el carrer Hortes i el de Sant Amand -es tracta d'un espai públic que s'ha d'incorporar de nou al nomenclàtor del municipi- passés a denominar-se plaça de Guillem Agulló i Salvador. L'Ajuntament hagués disposat d'un termini de dos mesos per executar la proposta si hagués tirat endavant. També es preveia la celebració d'un acte públic en memòria d'aquest valencià assassinat coincidint amb la inauguració de l'espai.
 
La portaveu de la CUP, Mariona Baraldés, ha estat l'encarregada de defensar la moció i ha començat amb un record cap a Guillem Agulló, que sinó hagués estat assassinat avui tindria 42 anys. ''Jo tenia 18 anys i ell formava part del grup dels Maulets -el què ara es coneix com Arran- i, la veritat, la seva mort i el què va venir després van ser una sacsejada important'', ha relatat. Baraldés ha carregat contra la impunitat de la ultradreta arreu del país i, concretament, contra l'assassí de Guillem Agulló, el neonazi Pedro Cuevas, que va ser condemnat a 14 anys de presó però només en va passar 4 entre reixes. A més, l'any 2007 es va presentar a les eleccions municipals com a número quatre a la llista del partit d'ultradreta Alianza Nacional a la població de Chiva. ''Si fem la comparativa, veurem quants anys passen engarjolats els presos polítics'', ha afirmat indignada.

Baraldés ha criticat que les accions de la ultradreta han ''reflotat'' arran dels últims esdeveniments que s'han produït a Catalunya i no han estat castigades per la justícia. ''L'única arma que tenim davant de tot això és la memòria per recordar les persones assassinades pel feixisme'', ha assegurat. La representant de la CUP també ha fet seus els crits dels supervivents dels camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial: ''Mai més, enlloc i contra ningú''. En relació a la moció, Baraldés ha dit que podien ser més flexibles amb els terminis en funció de la ''dificultat'' que pogués suposar el fet de posar-hi aquest nom. Sobre el lloc escollit, la portaveu cupaire ha explicat que era un espai molt adient, ja que hi ha una estelada ''que hi aporta simbolisme'' i, a més, no s'havia de canviar el nom de cap carrer i; per tant, ningú es podia incomodar.
 
La plaça 1 d'octubre, prioritària per CiU

L'alcalde ha subscrit al cent per cent l'exposició dels fets de la moció i s'ha mostrat totalment d'acord en què la figura de Guillem Agulló s'associa a un perfil reivindicatiu, però ha anunciat que no hi podien donar suport. ''No ens neguem a què hi hagi un espai destinat a la seva memòria, però ho hem de plantejar en una reunió i consensuar-ho amb tots els grups'', ha argumentat. Manso ha detallat que a Campdevànol hi ha 72 carrers i places i només en queden tres sense nom i, vista la situació política actual que s'està vivint a Catalunya, hi ha altres noms que són prioritaris i han de passar al davant.

Precisament, el batlle campdevanolenc ha revelat que l'espai proposat per la CUP és una zona central del poble i, possiblement, si hi ha un consens general es denominarà plaça 1 d'octubre. Tot i així, Manso no s'ha tancat en banda i ha ofert a tots els grups fer una reunió per posar a sobre de la taula tot un ventall de noms (demandes de ciutadans del municipi per posar noms de difunts il·lustres que tenen vinculació amb Campdevànol, fets polítics, etc.) entre els quals hi haurà el de Guillem Agulló per veure si pot tenir un espai al municipi.

Al final del ple, en el torn de precs i preguntes, un dels representats d'Arran Ripollès que estava entre el públic ha interpel·lat amb un to cordial a l'alcalde per dir-li que l'acord que s'ha pres no era ''vàlid'' pel seu col·lectiu perquè ''la impunitat del feixisme, així com l'1-O, també està a l'ordre del dia''. Tot i així, Arran ha vist amb bons ulls que hi hagi la voluntat de l'equip de govern per parlar-ne i ha especificat que ells tampoc volien un ''espai central'' sinó donar ''un cop de puny sobre la taula'' en contra del feixisme. L'alcalde ha recollit en guant i s'ha mostrat novament obert al debat.
 
L'oposició a favor

La CUP sí que ha trobat una complicitat gairebé absoluta amb la resta de grups de l'oposició. El regidor de MES, Sergi Colomé, també ha volgut denunciar la impunitat del feixisme a l'Estat espanyol amb un fet molt recent com va ser la crema ahir per part d'un grup neonazi de l'Ateneu de Sarrià. Colomé també ha volgut recordat que es fan concentracions a la plaça Espanya de Barcelona cada 12 d'octubre amb la presència de partits feixistes i que l'Estat espanyol manté el Valle de los Caídos com a bé de Patrimoni Nacional. ''Això és denigrant i s'hauria d'eradicar'', ha sentenciat.

El portaveu de MES, Lluís López, sí que ha volgut matisar que preferia que s'eliminés el verb ''perdonar'' perquè ''a diferència d'ells, nosaltres si que tenim aquesta capacitat i estem molt per sobre dels feixistes''. La portaveu cupaire ha discrepat en aquest aspecte i ha dit que no es pot perdonar la impunitat de què gaudeixen els grups feixistes a Espanya. Baraldés ha assenyalat que l'Estat espanyol és ''còmplice'' d'aquests fets i ''no mou ni un dit per enviar a la presó els seus responsables''. ''A Alemanya si aixeques el braç, dorms a la presó'', ha sentenciat.

El regidor d'ERC, Toni Riera, s'ha mostrat favorable a la moció perquè es tracta ''d'un assassinat injust'' perpetrat per un col·lectiu que hauria de ''desaparèixer d'un món cívic i respectuós amb les opinions de tothom''. Tot i així, Riera ha demanat que si en un futur es vol posar un nom nou a un carrer o una plaça -sigui de nova creació o que ja tingui denominació- es pregunti l'opinió dels veïns de la zona perquè ho decideixin per majoria ''perquè no ens agradaria entrar en conflictes com ha passat en un poble veí pel nom d'un carrer'', referint-se de forma indirecta al carrer Fuensanta de Ripoll.