Àltima organitza una xerrada a Ripoll per saber com s'ha d'actuar davant la mort

Més d'una quarantena de professionals que treballen en centres de salut de la comarca del Ripollès (Hospital de Campdevànol, Àrea Bàsica de Salut, Serveis d'Emergències Mèdiques), al Jutjat de Primera Instància d'Instrucció de Ripoll, en residències geriàtriques o que formen part de cossos de seguretat com la Policia Local o els Mossos d'Esquadra, han assistit aquest dimarts a la tarda a la xerrada organitzada per l'empresa funerària Àltima, a l'hotel Solana del Ter de Ripoll. L'acte ha consistit en una breu i didàctica explicació del doctor Jaime Pérez -metge forense amb 25 anys d'experiència a les seves espatlles- sobre quin protocol s'ha de seguir davant d'una mort i com s'ha d'emplenar de manera correcta el certificat de defunció.

Pérez ha insistit en la necessitat de què els professionals que exerceixen la medicina assistencial -aquella que té com a objectiu fer la diagnosi al pacient per saber quina patologia té i com curar-la- sàpiguen com actuar davant de la mort. ''La medicina pericial és obvi que engloba la mort, però en la medicina assistencial també ens la trobem perquè forma part de la vida'', ha remarcat. En comptes d'explicar un protocol marcat, Pérez ha volgut posar sobre la taula una sèrie de bases i criteris medicolegals per saber quan es pot certificar la mort d'un difunt i quan no.

Dos tipus de difunts: judicials i no judicials

En primer lloc, cal ressenyar que els morts es classifiquen en dos categories diferents: els difunts judicials i els difunts no judicials. En el segon cas, hi entren totes aquelles persones que han mort per causes naturals; tot i que també hi ha algunes excepcions. En canvi, en la primera categoria s'hi trobarien aquells difunts que la seva mort s'ha produït en circumstàncies ''violentes''. És a dir, aquí hi entraria una persona que hagi mort en un accident laboral o de trànsit, una persona que hagi estat assassinada o que s'hagi suïcidat. Quan un metge es troba davant d'un possible difunt judicial no pot certificar-ne la mort i ha d'esbrinar si realment s'encasella dins d'aquesta categoria.

La única manera de saber si una persona ha mort en circumstàncies ''violentes'' és examinant el cos. Sembla molt evident saber si algú és mort però a vegades no es veu tan clar; sobretot si fa pocs minuts que s'ha produït la defunció. Llavors cal explorar a fons el cadàver per descartar una ''mort aparent'' i determinar que és ''real''. Això en la pràctica significa comprovar els signes negatius de vida (absència de respiració i de batec del cor o un ''mal'' color de la cara i el cos). Tot i així, per estar-ne segur del tot també s'han d'observar els signes positius de mort com la lividesa, la rigidesa o el fred. En el primer cas, la lividesa del cos es pot començar a comprovar un parell d'hores després de la mort de la persona amb l'aparició de taques a la pell que sorgeixen en diversos llocs del cos en funció de com està col·locat (això passa perquè el cor ja no batega i la sang deixa de circular). La rigidesa és un mecanisme metabòlic que provoca que la musculatura s'endureixi i costi molt de moure en les primeres hores. Finalment, el cos també es refreda en funció de la temperatura externa. A partir d'aquests símptomes ja es pot determinar que la mort és real i ja només faltaria comprovar que ha estat ''violenta''.

És necessari explicar que també hi ha morts que no es produeixen per un accident, un homicidi o un suïcidi i; en canvi, també són considerades morts judicials. La denominació específica d'aquests casos és la de mort sospitosa de criminalitat i es produeix normalment en tres circumstàncies. Primerament, si una persona mor en la via pública per causes naturals, es considerarà que es tracta d'un difunt judicial. L'altre cas seria el de la mort sobtada d'un nadó que ningú li hagi fet mal. Per acabar, també comptabilitzarà com a mort judicial la d'aquella persona que hagi entrat en estat de putrefacció cadavèrica -això sol passar transcorregudes 48 hores de la seva defunció-. ''En aquest cas no hem de firmar un certificat'', ha assenyalat el doctor.
 
Omplir o no el certificat de defunció?

Si tots els indicis apunten a què la mort s'ha produït per causes ''violentes'' i es tracta d'un difunt judicial, el metge no pot signar el certificat de defunció i ho ha de posar en coneixement de les autoritats com són els Mossos d'Esquadra o el jutjat de Guàrdia del partit judicial del lloc on s'ha produït la mort. Per poder certificar la mort d'una persona ha d'haver traspassat per causes naturals, ha d'estar identificada, cal saber a quina hora més o menys s'ha produït la defunció i saber la causa fonamental de la mort perquè ho exigeix la legislació. Per complementar-ho es pot posar la causa immediata però no és obligatori. Sinó es tenen aquesta sèrie de dades s'ha de classificar el mort com un difunt judicial sí o sí.

Pérez ha explicat que, a vegades, els metges certifiquen una mort d'un difunt judicial ''sense mala fe'' per poder agilitzar els tempos dels tràmits o alleugerir el patiment de la família ''però està mal fet i no està d'acord amb la llei''. Tot i així, el doctor forense també ha assenyalat que el certificat està mal fet i ho ha exemplificat amb la pregunta que demana ''si hi ha indicis de mort violenta''. ''Aquesta pregunta sobra'', ha apuntat perquè no es pot certificar una mort en circumstàncies ''violentes''.
 
Excepcions de difunts judicials

Hi ha dues excepcions en què un mort judicial podria passar com a mort natural i un metge en podria certificar la seva defunció. Per exemple, si una persona gran té un accident al seu domicili perquè cau per les escales, es fractura el maluc -pot comportar fins a la pèrdua d'un litre de sang en una persona gran- i mor; normalment es tractaria d'una mort accidental i; per tant, judicial. Tot i així, si el certificat posa que la causa de la mort ha estat un traumatisme per fractura de maluc i queda palès que ningú l'ha empentat; es podria signar el certificat. L'altre cas de mort accidental que es podria justificar seria la d'una persona gran que patís una malaltia neurodegenerativa com l'alzheimer o Parkinson i tingués un elevat deteriorament cognitiu; i morís ennuegada (bronco aspiració). En aquest cas, si s'estableix que ningú l'ha forçat a l'hora de menjar, es podria certificar la mort.

L'acte ha estat molt participatiu i diversos dels assistents han fet preguntes referents al contingut de la xerrada per aclarir situacions més concretes que han viscut o que els hi solen passar habitualment. A l'acte també hi ha assistit l'alcalde de Ripoll, Jordi Munell, i la regidora de Seguretat Ciutadana, Convivència i Participació, Maria Dolors Vilalta que han fet un discurs d'inauguració i cloenda respectivament.