Ripoll

La variant Est de Ripoll es podria desencallar després de superar els tràmits burocràtics

L'Ajuntament ha deixat sense efecte la modificació puntual número 9, que situava el traçat que passava per més endins de la muntanya de Sant Antoni com el preferit, perquè faltava un informe de Ferrocarriles

Ara s'ha aprovat una modificació referent al Pla Territorial de Girona que anul·larà el què es deia al POUM del 2008 i tornarà a situar aquesta opció com la més òptima i única possible

, Ripoll | 07/03/2018 a les 11:49h
Arxivat a: Territori i medi ambient, variant est de Ripoll, Santi Llagostera, Jordi Munell, CUP, CiU, Ajuntament de Ripoll, Departament de Territori i Sostenibilitat, Ferrocarriles i Ministeri de Foment, carreteres, urbanisme, variant Est de Ripoll
La variant Est de Ripoll és un projecte que porta en discussió des de fa uns deu anys
La variant Est de Ripoll és un projecte que porta en discussió des de fa uns deu anys | Arnau Urgell
Aquesta notícia es va publicar originalment el 07/03/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La variant Est de Ripoll (C-17) és un d'aquells projectes de la vila que porta anys encallat per la burocràcia i que estava ben guardat en un calaix fins ara. En el darrer ple de l'Ajuntament, tots els grups municipals del consistori, amb excepció de la CUP que es va abstenir, van aprovar una proposta per deixar sense efecte la modificació puntual número 9 del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) relacionada amb aquesta anhelada variant.

Abans d'entrar en matèria i per entendre el què es va aprovar en aquest sessió plenària, cal remuntar-se uns deu anys enrere i explicar els antecedents sobre el procés per definir el pas d'aquesta variant. Tot aquest embolic va començar l'any 2008, una època en què el consistori estava governat per ERC amb el lideratge de l'alcaldessa Teresa Jordà. Aquest any es va aprovar el POUM i, des de feia un temps, ja hi havia un estudi previ sobre la variant Est de Ripoll que deia per on podia passar. Sobre la taula hi havia tres opcions per creuar la muntanya de Sant Antoni i tornar a entrar per la de Sant Bartomeu. La primera entrada s'ubicava ben bé a sobre de les cases de Caganell; la segona, anava a sortir una mica més amunt per allà on hi havia la guixera d'en Pons i, la tercera, encara anava molt més amunt.

La discussió per decidir quina era la millor opció es va arribar a dirimir en una gran assemblea l'any 2009 amb el director general de carreteres d'aleshores, les alcaldesses de Ripoll i Vallfogona, regidors de la vila i entitats del poble. Per majoria i amb un ampli consens es va decidir que la tercera opció -la que entrava per la zona de més amunt de la muntanya de Sant Antoni- era la més òptima. L'alcalde de Ripoll i llavors regidor a l'oposició, Jordi Munell, va explicar que la versió que passava més a prop de les cases de Vistalegre va rebre una forta oposició veïnal. A més, ningú veia amb bons ulls el fet de malmetre la vall de Caganell perquè s'hi construís la variant que donava accés a la carretera de Vallfogona perquè és una zona molt obaga, hi ha molt pendent i el trànsit tampoc ho justificava.
 

Es va arribar a la conclusió que no era adequat fer passar la variant per la zona de Caganell, ja que comportava una sèrie de problemàtiques Foto: Arnau Urgell


El POUM encara contemplava les tres opcions

Per tots aquests motius es va instar a la Direcció General de Carreteres a què tingués en compte la millor proposta i es desestimessin les altres dues. La DGC la va recollir, però hi havia un problema. El POUM, aprovat un any abans, va continuar mantenint les tres reserves de sòl. Passats els anys, el tema de la variant Est de Ripoll s'ha congelat totalment. A dia d'avui encara no s'ha fet l'estudi d'impacte ambiental ni s'han resolt les al·legacions presentades, perquè estaven pendents de l'informe de l'ACA pel què fa al punt on creuaria el riu Ter. A més, tampoc es disposava de l'informe de la Direcció General de Ferrocarriles del Ministeri de Foment perquè la variant es creuava amb la via del tren o hi havia de circular paral·lelament. A banda de la falta de tots aquests documents, la situació financera que es va viure a partir de l'any 2010 -un dels moments més durs de la crisi econòmica- tampoc hi ajudava. La infraestructura també tenia un pressupost molt elevat de l'entorn dels 80.000 euros i, en aquell moment, no es va poder executar per la seva complexitat.

Més tard, alguns dels veïns que viuen a sota de la guixera o a Caganell van veure que les seves propietats estaven afectades per una taca del POUM que no es corresponia amb la tercera opció i, a partir de l'any 2012, algunes d'aquestes persones van demanar si es podia modificar el POUM per veure si es podia treure. En aquest moment es va fer la modificació puntual número 9 per fixar que la tercera opció era la de consens. L'Ajuntament va anar rebent tots els informes pertinents de la Generalitat però en va faltar un: el de Ferrocarriles del Ministeri de Foment. ''Es va anar a parlar fins a tres vegades amb el subdelegat de Ferrocarrils'', va assegurar l'alcalde. La resposta oral i escrita d'aquesta institució sempre va ser la mateixa: el Ministeri no podia informar sobre un POUM del quan no n'havia emès un informe previ. Aquest informe és obligatori i, per aquest motiu, Munell es pregunta com es va poder aprovar el POUM sense tenir-lo.

Com que no es podia avançar en aquesta modificació, Urbanisme hi va trobar la solució final. L'any 2010 es va aprovar el Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines, que ja recull la reserva del traçat de la variant Est de Ripoll amb la tercera opció. Així doncs, com que aquest pla té un rang superior al POUM de Ripoll, un cop aprovat ja no seria necessari l'informe de Ferrocarriles. Per tots aquests motius es va deixar sense efecte aquesta modificació i es va aprovar inicialment la número 23 -referida al Pla Territorial de Girona-.
 

L'alcalde Jordi Munell (CiU) ha detallat la cronologia de tot el què s'ha fet de la variant Est de Ripoll Foto: Isaac Muntadas


La CUP s'absté en la número 9 i vota a favor de la 23

Després d'aquesta llarga explicació però molt il·lustrativa de Munell, el regidor de la CUP, Santi Llagostera, va decidir canviar el vot negatiu del seu grup per una abstenció. Fins llavors, Llagostera hi volia votar en contra perquè no els hi feia el pes l'arrencada de la variant des de Can Villaura fins al final del carrer Progrés perquè ''es posa al costat del riu amb un pont i uns pilars immensos que està malmetent una de les funcions estrelles que tenim al poble que és viure de cara al Ter i al Freser''. El regidor de la CUP entenia que la nova proposta d'entrar ''més endins de la muntanya'' produeix un impacte més mínim ambientalment, però no en els dos punts anteriors.

En definitiva, com que en el primer punt es deixava sense efecte aquesta modificació, Llagostera es va abstenir. Tot i així, la sorpresa va arribar en el següent punt en què s'havia d'aprovar la modificació número 23 referent al Pla territorial de Girona. Tot i semblar-li millor la tercera opció perquè no hi havia un impacte ambiental tan gran, el regidor cupaire continuava no estan d'acord amb tot el traçat -l'arrencada de Can Villaura fins arribar al primer túnel i creuant el riu i la via del tren-. La lògica indicava que en aquest punt hi votaria en contra, però després de mirar-se un moment els seus companys del públic i no treure'n l'aigua clara, Llagostera hi va votar a favor. ERC també hi va votar positivament però el seu portaveu, Roger Bosch, va demanar que se'ls informés de qualsevol novetat.

Precisament, en aquest ple també es va aprovar per una unanimitat una moció per sol·licitar a la Direcció General de Carreteres del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i a la Unitat de Carreteres de l'Estat a Girona del Ministeri de Foment la millora del ferm de la ronda de Castelladral i del carrer Progrés. Aquestes vies tenen un trànsit rodat molt elevat de turismes i de camions perquè els vehicles que es dirigeixen a Sant Joan provinents de la C-17 hi han de passar per força al no existir la reclamada variant Est de Ripoll, que serviria per descongestionar el trànsit del centre de la vila.
 

Santi Llagostera (CUP) s'ha abstingut en la primera modificació i, per sorpresa, ha votat a favor de la segona Foto: Isaac Muntadas

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Accident amb quatre morts a Vidreres
Accident amb quatre morts a Vidreres | SCT
01/01/1970
El Departament d'Interior alerten que les víctimes mortals en accidents de trànsit creixen un 28% a Catalunya respecte el 2017
La Tria de Mulats d'Espinavell té un cost d'entre 14.000 i 15.000 euros
La Tria de Mulats d'Espinavell té un cost d'entre 14.000 i 15.000 euros | Domènec Llop
01/01/1970
L'esdeveniment, que enguany reunirà 14 explotacions ramaderes i unes 40 parades, depèn econòmicament de la Diputació de Girona i l'Obra Social ''la Caixa''
01/01/1970
Un consumidor mitjà paga ara 10 euros més que els que pagava en el mateix període l'any anterior