Suport unànime per acostar els presos polítics, Càrnies en Lluita, «Som 27 i més» i la vaga feminista

No tots els debats que es produeixen al ple de Ripoll són encesos i polèmics. De fet, en la majoria d'ocasions, grups municipals tan ideològicament oposats com CiU o la CUP s'arriben a posar d'acord. La sessió plenària d'aquest dimarts ha estat un exemple gràfic d'aquesta complicitat, ja que s'han aprovat per unanimitat tres mocions polítiques proposades per la CUP i una de CiU. Les dels cupaires volien mostrar el seu suport als treballadors de Càrnies en Lluita, al col·lectiu «Som 27 i més» i a la vaga feminista del proper 8 de març. En canvi, l'equip de govern ha presentat una moció més relacionada amb el procés independentista per demanar el trasllat dels presos polítics a centres penitenciaris catalans.

Començant per aquesta darrera moció, CiU ha expressat el seu ferm rebuig a què es mantingui en presó preventiva a Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, els líders de les dues entitats sobiranistes més importants de Catalunya com són l'ANC i Òmnium Cultural respectivament; i a càrrecs electes com al conseller cessat pel 155, Joaquim Forn, i al vicepresident també cessat pel govern espanyol, Oriol Junqueras. Per CiU, l'aplicació d'una mesura cautelar dictada pel Tribunal Suprem com és la presó preventiva, ''dificulta la normalització de la situació política a Catalunya''. La moció també donava suport a les famílies dels presos i demanava que, mentre no es produís l'excarceració, es procedís a traslladar els reclusos a centres penitenciaris catalans per ''raons d'humanitat''.

El regidor de CiU, Joaquim Colomer, ha defensat la moció dient que el desig del seu grup municipal seria que aquestes persones fossin lliures, però que mentre no ho són s'hauria de facilitar a les seves famílies que poguessin veure'ls sense haver de recórrer tants quilòmetres. Colomer ha exposat que, segons el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics aprovat per l'ONU i el Conveni Europeu per la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, l'empresonament d'una persona s'ha d'efectuar a la presó més propera a la seva llar i ''això evidentment no s'està complint''. A més, Colomer ha argumentat que la pràctica penitenciària coneguda amb el nom de dispersió ha estat una pràctica habitual de l'Estat Espanyol des de l'any 1978 i que, principalment, s'ha dut a terme contra persones acusades de delictes de terrorisme com en el cas de membres d'ETA. ''I aquest no és el cas'', ha etzibat. Els quatre grups del consistori (CiU, ERC, CUP i Fem Ripoll-CP) hi han donat suport.
 
Tiren endavant tres mocions polítiques de la CUP

Les tres mocions de la CUP també han tirat endavant per unanimitat. La primera d'elles volia donar suport a Càrnies en Lluita, la plataforma creada a Osona per denunciar les situacions inhumanes i de terrible precarietat laboral que viuen molts treballadors, la majoria immigrants, en escorxadors de la comarca veïna, de Catalunya i de l'Estat Espanyol. Uns treballadors que es veuen obligats a fer-se autònoms i a pagar les seves pròpies eines per treballar en aquestes ''falses cooperatives'' sense drets laborals tan bàsics com el de vacances, el de vaga o el de poder estar de baixa laboral. De fet, en el torn de precs i preguntes, una representant d'aquest col·lectiu, Roser Iborra, s'ha encarregat de relatar la cronologia d'aquesta ''vergonya laboral'' i ha denunciat que es produeixen accidents a diari sense que ningú hi faci res. Poc es pot fer des de Ripoll, però el recolzament simbòlic ha estat suficient per ajudar en la causa.

Plena de simbolisme també ha estat la moció de suport al col·lectiu «Som 27 i més» que estan encausats per la tancada de més de 200 persones al Rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona el passat 17 d'abril de l'any 2013. Els estudiants demanaven que s'apliquessin unes mocions aprovades democràticament pel Claustre de la Comunitat Universitària en què es deia que s'havia de desobeir la pujada de taxes del 66% i que s'establissin títols especials de transport públic pels estudiants de la UAB, tot això dins del marc de la campanya de protesta contra les retallades a les universitats públiques. Tot i ser aprovades, les mesures no es van implementar. Després d'un mes d'ocupació i de què totes les negociacions fossin fallides, la tancada es va donar per acabada, però 27 persones van ser denunciades i s'enfronten a penes de presó d'entre 11 i 14 anys per a cadascuna i demandes econòmiques que superen, en total, els 400.000 euros. L'Ajuntament s'ha solidaritzat amb aquestes persones aprovant una sèrie de punts per mostrar-hi el seu suport.

Finalment, la moció de suport i adhesió a la vaga feminista convocada pel proper 8 de març en motiu de la diada internacional de les dones treballadores també ha prosperat. A banda del portaveu de la CUP, Santi Llagostera, que s'ha encarregat de defensar la moció, les regidores Fina Guix i Carme Serrano, de CiU i ERC respectivament, han llegit dos manifestos en què han denunciat l'escletxa salarial, els contractes més curts i amb menys hores, un accés més difícil al càrrecs de responsabilitat, entre moltes altres coses. A poc a poc, sembla que la cosa es va capgirant i, per exemple, almenys a Ripoll hi ha més representants femenines al consistori que mai amb nou dones per només vuit homes.