Ripoll

Guerra de noms a Ripoll: plaça de l'1-O, sí; plaça de Guillem Agulló, no

La CUP ha proposat dues mocions on demanava posar els dos noms en espais públics del municipi

CiU ha tombat la de Guillem Agulló perquè no s'han fet els tràmits correctes que passarien per proposar-ho primer a la comissió del nomenclàtor

La plaça Cívica es dedicarà a l'1-O, però CiU ha demanat retirar la moció fins el ple de març perquè la comissió del nomenclàtor acabi de decidir el nom final

, Ripoll | 28/02/2018 a les 21:22h
Arxivat a: Política, Roger Bosch, Jordi Munell, Josep Maria Creixans, Santi Llagostera, ERC, CiU, CUP, Ajuntament de Ripoll, plaça Guillem Agulló, plaça 1 d'octubre, nomenclàtor
Arran Ripollès va rebatejar la plaça Gran amb el nom de Guillem Agulló en una acció reivindicativa fa un parell de setmanes
Arran Ripollès va rebatejar la plaça Gran amb el nom de Guillem Agulló en una acció reivindicativa fa un parell de setmanes | Arran Ripollès
La moció per reclamar que l'equip de govern compleixi els acords presos en la sessió plenària no ha estat la única moció polèmica de la CUP en el ple de Ripoll d'aquest dimarts al vespre. Els cupaires n'han presentat dues més relacionades amb el plànol de carrers del municipi i la seva denominació. Una de les mocions demanava canviar el nom d'un espai públic pel de Guillem Agulló i l'altra, el nom d'una plaça o carrer pel d'1 d'octubre. Cap de les dues ha prosperat. La primera perquè només ha obtingut el suport de la pròpia CUP, ja que l'equip de govern hi ha votat en contra; mentre que ERC i Fem Ripoll-CP s'han abstingut. En canvi, la segona ha estat retirada pels cupaires a petició de CiU i està previst que s'aprovi en el ple del mes de març.

En el cas de la moció que demanava la concessió d'un espai públic en memòria de Guillem Agulló a Ripoll, els cupaires reclamaven que es posés el nom d'aquest valencià assassinat l'any 1993 a mans d'uns militants d'extrema dreta feixistes a la plaça Gran o al carrer d'en Dama. La CUP exigia que es canviés la denominació d'un d'aquests dos espais en un termini màxim de dos mesos coincidint amb l'aniversari de la seva mort (el dia 11 d'abril). A més, en la moció es demanava la celebració d'un acte públic per recordar-lo el mateix dia que s'inaugurés aquest espai. El portaveu cupaire, Santi Llagostera, ha exposat al ple que la CUP havia presentat la moció en nom d'Arran Ripollès -una organització juvenil de l'esquerra independentista- perquè aquest col·lectiu no l'havia pogut entrar directament. És per això que el regidor cupaire ha dit que l'hauria de defensar algú d'Arran d'entre el públic alhora dels precs i preguntes, però ''com que no hi són no tenim ningú que ens l'expliqui''.

La manca de postura oficial de la CUP sobre aquest assumpte l'ha aprofitat ERC, que a través de la regidora Carme Serrano ha mostrat la seva solidaritat envers els represaliats i assassinats a mans del feixisme. I no només de Guillem Agulló sinó també, per exemple, de Sònia Rescalvo, una dona transsexual que va ser assassinada al parc de la Ciutadella de Barcelona l'any 1991 per un grup de neonazis. En definitiva, els republicans s'han solidaritzat amb totes les víctimes que van patir tant durant la dictadura com en aquesta ''pretesa'' democràcia. Serrano ha donat ple suport a fer un acte públic en memòria d'Agulló però no és partidària de canviar el nom de la plaça Gran ni que sigui de forma simbòlica -com es va fer en una actuació d'Arran el passat 11 de febrer- sinó passa abans per la comissió del nomenclàtor, que és on s'ha de valorar quina plaça o carrer hauria de portar aquest nom. Com que Agulló era un jove molt compromès políticament, els republicans veurien bé que es posés el seu nom a un espai per la gent jove de Ripoll. ''Hauríem de ser també el bressol de l'antifeixisme'', ha conclòs.
 

La regidora Carme Serrano (ERC) ha defensat, en certa manera, la moció proposada per la CUP sobre posar el nom de Guillem Agulló en un espai del municipi Foto: Isaac Muntadas


No al canvi de nom, sí a l'homenatge

El regidor de Cultura, Ramon Santanach, s'ha alineat amb els arguments de la regidora Serrano i l'hi ha recordat a Llagostera que la comissió del nomenclàtor es va crear expressament per una petició de la CUP. Santanach també l'hi ha dit que la forma correcta d'obrar hagués estat presentar primer aquesta iniciativa a la comissió ja que segons el reglament de la pròpia, aquesta haurà ''d'informar de les propostes de denominació de les vies d'espais i equipaments públics que es presentin per iniciativa municipal, entitats i persones interessades''. Acte seguit, Santanach ha lamentat els actes ''incívics'' que es fan a la vila per aconseguir un objectiu concret, en referència a l'actuació d'Arran en què van tapar la placa d'una ''plaça emblemàtica'' de Ripoll que sempre ha dut aquest nom. Tot i el vot en contra de CiU de posar el nom de Guillem Agulló a la plaça, Santanach si que s'ha mostrat partidari de fer un acte d'homenatge a les persones ''atacades pel feixisme''. ERC i Fem Ripoll-CP s'han abstingut.

La comissió del nomenclàtor, en el punt de mira

Abans d'aquesta discussió, el regidor cupaire ha volgut posar en qüestió la funcionalitat i utilitat de la comissió del nomenclàtor. Per il·lustrar-ho, Llagostera ha llegit un text amb algunes idees que l'hi ha traslladat una persona que n'havia format part de la qual no n'ha revelat la identitat. Aquest document deia que la comissió no tenia reglament, estructura, acta de constitució, llista dels membres amb telèfons i correus electrònics, funcions, projecte i que tampoc era independent. ''La meitat dels seus membres estan lligats a l'Ajuntament i esperen a ser cridats pel regidor per pintar de democràcia alguna actuació determinada'', ha relatat. També s'ha demanat si la comissió del nomenclàtor no és la mateixa que la de la memòria històrica.

Santanach ha replicat dient que, evidentment, existeix un reglament de la comissió del nomenclàtor i que se'ls hi va passar a tots els regidors per correu electrònic. El regidor de Cultura també ha dit que aquesta persona que no estava d'acord amb la comissió hauria de presentar d'immediat la renúncia a formar-ne part ''si més no per respecte als companys''. Santanach també ha puntualitzat que aquestes persones estan dins de la comissió de forma voluntària i no tenen vinculació amb cap partit polític.

El regidor de CiU també ha desmentit que no facin mai res i ha assegurat que la comissió es reuneix periòdicament. De fet, Santanach va assistir en la darrera reunió -juntament amb cinc persones més- per notificar-los el pressupost per aquest 2018, que és de 1.600 euros. D'altra banda, el responsable de Cultura del consistori ha dit que ja hi ha previstes un parell d'activitats fins a mitjans d'any. En primer lloc, cap al mes de maig es buscarà un divendres al vespre per presentar al teatre Comtal el documental de la Guerra Civil que s'ha fet sobre Ripoll. Aquell dia també es presentarà en societat aquesta comissió. Finalment, també es recuperaran els noms de diferents places i carrers de Ripoll com la plaça dels Porcs (plaça de la Llibertat), la plaça Gran, la plaça del Corral (plaça de l'Ajuntament), el carrer dels Valls (carrer Trinitat) i la plaça Llupions (Tomàs Raguer). Cadascun dels membres de la comissió s'encarregarà d'investigar perquè tenien aquests noms i al mes de juliol es farà la inauguració de les noves plaques.
 

El regidor de CiU, Ramon Santanach, ha explicat els motius de la negativa a posar el nom de plaça Guillem Agulló a la plaça Gran i les actuacions de la comissió del nomenclàtor Foto: Isaac Muntadas


L'1 d'octubre tindrà una plaça a Ripoll

Una de les notícies del ple és que l'1 d'octubre tindrà una plaça a Ripoll. La moció de la CUP demanava que l'elecció del carrer o plaça escollit es fes de manera consensuada amb els diferents grups municipals a partir d'un informe vinculant de la comissió del nomenclàtor. Per defensar la proposta, Llagostera ha llegit un text del periodista Vicent Partal en què descrivia l'èpica del dia en què es va celebrar el referèndum d'autodeterminació de Catalunya. Pel regidor cupaire va ser un dia històric i creu que s'havia de recollir el guant que va llançar l'ANC el passat dia 13 de febrer. L'entitat sobiranista va presentar un escrit a l'Ajuntament sol·licitant canviar el nom d'algun espai públic pel d'1 d'octubre, suggerint el carrer Progrés, la plaça Gran o la plaça Cívica perquè tenen noms genèrics que no estan dedicats a cap persona o fet remarcable.

El portaveu del grup municipal de CiU, Josep Maria Creixans, s'ha referit a aquest fet i ha revelat que ja existeix un acord pres en la junta de govern local en què es va comunicar a l'ANC que s'estimava la seva iniciativa i que es proposaria la modificació del nom de la plaça Cívica pel de plaça 1 d'octubre o d'1 d'octubre del 2017. De moment, s'ha iniciat la tramitació administrativa per tal de donar compliment a la modificació del nom i s'ha comunicat aquesta resolució a la comissió del nomenclàtor perquè siguin ells qui finalment facin l'informe i decideixin quin ha de ser el nom exacte. Tot i això, l'equip de govern ha demanat que es retirés la moció per passar-la al plenari del mes de març perquè és quan s'haurà fet efectiu aquest acord. Llagostera no hi ha posat cap pega.

El portaveu d'ERC, Roger Bosch, ha coincidit amb la resta de portaveus que quan recorda els fets de l'1 d'octubre se l'hi posa ''la pell de gallina'' per la solemnitat que va tenir. El regidor republicà no ha acabat d'entendre si la retirada de la moció tenia alguna doble intenció per treure'n algun ''rèdit polític'' i no sabia perquè s'havia passat primer per junta de govern ''quan el més normal era passar-la primer pel plenari i haver-la discutit''.

L'alcalde Jordi Munell l'hi ha respòs que és el ple qui aprova les iniciatives però que qui proposa és la comissió del nomenclàtor. Com que en aquest cas hi ha una entitat com l'ANC que ho ha demanat, s'ha decidit adoptar l'acord per junta de govern i passar-lo per la comissió del nomenclàtor perquè s'elabori un informe que després pugui aprovar el plenari. ''Ja hi ha un grup que n'ha volgut treure rèdit quan ja hi ha hagut una entitat que ho havia proposat i explicat als associats i a la premsa'', ha dit assenyalant indirectament a la CUP. En aquest sentit, Creixans ha posat d'exemple el cas d'Olot, en què ERC també va proposar el nom d'1 d'octubre en un espai públic i, en aquell cas, la CUP va dir que seria millor que la proposta vingués d'una entitat. ''Potser és una falsa sensació i ho celebrem, però que no semblés que l'equip de govern s'avancés al plenari i no voldríem que ningú s'apropiés d'una proposta que porta l'ANC'', ha reclamat Bosch. Sigui com sigui, Ripoll tindrà ben aviat una plaça dedicada a l'1 d'octubre.
 

Ripoll tindrà una plaça que recordarà els fets de l'1 d'octubre Foto: Sofia Cabanes

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Foto de família amb representants del Rotary Club, l'Obra Social ''La Caixa'', les residències, el Consell Comarcal i polítics de la comarca
Foto de família amb representants del Rotary Club, l'Obra Social ''La Caixa'', les residències, el Consell Comarcal i polítics de la comarca | Isaac Muntadas
01/01/1970
El Consell Comarcal del Ripollès també col·labora amb la causa aportant-hi 1.000 euros. Se'n beneficien sis residències i l'Hospital de Campdevànol
El diiputat de Junts per Catalunya i alcalde de Ripoll, Jordi Munell, és el president d'aquesta comissió d'investigació sobre els atemptats
El diiputat de Junts per Catalunya i alcalde de Ripoll, Jordi Munell, és el president d'aquesta comissió d'investigació sobre els atemptats | ACN
01/01/1970
Hi ha més d'un centenar de compareixences aprovades entre les quals hi haurà els exministres del govern espanyol Juan Ignacio Zoido, Soraya Sáenz de Santamaría, Alfonso Dastis i Jose Manuel García-Margallo
La zona d'esbarjo de gossos ubicada a la zona de la Mare de Déu del Prat s'està emplenant d'excrements segons el grup municipal d'ERC
La zona d'esbarjo de gossos ubicada a la zona de la Mare de Déu del Prat s'està emplenant d'excrements segons el grup municipal d'ERC | ERC Sant Joan
01/01/1970
La problemàtica se centraria principalment a la zona d'esbarjo per gossos de la Mare de Déu del Prat. Els republicans s'emmirallen en altres pobles de la comarca per trobar solucions