Memòria històrica

La CUP homenatja les víctimes del bombardeig de Ripoll i reclama que l'acte «s'institucionalitzi»

Els cupaires han commemorat el 79è aniversari de l'atac franquista a Ripoll, al gener i febrer de l'any 1939, durant la Guerra Civil espanyola

La CUP homenatjarà les víctimes del franquisme recordant el bombardeig de Ripoll

, Ripoll | 08/02/2018 a les 23:18h
Arxivat a: Societat, Eudald Alabau, Pere Roura, Aitor Carmona, Ajuntament Ripoll, CUP, 1939, bombardejos a Ripoll, guerra civil espanyola, memòria històrica
Els nens han escoltat encuriosits l'acte d'homenatge a les víctimes dels bombardejos a Ripoll durant la Guerra Civil
Els nens han escoltat encuriosits l'acte d'homenatge a les víctimes dels bombardejos a Ripoll durant la Guerra Civil | Isaac Muntadas
Aquesta notícia es va publicar originalment el 08/02/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Després d'haver-se ajornat un parell de dies per culpa de la intensa nevada que va caure dimarts, finalment aquest dijous a les sis de la tarda s'ha pogut celebrar, a la plaça de la Llibertat, l'acte d'homenatge a les víctimes dels bombardejos que van tenir lloc a Ripoll durant la Guerra Civil espanyola. La CUP ha estat el partit encarregat de promoure aquest esdeveniment que, tot i durar només deu minuts, ha complert perfectament la missió de commemorar el 79è aniversari d'un dels fets més tràgics que han succeït al llarg de la història de la vila de Ripoll. Tot i el gèlid fred de febrer, una vintena de persones s'hi han volgut acostar, entre els quals hi havia una colla de nens petits molt encuriosits. Els infants segurament no entenien massa de què tractava la reivindicació, ja que per edat els hi queda molt lluny però s'han quedat encisats amb el cercle d'espelmes en record a les víctimes i la barra de gel al bell mig de la circumferència que ha muntat l'artista ripollès Eudald Alabau per donar caliu a l'acte.
 

L'artista ripollès Eudald Alabau ha estat l'encarregat de muntar l'escenari per recordar les víctimes Foto: Isaac Muntadas


Un dels portaveus de la CUP de Ripoll, Aitor Carmona, ha estat el primer en prendre la paraula per explicar perquè havien decidit tirar endavant aquest acte. Carmona ha recordat que, en el seu dia, l'Ajuntament va aprovar per unanimitat una moció presentada pels cupaires en relació a la memòria històrica. ''Creiem que cal anar fent passos per recuperar aquesta història col·lectiva i que no caigui en l'oblit'', ha subratllat. Pel portaveu de la formació de l'esquerra independentista era necessari fer un petit i senzill acte de record per retre homenatge a les víctimes dels bombardejos de Ripoll i, per extensió, a la resta de morts durant la Guerra Civil. Tot i així, per Carmona l'objectiu principal d'aquest acte és tornar a llançar un guant a l'Ajuntament perquè, de cara l'any vinent -que coincideix amb el 80è aniversari dels fets- s'institucionalitzi i s'organitzi des d'aquest ens. Pel portaveu cupaire és vital que això es faci, ja que les últimes persones que van viure els fets in situ són molt grans i ''encara som a temps de recopilar el màxim d'informació''.
 

Un dels portaveus de la CUP, Aitor Carmona, ha demanat que l'acte ''s'institucionalitzi'' de cara l'any vinent Foto: Isaac Muntadas


La narració dels bombardejos a Ripoll

L'historiador Pere Roura ha estat l'encarregat de resumir breument els fets que van succeir entre el gener i el febrer de l'any 1939. Per reconstruir els fets, Roura s'ha basat en els documents del primer Ajuntament franquista i dels testimonis recollits per les historiadores Sofía Castillo i Olga Camps. El jove historiador ha assenyalat que disposen de poca informació perquè la correspondència oficial va deixar d'arribar el dia 4 de gener, poques jornades abans dels bombardejos.

Per contextualitzar els fets, Roura ha relatat que la derrota a la batalla de l'Ebre va deixar exhausta la rereguarda catalana i això va provocar un notable increment del nombre de refugiats a les comarques frontereres amb França. Milers de soldats ferits, civils evacuats, refugiats i tropes republicanes van arribar a Ripoll i van desbordar les possibilitats d'una població que aleshores tenia només 8.000 habitants. La superpoblació va agreujar, encara més, els problemes de subsistència i la fam es va aliar amb les tropes franquistes. L'exèrcit nacional considerava clau envair Ripoll per diversos factors estratègics. El primer objectiu de tots no era cap altre que barrar el pas a les tropes republicanes que fugien cap a la frontera i, tot seguit, acabar amb tot l'armament de què disposaven els soldats de la República. El mitjà principal per aconseguir-ho era minar la moral de l'adversari a través dels bombardejos per sembrar el terror entre la població civil.

''En aquest context va tenir lloc l'acte més cruel de la Guerra Civil espanyola a Ripoll'', ha subratllat. L'ofensiva franquista i el malson republicà va començar el diumenge 22 de gener. Tres avionetes van deixar caure entre 20 i 25 bombes de la carretera de Barcelona a la d'Olot. Aquest atac tenia entre cella i cella destruir l'estació de ferrocarril que, a banda de ser la principal via de comunicació de la vila amb l'exterior, també servia de magatzem per guardar-hi gran part del material bèl·lic. L'endemà del primer bombardeig, cinc aparells més van llançar entre 30 i 40 bombes més sobre la zona del ferrocarril. La diferència és que aquesta vegada l'ofensiva va anar d'est a oest. El dimarts va haver-hi un dia de respir abans de què l'aviació franquista tornés a la càrrega el dimecres dia 25. Aquell dia, sis aparells van deixar caure una gran quantitat de bombes sobre el vessant oest de la muntanya de Sant Bartomeu, entre la carretera d'Olot i la línia del ferrocarril que anava a Sant Joan de les Abadesses. La direcció del bombardeig va ser de nord a sud i novament tenia l'objectiu fixat en les comunicacions.
 

L'historiador Pere Roura ha estat l'encarregat de relatar la cronologia dels fets Foto: Isaac Muntadas


El bombardeig final del 5 de febrer

Normalment, abans de la tempesta hi ha una calma tensa que fa presagiar que el pitjor encara no ha arribat. Això és el què va passar a Ripoll. Després de diversos dies de treva, l'aviació franquista va donar un cop de puny sobre la taula amb una ofensiva total devastadora. El diumenge 5 de febrer, sis avionetes van descarregar una cinquantena de bombes sobre el centre de la vila de sud a nord del municipi -de la carretera de Barcelona al monestir de Santa Maria de Ripoll-. Els danys personals i materials van ser incalculables. Només al casc antic de la vila, que llavors era la zona més poblada, hi van caure trenta bombes, tres de les quals van fer diana a la plaça on s'ha fet l'homenatge.

Aquell mateix dia, una bomba va caure sobre un camió amb trilita que hi havia aparcat davant de les cases número 20 i 22 del passeig Ragull, on hi havia un magatzem d'explosius. Evidentment, tot va volar pels aires i l'ona expansiva de l'explosió va afectar la part inferior dels pisos de la zona baixa de Ripoll. El bombardeig va destruir l'hospital militar -ubicat a l'escola Joan Maragall- i bona part de l'edifici del casino. D'aquell funest dia per la vila de Ripoll encara en queden diversos testimonis materials com el què queda de la llanta del camió, que es pot veure al museu Etnogràfic del poble o la metralla incrustada en alguns dels plataners més vells del passeig Ragull.

En aquells atacs es van registrar un total de 14 morts -cinc dels quals eren ripollesos-, entre ells un nen i una nena que van morir en la mateixa plaça on s'ha realitzat l'acte. ''Per desgràcia, el número de morts segur que va ser superior i, encara ho hagués estat més, si la sirena que hi havia instal·lada a l'Ajuntament no hagués avisat als vilatans dels diferents atacs aeris'', ha apuntat. Gràcies a aquestes alertes, els ciutadans es van poder protegir als refugis antiaeris construïts anteriorment. El balanç de danys materials es va saldar amb un total de 160 edificis greument afectats per les explosions; mentre que 250 van patir danys menors. Les comunicacions, que eren el principal objectiu de les tropes franquistes, van ser destruïdes. El 7 de febrer al vespre les tropes nacionals van ocupar Ripoll. La vila no va oferir cap tipus de resistència més enllà dels incendis provocats pels soldats republicans en retirada per dificultar l'avanç dels ocupants.
 

El regidor de la CUP, Santi Llagostera, també ha participat a l'acte Foto: Isaac Muntadas


Reflexions sobre la memòria històrica

Roura ha volgut acabar la seva intervenció amb una reflexió sobre la memòria històrica. Per aquest historiador, aquesta llei va ser creada per intentar donar sortida i ''desembolicar el nus'' que una gran part de la societat té al cor i que ''no ha merescut l'interès del govern espanyol''. Roura ha acusat el govern de ''menysprear'' el dolor de les víctimes que van combatre pels valors democràtics i republicans. El jove historiador ha recordat aquells republicans que van morir en batalla, als exiliats i els que van assassinar i llençar els seus cossos en fosses comunes -Espanya és el segon país del món en què hi ha més persones desaparegudes per darrere de Cambodja-.

L'historiador ripollès considera que, com el govern no mou cap dit en aquest assumpte, cal prendre partit ''des de baix'', des dels municipis i els barris. Per aconseguir això, per Roura s'ha de començar a ''extirpar'' els símbols i noms franquistes que ''embruten els nostres carrers i la nostra memòria''. El jove historiador ha assegurat que ''la memòria adolorida de les víctimes serà reparada quan la societat conegui i reconegui la veritat perquè la reivindicada memòria històrica és la recuperació de la veritat des de la memòria ferida de les víctimes''. Segons ell, quan això passi començarà a caure el mur que segueix ''enrarint'' la convivència. ''La nostra memòria és la nostra vida'', ha conclòs. L'acte ha finalitzat amb un minut de silenci seguit d'aplaudiments.
 

L'acte s'ha acabat amb un minut de silenci en memòria de les víctimes dels bombardejos Foto: Isaac Muntadas

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
La ruta del Ferro s'adaptarà per a persones amb baixa visió o cegues
La ruta del Ferro s'adaptarà per a persones amb baixa visió o cegues | Ajuntament de Ripoll
01/01/1970
El tram de la Ruta del Ferro i del Carbó, que uneix Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, comptarà amb sòcol-guia i senyalització amb braille
A Ripoll s'ha girat la tendència i ja hi ha més dones (9) que homes (8)
A Ripoll s'ha girat la tendència i ja hi ha més dones (9) que homes (8) | Isaac Muntadas
01/01/1970
Als consistoris de la comarca hi ha 88 homes i només 47 dones.
L'exposició
L'exposició | FGC
01/01/1970
L'exposició temporal recorre el passat, present i futur del llop a Catalunya i la cultura popular que l'envolta