esquí

Les estacions d'esquí de Vallter i Núria generen un impacte econòmic net de més de 15 milions d'euros

Segons un estudi, les dues instal·lacions del Ripollès generen un total de 779 llocs de treball

​Vallter i Núria ja disposen de nous sistemes de seguretat infantil als remuntadors

| 12/01/2018 a les 13:23h
Arxivat a: Economia, esquí, La Molina, Cerdanya, Espot, Port Ainé, Vallter, Vall de Núria, Pallars, FGC
Un grup de participants a la Cronovallter
Un grup de participants a la Cronovallter | Josep M. Montaner
Aquesta notícia es va publicar originalment el 12/01/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Les estacions d'esquí de La Molina, Vall de Núria, Vallter, Espot i Port Ainé generen un impacte econòmic net de 121,25 milions d'euros i un impacte total sobre la producció de l'activitat de 222,90 milions d'euros. Segons un estudi elaborat pel Centre d'Estudis UPF Sports Lab de la Pompeu Fabra, les cinc estacions de FGC generen un total de 2.194 llocs de treball a les comarques del Ripollès, la Cerdanya i els Pallars Sobirà i Jussà, i 31,74 milions d'euros d'impacte fiscal.

L'estació que genera més impacte és La Molina, seguida de prop de La Vall de Núria i Espot i Port Ainé (que l'estudi les considera com una única estació – Ski Pallars). Les xifres de Vallter 2000 són inferiors ja que és més petita que les altres. A totes les destinacions del grup FGC, per cada euro addicional de despesa es genera una producció de al voltant de 2 euros i per cada milió addicional que l'empresa pública inverteix en qualsevol tipus de despesa, es genera al voltant de 20 llocs de treball.

Per estacions, La Molina encapçala el rànquing amb un a producció total de 80 MEUR que amb el valor afegit es queda a 43,4 MEUR. Genera 829 llocs de treball i té un impacte fiscal d'11,5 MEUR.

Vall de Núria està en segona posició amb una producció total de 68,7 MEUR que amb el Valor afegit es queda en 37 MEUR. Genera 689 llocs de treball i té un impacte fiscal de 9,8 MEUR.

Espot i Port Ainé tenen una producció total de 64,5 milions que amb el VAB se situa en 35,5 MEUR. Generen un total de 586 llocs de treball i un impacte de 9 milions d'euros.

Vallter és la darrera amb una producció de 9,8 MEUR que amb el VAB es queda en 5,4 milions. Genera 90 llocs de treball i un impacte fiscal d'1,4 milions.

L'economia comarcal

Els impactes econòmics calculats procedents de la despesa dels visitants representen entre el 60 i el 80% del total de l'impacte econòmic, un fet molt significatiu, segons els autors de l'estudi, ja que aquesta despesa del visitant és la que es reparteix més directament en el sistema productiu més proper. En aquest sentit, segons l'estudi, totes les activitats desenvolupades per FGC tenen efectes importants en la seva zona geogràfica d'influència en termes de desenvolupament econòmic, tant en la generació d'activitat econòmica com en la creació d'ocupació.

És per això, que les dades de l'estudi reflecteixen que el pes que té l'impacte econòmic de les estacions de muntanya sobre l'economia comarcal se situa en el 8% de La Molina sobre el Valor Afegit Brut (VAB) de la Cerdanya; el 6,7% de Ski Pallars sobre el VAB del Pallars Sobirà i Jussà, i el 5,1% de Vall de Núria i Vallter 2000 sobre el VAB del Ripollès. 

L'estudi s'ha elaborat a partir de les dades que reflecteixen les despeses d'explotació i d'inversió de l'any 2015 a La Molina i a la Vall de Núria i de l'any 2016 a Espot, Port Ainé i Vallter. S'han agafat les dades referents a visitants sobre les despeses en allotjament, restauració, compres, forfets i activitats a l'estació, entre d'altres. Així mateix, s'ha extret informació d'enquestes a visitants de totes les estacions durant els mesos de febrer i març del 2016 i el 2017. 

D'altra banda, la metodologia que s'ha fet servir per calcular els impactes econòmics de les estacions ha estat la de les taules Input-Output (TIO) que proporcionen informació desagregada sobre els consums intermedis que fan referència a la compra de béns i serveis entre els sectors d'una economia com per exemple la matèria per fer un menjar en un restaurant; les compres finals de béns i serveis per part dels consumidors, les empreses, el sector públic i el sector exterior en forma d'exportacions, com per exemple els forfets o el lloguer d'esquís; i les pagaments de les empreses als sectors primaris, públic (en forma d'impostos) i exterior (en forma d'importacions) com per exemple els salaris o els beneficis.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
La fossa del Soleràs, la més gran excavada a Catalunya
La fossa del Soleràs, la més gran excavada a Catalunya | Govern
01/01/1970
En un any, s'ha multiplicat per quatre la quantitat de despulles desenterrades des del final de la Transició
La Festa del Grito sempre es fa a la plaça Major de Sant Joan
La Festa del Grito sempre es fa a la plaça Major de Sant Joan | Arnau Urgell
01/01/1970
El punt àlgid de la celebració serà a les 7 de la tarda del dissabte amb ''El Grito de la Independencia'' a càrrec del cònsol mexicà a Barcelona
L'itinerari transcorre pels termes municipals de Ribes de Freser, Pardines i Queralbs, a la Vall de Ribes (Ripollès).
L'itinerari transcorre pels termes municipals de Ribes de Freser, Pardines i Queralbs, a la Vall de Ribes (Ripollès). | @comunaesquella.
01/01/1970
Hi haurà dos recorreguts, l'Esquella Clàssica BTT, de 40 km i 1.900 m de desnivell acumulat, i el Batall BTT, de 20 km i 850 m de desnivell