Comforsa

«El Ripollès no pot morir. Lluitem per la Farga»

El documental "Lluites Compartides: La Farga Casanova" es presentarà aquest dissabte a la tarda al centre cívic de Campdevànol

, Redacció | 09/01/2018 a les 16:58h
Arxivat a: Comunicació, Tània Ribas, Jordi Munell, Joan Manso, Jordi Vilarrodà, Joan Baz, Jaume Bassaganya, Jaume Espuny, Zeba Produccions, Ajuntament de Campdevànol, Comforsa, empresa metal·lúrgica, documental, La Farga Casanova
Documental sobre la Farga | Arnau Urgell


Òmnium Cultural del Ripollès presentarà aquest proper dissabte, a les 7 de la tarda, el documental Lluites Compartides: La Farga Casanova. L'acte es durà a terme al centre cívic La Confiança de Campdevànol i comptarà amb l'alcalde del municipi, Joan Manso, i el batlle de Ripoll, Jordi Munell. A més, també hi assistiran el president d'Òmnium a la comarca, i Tània Ribas, de Zeba Produccions, una petita productora creada l'any 2005 que ha estat la ''culpable'' de tirar endavant aquesta producció audiovisual.


Al tràiler del documental -d'un minut i mig de durada- s'hi narra la lluita protagonitzada pels treballadors d'aquesta empresa a través de diverses reivindicacions que hi van haver a finals dels anys 80 perquè la Farga Casanova no tanqués. Precisament, l'any 1988 es va constituir la Comercial de la Forja SA (Comforsa) amb l'objectiu de reconvertir el grup industrial de la Farga Casanova i assegurar la viabilitat de l'empresa. Finalment, l'any 1996 es va dissoldre la Farga Casanova i SA Taga i tots els actius, treballadors i empreses van passar a mans de Comforsa.

Al documental hi apareixen diverses persones relacionades amb la Farga Casanova com l'exdirector del diari El 9 Nou, Jaume Espuny, que va entrar a treballar-hi l'any 1971 i el qual recordava una frase que es va fer molt famosa en aquella època. ''Vosaltres rai que el vostre fill treballa a la Farga'', referint-se a què si t'hi podies col·locar ja tenies el futur assegurat. L'exregidor d'ERC al consistori campdevanolenc i treballador de la Farga, Jaume Bassaganya, explica al vídeo que els problemes econòmics de l'empresa van arribar ''molt de sobte'' i que els treballadors no n'eren conscients. A més, comenta que ningú volia la desaparició de la Farga Casanova i es va remoure cel i terra per veure quina solució es podia trobar per resoldre la problemàtica.

El membre de l'executiva del Sindicat del metall de CCOO i del comitè d'empresa de Comforsa, Joan Baz, també apareix al documental hi explica que l'any 1987 es va fer una suspensió de pagaments als empleats, els quals veien perillar els seus llocs de treball. ''Va ser una lluita maca i d'aquelles que et dóna una empenta per canviar les coses'', rememorava mentre es veuen imatges de diferents manifestacions multitudinàries dels treballadors de l'empresa. Una altra de les veus del documental assegura que una empresa com aquella -llavors amb 800 treballadors- en una comarca que arribava als 30.000 habitants ''és molt més important del què pot representar la Seat pel Barcelonès''. ''Si se n'anava a norris la Farga, se n'anava a norris la comarca'', conclou un altre dels testimonis.

COMENTARIS

Lluita inùtil
Anònim, 15/01/2018 a les 08:29
+2
-0
El Ripollès fa anys que és mort. Sempre pendents de l'empresa de torn que ens salvi el cúl. Com no ens reinventem , no hi ha futur.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Baraldés, Llagostera, Freixa, Pérez i Bosch són els cinc càrrecs electes encausats per tallar el coll d'Ares durant la vaga del 8-N | Isaac Muntadas
01/01/1970
Unes 300 persones de tots els colors polítics de l'arc independentista els han rebut al crit de «No esteu sols» | Els dos regidors de la CUP han desobeït i no han entrat al jutjat; mentre que el regidor i les dues alcaldesses d'ERC s'han acollit al seu dret a no declarar
Concentració de suport a Ripoll als càrrecs electes investigats | NacióDigital
01/01/1970
Les dues alcaldesses i un regidor d'ERC sí que han acudit a la citació acusats de tallar la frontera durant la vaga general però s'han acollit al dret de no declarar
L'Ajuntament de Ripoll ha requalificat a sòl rústic uns 3.000 metres quadrats que hi ha al costat de l'antiga colònia industrial del Roig | Jordi Ferrer/ Viquipèdia
01/01/1970
Aquests terrenys eren considerats sòl industrial des del POUM de l'any 2008 i, al no haver-hi empreses interessades en aquesta dècada, s'ha optat per preservar l'espai