Aprovat un protocol per preservar les activitats agràries tradicionals al Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser

La sala de plens del Consell Comarcal del Ripollès ha estat l'espai escollit per presentar, aquest dimecres a la tarda, l'acord en relació a la propietat privada i les activitats agràries tradicionals al Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser. Un pacte que es va segellar el passat 18 de desembre, però que no s'havia fet públic fins ara perquè l'acord es va ratificar en plena campanya electoral i, en aquell moment, no es podien fer anuncis que afavorissin un determinat partit.

El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Ferran Miralles, juntament amb el president de l'associació de Propietaris de Finques Rústiques de la Vall de Camprodon, Josep Maria Pujol-Galceran, han estat els encarregats de presentar aquest acord en societat. Per resumir-ho, la Junta Rectora del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser ha aprovat un protocol que reconeix la importància que tenen les activitats agràries tradicionals (la ramaderia, l'agricultura o la silvicultura) en la gestió i configuració d'aquest espai natural. Segons Miralles, totes les activitats agràries tradicionals que es duen a terme al territori són ''claus i bàsiques'' per aquest parc.

Sense anar més lluny, Miralles ha subratllat que en absència de la ramaderia i d'una gestió forestal continuada en el temps, el paisatge del Ripollès ''no seria el què és'' i no hi hauria tanta diversitat d'hàbitats. El director general d'aquesta àrea ha deixat entreveure que sense la feina dels propietaris privats, el bosc es menjaria el país i el valor natural paisatgístic de l'entorn disminuiria. Per tant, l'objectiu d'aquest acord passa per no només no limitar les activitats dels propietaris sinó també per afavorir-les.
 
Miralles ha explicat que quan es va crear el parc natural, com sol ser habitual quan es delimita una figura de protecció, van aparèixer ''dubtes, recels i pors'' entre els propietaris del territori -un 20% de l'extensió que ocupa el parc és de propietat privada- per si se'ls limitarien les seves activitats agràries. El director d'aquesta àrea ha reiterat que això no passarà i, a més, ha dit que qualsevol projecte o acció que es vulgui tirar endavant dins del parc haurà de tenir el vist-i-plau de tots els actors implicats. De fet, per tenir un marc de governança per treballar tots plegats, es crearà una Comissió de Medi Rural i Desenvolupament Local per tractar els temes de ''tu a tu'' entre la junta rectora del parc i els propietaris.

Com a puntualització, Miralles ha explicat que qui ha promogut aquest acord ha estat l'associació de Propietaris de Finques Rústiques de la Vall de Camprodon, però ha subratllat que el pacte no només afecta a aquesta associació i al Departament de Territori. De fet, tots els propietaris privats de la comarca se'n veuran beneficiats i; per tant, les persones que tinguin terrenys dins del parc natural a la Vall de Ribes o que no siguin socis de l'associació també entraran dins d'aquest acord.

Les proves esportives hauran de rebre ''l'ok'' dels propietaris

Per comprovar que tot funcioni sobre rodes, es farà una auditoria cada cinc anys que, a través d'una sèrie d'indicadors, determinarà l'evolució de l'activitat agrària dins del parc i l'afluència de visitants per si cal regular-la en funció de la concentració de persones en determinades zones. Precisament, totes aquelles activitats que puguin suposar l'increment de presència de persones a l'entorn, hauran de rebre l'aprovació dels propietaris. Per exemple, ells hauran d'autoritzar la senyalització de zones concretes del parc, la reintroducció o protecció d'una espècie animal o vegetal, l'obertura d'algun sender o camí o la celebració d'algun tipus d'activitat com podria ser una prova esportiva. ''Tot el què es vulgui fer s'haurà de posar en coneixement dels propietaris i consensuar-ho'', ha apuntat.

Agafant el fil d'aquesta darrera idea, no és cap novetat quan es diu que les proves esportives que es fan a la muntanya generen algun tipus d'impacte sobre l'entorn natural. Per aquest motiu, abans de l'estiu es va aprovar una guia pels organitzadors d'aquest tipus de proves (curses a peu i caminades) -ben aviat ni haurà una altra per les competicions ciclistes- per informar-los de quines premisses han de tenir en compte abans de posar-les en marxa. En primer lloc, si la prova passa per un parc natural, l'itinerari es podrà canviar si s'afecta alguna de les activitats que s'hi desenvolupen (perquè poden molestar el bestiar o danyar una herba protegida). ''Això ja és la primera defensa'', ha assegurat.
 
Miralles ha il·lustrat que en els darrers anys hi ha hagut un boom ''una mica descontrolat'' de proves esportives. De fet, el director general d'aquesta àrea ha concretat que de les 2.000 competicions que s'organitzen arreu de l'Estat espanyol, la meitat se celebren a Catalunya. ''Són proves que reuneixen, en alguns casos, entre 700 i 1.000 participants i això es nota'', ha assenyalat. A més, Miralles també ha dit que, si totes les parts hi estan d'acord, no hi haurà problemes perquè es facin. Els únics requisits necessaris seran tenir els permisos i les autoritzacions corresponents i organitzar-ho amb temps. ''En els darrers anys s'han fet competicions com si el territori fos de tothom i passant per finques privades i, a sobre, fent-ne negoci'', ha sentenciat Miralles tot dient que això no es pot repetir.

Els antecedents per la gestació del protocol

El president de l'associació de Propietaris de Finques Rústiques de la Vall de Camprodon, Josep Maria Pujol-Galceran, s'ha volgut centrar en explicar els antecedents i perquè s'ha arribat fins al punt d'haver d'aprovar d'aquest protocol. Pujol-Galceran ha jurat que l'associació que presideix no ha estat mai en contra de la creació del parc natural, però si que ha discrepat amb les formes que s'ha realitzat. El president de l'associació ha afirmat que, des del seu punt de vista, el procés participatiu en què els propietaris privats hi podien dir la seva, valgui la redundància, va ser ''poc participatiu''. Això, segons Pujol-Galceran, va generar ''pors i reticències'' cap a l'antiga directora general, ''que potser estava menys predisposada a parlar de les coses que el nou director''. La desconfiança va provocar que els propietaris privats del parc natural se sentissin desemparats, ja que hi havia persones que es van trobar que la seva finca formava part de l'espai natural sense ''tenir el dret a rèplica''. A més, Pujol-Galceran ha afirmat que els Ajuntaments de la zona també es van posar a favor de la Generalitat. Una gota que va fer vessar el got i va instal·lar un sentiment ''d'indefensió'' entre tots aquests propietaris privats.

Per poder revertir la situació, l'associació de Propietaris de Finques Rústiques de la Vall de Camprodon es va mobilitzar per tal d'aconseguir per escrit un conveni o una assegurança que digués que podien realitzar la seva activitat agrària com fins llavors. ''La nostra feina ha permès que hi hagi alguna cosa a preservar i mai ens considerarem com els dolents de la pel·lícula'', ha destacat. La preocupació principal d'aquests propietaris dedicats a l'activitat agrària és que ''un món que era dels pagesos, s'ha convertit en un món que el gaudeix tothom''. ''No ens hi oposem, però si que demanem que es faci de manera ordenada i sempre obtenint el consens de la propietat privada, que és qui viu i treballa al territori'', ha sentenciat.
 
Pujol-Galceran ha explicat que, en un primer moment, van confeccionar un document seguint el consell de diversos tècnics de parcs naturals -que els hi van dir que seria difícil de redactar perquè no hi havia precedents-. El primer esbós d'aquest protocol va ser pensat d'una manera ''unilateral'' des del punt de vista dels propietaris privats i motivat per l'organigrama del parc natural. En aquest cas, la junta rectora d'aquest organisme tenia una representació ''insignificant'' de la propietat privada i dels pagesos -de 70 persones només un parell representaven aquest sector- i ''sinó blindem les nostres activitats no hi tindríem res a dir, ja que la minoria sempre té les de perdre''. Al final, aquest protocol, amb el canvi de director pel mig inclòs, es va poder desencallar després de molta negociació. ''Vam consensuar un document que no és l'òptim però és bo'', ha conclòs.

Reconèixer errors

Miralles també s'ha mostrat molt satisfet amb aquest acord perquè ''me'l crec molt i de veritat penso que sense el sector primari no es pot gestionar el territori''. ''No ens han arrencat el queixal del seny'', ha assegurat el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural tot dient que no se'ls ha forçat a arribar a un acord que pogués ser perjudicial pels seus interessos. Miralles també ha volgut reconèixer alguns errors que s'han produït en el passat. Segons ha explicat, el principal problema que va haver-hi és que el parc s'havia d'aprovar en un moment final de la legislatura i que, tot i ser una demanda del territori, no tothom hi estava implicat amb la mateixa intensitat. ''Es va posar la directa perquè l'havíem de deixar tancat abans de què hi pogués haver un canvi de govern que el pogués tombar. Per fer el xup-xup correcte haurien faltat dos mesos més per parlar-ne'', ha reconegut tot mirant a Pujol-Galceran. És per això que el president de l'associació ha recordat que el procés participatiu ''va ser víctima'' de les presses. Sigui com sigui, al final tot ha arribat a bon port.