12
de desembre
del
2017
Actualitzat
a les
8:25h
L'helicobacter Pylori és un bacteri espirilar en forma de coma o S (0,5-1 x 2,5-4 μm). No és un microorganisme invasiu, viu a l'estómac de forma lliure en el mucus, en la superfície de l'epiteli o en l'interstici de les cèl·lules epitelials. Fora de l'estómac pot viure en l'epiteli del duodè i l'esòfag.
Es creu que la transmissió d'aquest bacteri és:
- Fecal-oral (eliminada per la femta sobreviu a l'aigua).
- Oral-oral (pot colonitzar la cavitat bucal).
- En nens hi ha major incidència d´infecció si el pare o mare estan infectats.
La infecció per H. Pylori és un factor associat a la consulta per dispèpsia i s´associa estretament a l'úlcera duodenal i gàstrica. Entre un 10% i un 20% dels individus infectats per aquesta bactèria desenvoluparan una úlcera pèptica en algun moment de la seva vida. També és el principal factor de risc per l´adenocarcinoma i el limfoma de MALT gàstrics. La resposta individual a la infecció per H. Pylori guarda relació amb les diferències genètiques dels individus, la virulència del propi microorganisme i els factors ambientals.
La dispèpsia és un terme que s'utilitza àmpliament per descriure qualsevol tipus de molèstia gastrointestinal, es podria definir com: Presència en hemiabdomen superior o retroesternal de dolor, molèstia, cremor, mareig, nàusees, vòmits o qualsevol altre símptoma que es consideri originat en el tracte gastrointestinal superior.
És un motiu de consulta comú en les nostres àrees bàsiques. Per tant té un impacte important sobre la qualitat de vida. Els principals factors de risc són els fàrmacs, especialment els Aines i les situacions d'estrès i ansietat.
Els mètodes diagnòstics per la infecció per H. pylori s'han dividit en invasius, que requereixen la pràctica d'una endoscòpia digestiva alta i no invasius, que no requereixen endoscòpia i són menys agressius per al pacient.
S'han de realitzar en condicions adequades, ja que en cas contrari disminueix molt la seva exactitud i fiabilitat. S'ha observat que el consum d'ibuprofèn disminueix la sensibilitat de les mateixes, causant fins a un 30% de resultats falsament negatius. Per això s'aconsella suspendre dits fàrmacs 4 setmanes abans de qualsevol prova diagnòstica.
Els antiàcids no afecten els resultats de les proves diagnòstiques, per això poden utilitzar-se per al control simptomàtic del pacient quan se suspenen els fàrmacs antisecretors abans de realitzar una prova diagnòstica per H. pylori tot i així s'aconsella suspendre també aquesta medicació 48 h abans de la prova.
Finalment, els tractaments antibiòtics negativitzen les proves diagnosticades per H. Pylori, per tant també s´han d'evitar dits fàrmacs durant les 4 setmanes prèvies a qualsevol test diagnòstic.
Mètodes utilitzats per la detecció de l'Helicobacter Pylori:
1.- Biòpsia gàstrica.
La manera més exacte de dir si es té una infecció per H. Pylori és una mostra de teixit anomenat biòpsia, agafada del revestiment de l'estómac. Per extreure la mostra de teixit, s´ha de practicar una endoscòpia, que es fa a l'hospital de forma ambulatòria.
Normalment s'agafa una biòpsia si es necessita l´endoscòpia per altres raons, com diagnosticar l'úlcera gàstrica, tractar qualsevol sagnat o assegurar-se que no hi hagi cap tumor.
Es realitza al mateix moment en què es fa la gastroscòpia. Es posa la mostra de teixit en un quit ja preparat comercialment, s'espera un temps determinat i el resultat s'informa com positiu o negatiu.
2. Test de l'alè amb urea
El metabolisme de l'Helicobacter Pylori produeix Urea amb l'ajuda d'un enzim anomenat ureasa. La ureasa té la capacitat de descompondre la urea en diòxid de carboni i amoníac. El principi del test es basa a donar per via oral al pacient urea marcada amb 13C (un isòtop innocu i no reactiu del carbó). El diòxid de carboni que espirarà el pacient en presència d'Helicobacter Pylori estarà marcat amb aquest 13C en proporció superior a la normal.
Aquesta prova requereix una preparació prèvia que consisteix:
- Estar en dejú un mínim de 8 hores
- No beure res 4 hores abans
- No fumar
- No rentar-se les dents
- No prendre Omeprazol 2 setmanes prèvies a la prova
- No prendre Antibiòtic 4 setmanes prèvies a la prova
Consisteix a recollir dues mostres d´aire espirat; una a l´inici i una altre als 20 minuts d'haver pres la medicació. Està contraindicat als intolerants a la lactosa, embarassades i durant l'alletament
3. Test de detecció de l´antigen d'H. Pylori en femta
En aquest cas es detecten mitjançant anticossos monoclonals, parts d'Helicobacter pylori (antigen) en la femta del pacient. Aquest assaig serveix com ajuda per el diagnòstic i per controlar la resposta al tractament erradicador de l'Helicobacter. Aquesta prova és la més còmode per al pacient, ja que no implica cap preparació prèvia i és pot recollir la mostra a casa. Només s'ha d'evitar el consum d'algun medicament (omeprazol, antibiòtics o sals de bismut) els 15 dies previs a la recollida de la mostra per evitar un resultat falsament negatiu.
En el cas que el resultat sigui positiu, en qualsevol de les tècniques, Es sol fer un tractament antibiòtic per erradicar el bacteri. I passats uns mesos es repeteix la prova per comprovar l'eficàcia del tractament.
Anna Coll
Tècnic de Laboratori de L'Hospital de Campdevànol.
Es creu que la transmissió d'aquest bacteri és:
- Fecal-oral (eliminada per la femta sobreviu a l'aigua).
- Oral-oral (pot colonitzar la cavitat bucal).
- En nens hi ha major incidència d´infecció si el pare o mare estan infectats.
La infecció per H. Pylori és un factor associat a la consulta per dispèpsia i s´associa estretament a l'úlcera duodenal i gàstrica. Entre un 10% i un 20% dels individus infectats per aquesta bactèria desenvoluparan una úlcera pèptica en algun moment de la seva vida. També és el principal factor de risc per l´adenocarcinoma i el limfoma de MALT gàstrics. La resposta individual a la infecció per H. Pylori guarda relació amb les diferències genètiques dels individus, la virulència del propi microorganisme i els factors ambientals.
La dispèpsia és un terme que s'utilitza àmpliament per descriure qualsevol tipus de molèstia gastrointestinal, es podria definir com: Presència en hemiabdomen superior o retroesternal de dolor, molèstia, cremor, mareig, nàusees, vòmits o qualsevol altre símptoma que es consideri originat en el tracte gastrointestinal superior.
És un motiu de consulta comú en les nostres àrees bàsiques. Per tant té un impacte important sobre la qualitat de vida. Els principals factors de risc són els fàrmacs, especialment els Aines i les situacions d'estrès i ansietat.
Els mètodes diagnòstics per la infecció per H. pylori s'han dividit en invasius, que requereixen la pràctica d'una endoscòpia digestiva alta i no invasius, que no requereixen endoscòpia i són menys agressius per al pacient.
S'han de realitzar en condicions adequades, ja que en cas contrari disminueix molt la seva exactitud i fiabilitat. S'ha observat que el consum d'ibuprofèn disminueix la sensibilitat de les mateixes, causant fins a un 30% de resultats falsament negatius. Per això s'aconsella suspendre dits fàrmacs 4 setmanes abans de qualsevol prova diagnòstica.
Els antiàcids no afecten els resultats de les proves diagnòstiques, per això poden utilitzar-se per al control simptomàtic del pacient quan se suspenen els fàrmacs antisecretors abans de realitzar una prova diagnòstica per H. pylori tot i així s'aconsella suspendre també aquesta medicació 48 h abans de la prova.
Finalment, els tractaments antibiòtics negativitzen les proves diagnosticades per H. Pylori, per tant també s´han d'evitar dits fàrmacs durant les 4 setmanes prèvies a qualsevol test diagnòstic.
Mètodes utilitzats per la detecció de l'Helicobacter Pylori:
1.- Biòpsia gàstrica.
La manera més exacte de dir si es té una infecció per H. Pylori és una mostra de teixit anomenat biòpsia, agafada del revestiment de l'estómac. Per extreure la mostra de teixit, s´ha de practicar una endoscòpia, que es fa a l'hospital de forma ambulatòria.
Normalment s'agafa una biòpsia si es necessita l´endoscòpia per altres raons, com diagnosticar l'úlcera gàstrica, tractar qualsevol sagnat o assegurar-se que no hi hagi cap tumor.
Es realitza al mateix moment en què es fa la gastroscòpia. Es posa la mostra de teixit en un quit ja preparat comercialment, s'espera un temps determinat i el resultat s'informa com positiu o negatiu.
2. Test de l'alè amb urea
El metabolisme de l'Helicobacter Pylori produeix Urea amb l'ajuda d'un enzim anomenat ureasa. La ureasa té la capacitat de descompondre la urea en diòxid de carboni i amoníac. El principi del test es basa a donar per via oral al pacient urea marcada amb 13C (un isòtop innocu i no reactiu del carbó). El diòxid de carboni que espirarà el pacient en presència d'Helicobacter Pylori estarà marcat amb aquest 13C en proporció superior a la normal.
Aquesta prova requereix una preparació prèvia que consisteix:
- Estar en dejú un mínim de 8 hores
- No beure res 4 hores abans
- No fumar
- No rentar-se les dents
- No prendre Omeprazol 2 setmanes prèvies a la prova
- No prendre Antibiòtic 4 setmanes prèvies a la prova
Consisteix a recollir dues mostres d´aire espirat; una a l´inici i una altre als 20 minuts d'haver pres la medicació. Està contraindicat als intolerants a la lactosa, embarassades i durant l'alletament
3. Test de detecció de l´antigen d'H. Pylori en femta
En aquest cas es detecten mitjançant anticossos monoclonals, parts d'Helicobacter pylori (antigen) en la femta del pacient. Aquest assaig serveix com ajuda per el diagnòstic i per controlar la resposta al tractament erradicador de l'Helicobacter. Aquesta prova és la més còmode per al pacient, ja que no implica cap preparació prèvia i és pot recollir la mostra a casa. Només s'ha d'evitar el consum d'algun medicament (omeprazol, antibiòtics o sals de bismut) els 15 dies previs a la recollida de la mostra per evitar un resultat falsament negatiu.
En el cas que el resultat sigui positiu, en qualsevol de les tècniques, Es sol fer un tractament antibiòtic per erradicar el bacteri. I passats uns mesos es repeteix la prova per comprovar l'eficàcia del tractament.
Anna Coll
Tècnic de Laboratori de L'Hospital de Campdevànol.