Picabaralla entre el PDECat i la CUP per l'aparició d'unes pintades arreu de Ripoll

La tensió constant i la difícil relació entre el PDeCAT i la CUP de Ripoll s'ha tornat a fer palesa en el ple de l'Ajuntament celebrat aquest dimarts al vespre. El motiu d'aquesta darrera picabaralla política ha estat l'aparició en els últims dies d'una sèrie de pintades arreu del municipi amb el lema ''Ens volem vives!'' acompanyat del símbol del gènere femení. Es dóna la coincidència que, també en aquests darrers dies, el grup municipal de la CUP, juntament amb Arran, Alerta Solidària, la Coordinadora Obrera Sindical, Endavant i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, han penjat una sèrie de cartells arreu del poble de denúncia contra la violència masclista amb una tipografia de lletra i un contingut similar al de les pintades.

Aquestes similituds han provocat que el regidor del PDeCAT i membre de l'equip de govern, Josep Maria Creixans, hagi interpel·lat directament al portaveu ''cupaire'' al consistori, Santi Llagostera, per si havia vist aquestes pintades. ''El que vaig veure són regidors que arrencaven els cartells'', ha contraatacat el regidor de l'esquerra independentista. A partir d'aquí, la capsa dels trons s'ha destapat inevitablement. Creixans ha exposat que hi havia semblances entre els cartells i les pintades i, per aquest motiu, volien pregunta-li si la CUP era responsable d'aquests actes o no.
 
El públic s'afegeix al debat

Entre la vintena d'assistents a la sessió plenària, dos simpatitzants de la CUP han sortit en defensa del partit i de Llagostera. Un d'ells ha acusat a l'equip de govern d'adoptar els papers de ''fiscalia i d'advocacia'' contra el regidor ''cupaire'' i ha dit que era ''gratuït'' preguntar-li qui havia fet les pintades ''més enllà que representi unes sigles polítiques'' per molt que estiguessin grafiades en uns cartells que tenien similituds amb els grafitis. Aquest ciutadà desconeixia fins llavors l'existència de les pintades -el regidor Creixans ha fet arribar-li unes fotocòpies impreses on estaven recollides- i s'ha mostrat d'acord en què són totalment ''criticables''. El regidor del PDeCAT ha volgut puntualitzar que ell no ha acusat directament a la CUP de fer les pintades, sinó que els hi ha demanat si sabien qui n'havia estat l'autor/s

En aquest punt, l'alcalde Jordi Munell s'ha afegit al debat i ha demanat a la CUP que sinó tenen res a veure amb el què ha passat, els convida a ells i als diferents promotors de la campanya a sumar-se a la denúncia que faran d'aquests actes ''incívics''. A més, els ha emplaçat a denunciar la usurpació del nom per part dels vàndals -referint-se a la ús del mateix missatge del cartell promogut per les diverses organitzacions-.
 
El batlle ripollès ha apuntat que les pintades s'han produït en façanes i edificis que s'havien pintat recentment com la de la plaça Capranica ''que ens ha costat molts diners de tots els ripollesos''. Munell també s'ha queixat de què un espai tan ''emblemàtic'' i d'un gran valor patrimonial com és la plaça de la Lira -l'estudi d'arquitectura olotí responsable del seu disseny, RCR, va guanyar el reputat premi Pritzker 2017- hagi estat víctima d'aquestes pintades''. També s'han pintat façanes privades d'alguns particulars.
 
Retrets d'un membre de la CUP a una piulada de Munell

Un altre membre del públic ha retret a l'alcalde que faci aquestes declaracions quan poca estona abans havia publicat una piulada ''ofensiva'' a Twitter acusant, segons ell, a la CUP de forma indirecta. Munell ha respost que això era la seva interpretació personal del text. De fet, la piulada en qüestió deia el següent: ''Lamentem que pintin indiscriminadament la nostra vila en nom d'unes sigles. Si us plau! Civisme! No ens embrutiu més''. De totes maneres, l'alcalde ha dit que esborraria la piulada si se sentien interpel·lats i així ho ha fet. Munell ha repetit els mateixos arguments que Creixans i ha demanat insistentment que no es pintin façanes en el nom d'unes sigles ''totalment correctes'' perquè el consistori ha d'invertir molts diners en despintar aquests grafitis que donen una imatge pública ''nefasta''. ''Només demano civisme en majúscula i espero que ho comparteixin'', ha sentenciat.
 
El membre de la CUP del públic ha assegurat que la seva organització no ha tingut res a veure amb les pintades i que no saben qui ho ha fet. A més, ha recordat que en els grafitis no hi apareix cap firma d'algun representant de la formació de l'esquerra independentista. Tot i així, no ha descartat que fossin simpatitzants del seu partit. Munell els ha reiterat que se sumin en la denúncia perquè Ripoll ''no s'ho mereix això''.

Clatellada de la CUP a Fem Ripoll-CP

El PDeCAT no és l'únic partit amb qui s'han enfrontat la CUP en el ple d'avui. La mateixa persona que ha retret a Munell la seva piulada sobre les pintades fetes arreu de Ripoll, s'ha dirigit a la regidora de Fem Ripoll-CP, Anna-Belén Avilés, per preguntar-li quina opinió li mereixia que el seu partit, el PSC (Fem Ripoll-CP és una coalició entre el PSC i ICV), hagués fet una petició a la Junta Electoral Central perquè es prohibís als membres de les meses portar llacets grocs. Una petició que s'ha acceptat. La portaveu socialista ha respost dient que desconeixia la informació i ha recordat que qualsevol manifestació política ''com portar aquests llaços'' als col·legis electorals durant les votacions no està permesa. ''No em resulta sorprenent ni hi estic en contra'', ha assegurat.

El membre de la CUP ha considerat que aquesta acció és una manifestació en contra dels presos polítics i ha considerat contradictòria la postura d'Avilés en altres plens. ''Vostè ha condemnat la violència policial de l'1-O i l'aplicació de l'article 155. Penso que condemnar aquests fets i estar a favor de què no es puguin portar llacets grocs a favor dels presos polítics és contradictori'', ha replicat. La regidora socialista no ho ha trobat incompatible i ha considerat que es tractava de la seva opinió. Tot seguit, el simpatitzant ''cupaire'' ha preguntat a la regidora si no li feia ''vergonya'' compartir la llista amb una persona ''homòfoba i antiavortista'' com l'exlíder d'Unió, Ramon Espadaler. ''Pregunta-li a ell si l'avergonyeix haver de fer campanya perquè una persona homosexual -referint-se a Miquel Iceta- sigui president de la Generalitat'', li ha etzibat.