27
de novembre
del
2017
Actualitzat
a les
17:57h
Les grans gestes del ciclisme es consumen en les etapes de muntanya en què es coronen els ports més mítics del planeta. Unes pujades bestials on es forgen el mites d'aquest esport amb altes dosis d'èpica. Els organitzadors de la 98a edició de la Volta Ciclista a Catalunya ho saben i apostaran un any més pel Ripollès, amb dues etapes que passaran per la comarca i en què l'estació d'esquí de Vallter 2000 -al terme de Setcases- serà final d'etapa. L'endemà d'aquest final en alt hi haurà una altra etapa ripollesa amb sortida a Llanars i arribada a la Molina, a la Cerdanya.
La inclusió de Vallter 2000 al recorregut de la Volta no és una novetat i és que ha estat final d'etapa en diverses ocasions. La última vegada que el gran grup va arribar a aquest emblemàtic port de la vall de Camprodon va ser l'any 2014. Llavors, el guanyador de l'etapa va ser el nord-americà, Tejay van Garderen, de l'equip BMC Racing; mentre que el ciclista ja retirat de Parets del Vallès, Joaquim ''Purito'' Rodríguez, aleshores a les files del Katusha, va ser el vencedor del certamen. Possiblement, per molts aficionats al ciclisme Vallter 2000 és el port més dur de la comarca i un dels més exigents de Catalunya. El colós ripollès presenta uns números esfereïdors que certifiquen la seva duresa. 12,1 quilòmetres de pujada des del seu inici al municipi de Setcases amb un pendent mitjà del 7,3% i amb rampes que arriben al 14%. Això deixant de banda l'alçada -que supera els 2.000 metres amb escreix (2.151m)- i rebaixa el nivells d'oxigen a l'aire. A més, si fa un mal dia l'ascens al port es pot endurir amb la presència del fred, la boira o la neu.
La pujada a Vallter 2000 es pot classificar en diversos trams que cal superar si es vol escalar aquest port de categoria especial amb èxit. Els primers tres quilòmetres de l'ascensió són relativament durs; tot i que la mitjana del pendent no supera el 6,5% -amb una rampa màxima de l'11% i un quilòmetre al 7,6%-. Del tercer al vuitè quilòmetre, es pot qualificar la pujada ''d'infernal''. Amb la barrera que impedeix el pas en cas d'una acumulació seriosa de neu entremig, les rampes màximes arriben al 14% i hi ha dos quilòmetres que superen el 9% -un al 9,8% i un altra al 9,4%-. A més, hi ha set petits trams que oscil·len entre un 11 i un 12% de pendent màxima. A partir d'aquest moment, arriba la zona més espectacular i icònica del port. Després d'un quilòmetre més o menys pla i amb una breu baixada ideal per descansar les cames de l'esforç fet fins llavors, arriben els darrers tres quilòmetres amb les mítiques set corbes de ferradura que es fan eternes sinó arribes més o menys fresc. La línia d'arribada es pot veure a l'horitzó quan arribes a l'estació d'esquí.
La vall de Camprodon, protagonista
L'endemà de la pujada a Vallter 2000, la següent etapa de la Volta sortirà des del municipi de Llanars i finalitzara a l'estació d'esquí de la Molina. Durant aquests dos dies en què la prova ciclista passarà pel Ripollès, recorrerà diversos nuclis urbans de la vall de Camprodon com Beget, Rocabruna i la colònia Estabanell. A més, la cursa evidentment passarà per Camprodon i està previst que els ciclistes travessin per sota el pont Nou abans d'enfilar el camí cap a Vallter 2000, passant abans per Llanars, Vilallonga de Ter i Setcases. Això ha estat possible gràcies a l'acord a què ha arribat la organització de la Volta amb gairebé tots els ajuntaments de la vall, la Mancomunitat de la Vall de Camprodon i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
L'alcalde de Camprodon, Xavier Sala, ha declarat que l'arribada de la cursa a la vall de Camprodon permetrà generar activitat econòmica i promoure el territori des de la vessant turística. Tot sembla indicar que la cursa ciclista podria passar per altres poblacions del Ripollès, ja que per anar a la Molina des de Llanars s'ha de creuar Sant Pau de Segúries, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll, Campdevànol, Ribes de Freser, Planoles i Toses -si s'agafa el trencant que porta fins aquest poble a Planoles en comptes de fer tota la collada de Toses- o es pot desviar a Campdevànol i anar cap a Gombrèn si per arribar a l'estació d'esquí es puja pel coll de la Creueta.
La inclusió de Vallter 2000 al recorregut de la Volta no és una novetat i és que ha estat final d'etapa en diverses ocasions. La última vegada que el gran grup va arribar a aquest emblemàtic port de la vall de Camprodon va ser l'any 2014. Llavors, el guanyador de l'etapa va ser el nord-americà, Tejay van Garderen, de l'equip BMC Racing; mentre que el ciclista ja retirat de Parets del Vallès, Joaquim ''Purito'' Rodríguez, aleshores a les files del Katusha, va ser el vencedor del certamen. Possiblement, per molts aficionats al ciclisme Vallter 2000 és el port més dur de la comarca i un dels més exigents de Catalunya. El colós ripollès presenta uns números esfereïdors que certifiquen la seva duresa. 12,1 quilòmetres de pujada des del seu inici al municipi de Setcases amb un pendent mitjà del 7,3% i amb rampes que arriben al 14%. Això deixant de banda l'alçada -que supera els 2.000 metres amb escreix (2.151m)- i rebaixa el nivells d'oxigen a l'aire. A més, si fa un mal dia l'ascens al port es pot endurir amb la presència del fred, la boira o la neu.
La pujada a Vallter 2000 es pot classificar en diversos trams que cal superar si es vol escalar aquest port de categoria especial amb èxit. Els primers tres quilòmetres de l'ascensió són relativament durs; tot i que la mitjana del pendent no supera el 6,5% -amb una rampa màxima de l'11% i un quilòmetre al 7,6%-. Del tercer al vuitè quilòmetre, es pot qualificar la pujada ''d'infernal''. Amb la barrera que impedeix el pas en cas d'una acumulació seriosa de neu entremig, les rampes màximes arriben al 14% i hi ha dos quilòmetres que superen el 9% -un al 9,8% i un altra al 9,4%-. A més, hi ha set petits trams que oscil·len entre un 11 i un 12% de pendent màxima. A partir d'aquest moment, arriba la zona més espectacular i icònica del port. Després d'un quilòmetre més o menys pla i amb una breu baixada ideal per descansar les cames de l'esforç fet fins llavors, arriben els darrers tres quilòmetres amb les mítiques set corbes de ferradura que es fan eternes sinó arribes més o menys fresc. La línia d'arribada es pot veure a l'horitzó quan arribes a l'estació d'esquí.
La Volta Ciclista a Catalunya en el seu pas per Campdevànol en l'edició d'aquest any 2017 Foto: Isaac Muntadas
La vall de Camprodon, protagonista
L'endemà de la pujada a Vallter 2000, la següent etapa de la Volta sortirà des del municipi de Llanars i finalitzara a l'estació d'esquí de la Molina. Durant aquests dos dies en què la prova ciclista passarà pel Ripollès, recorrerà diversos nuclis urbans de la vall de Camprodon com Beget, Rocabruna i la colònia Estabanell. A més, la cursa evidentment passarà per Camprodon i està previst que els ciclistes travessin per sota el pont Nou abans d'enfilar el camí cap a Vallter 2000, passant abans per Llanars, Vilallonga de Ter i Setcases. Això ha estat possible gràcies a l'acord a què ha arribat la organització de la Volta amb gairebé tots els ajuntaments de la vall, la Mancomunitat de la Vall de Camprodon i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
L'alcalde de Camprodon, Xavier Sala, ha declarat que l'arribada de la cursa a la vall de Camprodon permetrà generar activitat econòmica i promoure el territori des de la vessant turística. Tot sembla indicar que la cursa ciclista podria passar per altres poblacions del Ripollès, ja que per anar a la Molina des de Llanars s'ha de creuar Sant Pau de Segúries, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll, Campdevànol, Ribes de Freser, Planoles i Toses -si s'agafa el trencant que porta fins aquest poble a Planoles en comptes de fer tota la collada de Toses- o es pot desviar a Campdevànol i anar cap a Gombrèn si per arribar a l'estació d'esquí es puja pel coll de la Creueta.
L'alcalde de Camprodon, Xavier Sala, i el regidor de Promoció Econòmica, Xavier Juncà, amb diversos representants de l'organització de la Volta Foto: Ajuntament de Camprodon