27
de novembre
del
2017
Actualitzat
a la
13:08h
L'Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses ha aprovat definitivament les ordenances fiscals en el ple celebrat aquest passat divendres gràcies als vots a favor de l'equip de govern (MES) i l'oposició frontal d'ERC i el PDeCAT, que hi han votat en contra. Últimament hi ha molt pocs debats plàcids al consistori santjoaní i, en aquesta ocasió, la discrepància s'ha fet més notòria. En la sessió plenària del passat mes de setembre, l'equip de govern de MES va aprovar inicialment la ''congelació'' de les ordenances fiscals i, llavors, ERC va decidir abstenir-se perquè esperava presentar-hi una sèrie d'al·legacions per poder votar-hi a favor de cara a l'aprovació definitiva.
Els republicans van presentar una bateria de 18 al·legacions amb propostes de millora agrupades en cinc blocs: aplicar una fiscalitat més justa, facilitar que els joves puguin viure al poble, bonificar les empreses perquè contractin persones majors de 50 anys, fomentar l'ús de les bones pràctiques mediambientals i ajudar als col·lectius més vulnerables. Unes propostes que han estat tombades per l'equip de govern a les primeres de canvi i no han pogut prosperar. L'alcalde santjoaní, Ramon Roqué (MES), ha argumentat que les propostes presentades pels republicans implicaven unes modificacions generals que afectaven a la majoria d'impostos i taxes. I tot seguit, les ha titllat de ''populistes i injustes''.
Roqué ha afirmat que els republicans no han fet cap estudi econòmic en què es detalli com pensen obtenir tots aquells diners que l'Ajuntament deixi d'ingressar amb les rebaixes i bonificacions de certs impostos i taxes. ''Les seves al·legacions no resolen l'equilibri pressupostari i són populistes, però en cap cas equitatives i justes'', ha sentenciat. Precisament, Roqué ha manifestat que aquestes propostes són ''injustes'' perquè no van lligades, en cap cas, amb la retribució d'aquelles persones a les que es pretén bonificar. En definitiva, l'alcalde socialista ha deixat palès que l'anàlisi fet pels republicans en aquesta matèria és ''lícit'', però ''no és del tot seriós''.
El portaveu d'Esquerra, Sergi Albrich, ha replicat a l'alcalde dient que estan disposats a asseure's un dia en una taula per fer aquest estudi, que hauria de servir per començar a reduir partides que estan ''inflades''. En aquest cas, el regidor republicà ha posat dos exemples per donar pes al seu argument. Primerament, Albrich ha citat la partida de 40.000 euros que es destina anualment al projecte Terra de Comptes i Abats ''que encara no sabem quin retorn econòmic i social té per Sant Joan''. I en segon lloc, el regidor d'ERC s'ha referit als 6.000 euros destinats a publicitat i a les publicacions del consistori. ''Es gasten diners de manera supèrflua amb partides d'on podríem trobar uns quants euros per invertir-los en aquestes bonificacions'', ha argumentat.
L'IBI, el principal cavall de batalla
Dels cinc grans blocs presentats per ERC, el més debatut ha estat el que proposava una sèrie d'al·legacions per aplicar una fiscalitat més justa al municipi. Albrich dóna prioritat a disminuir ''l'excessiva'' pressió fiscal que, segons ell, planteja l'equip de govern i ha assegurat que l'IBI (impost de béns immobles) està ''sobredimensionat''. El portaveu republicà ha explicat, que segons les previsions de l'equip de govern, es preveuen recaptar aproximadament 1,2 milions d'euros en concepte d'IBI de cara l'exercici 2018. Els regidors d'ERC pensen que el tipus impositiu d'aquest impost s'hauria de situar al voltant del 0,72% -ara serà del 0,82%; tot i que en un principi s'havia establert que fos del 0,88%-. Amb el 0,72%, la recaptació d'aquest impost se xifraria al voltant del milió d'euros. Cal recordar que per l'any 2018 està previst recaptar uns 150.000 euros més en concepte d'IBI que l'any 2017.
La portaveu del PDeCAT, Concepció Formatgé també s'ha referit al tipus impositiu de l'IBI i s'ha felicitat que l'equip de govern ''ens donés una mica la raó'' sobre el fet que era ''desmesurat'', perquè s'ha rebaixat en un 0,06% -d'un 0,88% a un 0,82%-. Formatgé també ha volgut posar sobre la taula una sèrie de dades per reclamar la rebaixa de l'impost de béns immobles. Només buscant algunes dades dels números dels anys 2015 i 2016, la mitjana al Ripollès dels rebuts de l'IBI se situa en 326,8 euros. Per contra, Sant Joan és el poble ''més car'' de la comarca en aquest aspecte, ja que aquest impost s'eleva fins als 422,6 euros -95,8 euros per sobre de la mitjana-. Formatgé l'ha comparat amb el rebut de l'IBI de Campdevànol -el poble més similar en mida i població- i allà és de només 261,3 euros -161,3 euros menys que el municipi santjoaní-. A la resta de poblacions més ''grans'' de la comarca també és inferior a Sant Joan (Ripoll, 370,8; Ribes de Freser, 268,6; Sant Pau de Segúries, 319,9 i Camprodon, 412,2 euros).
La regidora demòcrata ha assegurat que si s'hagués anat a la previsió d'ingressos que es va fer l'any 2016, que no era una xifra ''menyspreable'' i assumible pel consistori, des del punt de vista del PDeCAT el tipus impositiu s'hagués situat en un 0,78%. ''S'hagués ingressat el mateix que l'any 2016, més els diners que s'han recaptat aquest any 2017 per aquella errada que es va cometre'', ha apuntat Formatgé.
Proposta de millora per la taxa de la llar d'infants
La regidora del PDeCAT també ha demanat que s'estudiï un cas concret de bonificació sobre la taxa de la llar d'infants que considera ''injust''. Formatgé defensa fermament que el preu de la llar d'infants vagi lligada al nivell de la renda familiar, però ha lamentat que no es pugui donar algun tipus de bonificació a una família que superi per poc el llindar de la renda permès per rebre una bonificació. L'exemple gràfic que ha posat Formatgé és el següent. Si una família supera per 50 euros el llindar de la bonificació i pot assumir els 300 euros que costa la llar d'infant, ja li sembla bé. El problema ve quan aquesta família té dos fills i, en aquest cas, ha de pagar 600 euros. ''Si s'aplica el mateix paràmetre, no s'està sent just'', ha assenyalat. En aquesta línia, ERC havia proposat bonificar en un 25% la quota de la llar d'infants per famílies monoparentals, nombroses o que tinguin simultàniament més d'un fill a la llar. Un percentatge que s'ampliaria fins al 30% en el cas de famílies en risc d'exclusió social.
L'alcalde Ramon Roqué ha començat dient que, per sort, els pares que matriculen els seus fills a la llar d'infants del municipi es beneficien molt de les subvencions rebudes per les administracions públiques -al llindar del 60%-. A més, el portaveu de MES ha explicat que l'Ajuntament hi aporta entre 70.000 i 80.000 euros provinents dels impostos pagats pels contribuents per millorar l'equipament. Tot i així, Roqué ha recollit la proposta perquè la troba ''lògica'' i s'estudiarà per veure què s'hi pot fer.
Els republicans van presentar una bateria de 18 al·legacions amb propostes de millora agrupades en cinc blocs: aplicar una fiscalitat més justa, facilitar que els joves puguin viure al poble, bonificar les empreses perquè contractin persones majors de 50 anys, fomentar l'ús de les bones pràctiques mediambientals i ajudar als col·lectius més vulnerables. Unes propostes que han estat tombades per l'equip de govern a les primeres de canvi i no han pogut prosperar. L'alcalde santjoaní, Ramon Roqué (MES), ha argumentat que les propostes presentades pels republicans implicaven unes modificacions generals que afectaven a la majoria d'impostos i taxes. I tot seguit, les ha titllat de ''populistes i injustes''.
Roqué ha afirmat que els republicans no han fet cap estudi econòmic en què es detalli com pensen obtenir tots aquells diners que l'Ajuntament deixi d'ingressar amb les rebaixes i bonificacions de certs impostos i taxes. ''Les seves al·legacions no resolen l'equilibri pressupostari i són populistes, però en cap cas equitatives i justes'', ha sentenciat. Precisament, Roqué ha manifestat que aquestes propostes són ''injustes'' perquè no van lligades, en cap cas, amb la retribució d'aquelles persones a les que es pretén bonificar. En definitiva, l'alcalde socialista ha deixat palès que l'anàlisi fet pels republicans en aquesta matèria és ''lícit'', però ''no és del tot seriós''.
El portaveu d'Esquerra, Sergi Albrich, ha replicat a l'alcalde dient que estan disposats a asseure's un dia en una taula per fer aquest estudi, que hauria de servir per començar a reduir partides que estan ''inflades''. En aquest cas, el regidor republicà ha posat dos exemples per donar pes al seu argument. Primerament, Albrich ha citat la partida de 40.000 euros que es destina anualment al projecte Terra de Comptes i Abats ''que encara no sabem quin retorn econòmic i social té per Sant Joan''. I en segon lloc, el regidor d'ERC s'ha referit als 6.000 euros destinats a publicitat i a les publicacions del consistori. ''Es gasten diners de manera supèrflua amb partides d'on podríem trobar uns quants euros per invertir-los en aquestes bonificacions'', ha argumentat.
L'alcalde de Sant Joan, Ramon Roqué (MES), ha qualificat de ''populistes i injustes'' les al·legacions a les ordenances fiscals presentades per ERC Foto: Isaac Muntadas
L'IBI, el principal cavall de batalla
Dels cinc grans blocs presentats per ERC, el més debatut ha estat el que proposava una sèrie d'al·legacions per aplicar una fiscalitat més justa al municipi. Albrich dóna prioritat a disminuir ''l'excessiva'' pressió fiscal que, segons ell, planteja l'equip de govern i ha assegurat que l'IBI (impost de béns immobles) està ''sobredimensionat''. El portaveu republicà ha explicat, que segons les previsions de l'equip de govern, es preveuen recaptar aproximadament 1,2 milions d'euros en concepte d'IBI de cara l'exercici 2018. Els regidors d'ERC pensen que el tipus impositiu d'aquest impost s'hauria de situar al voltant del 0,72% -ara serà del 0,82%; tot i que en un principi s'havia establert que fos del 0,88%-. Amb el 0,72%, la recaptació d'aquest impost se xifraria al voltant del milió d'euros. Cal recordar que per l'any 2018 està previst recaptar uns 150.000 euros més en concepte d'IBI que l'any 2017.
La portaveu del PDeCAT, Concepció Formatgé també s'ha referit al tipus impositiu de l'IBI i s'ha felicitat que l'equip de govern ''ens donés una mica la raó'' sobre el fet que era ''desmesurat'', perquè s'ha rebaixat en un 0,06% -d'un 0,88% a un 0,82%-. Formatgé també ha volgut posar sobre la taula una sèrie de dades per reclamar la rebaixa de l'impost de béns immobles. Només buscant algunes dades dels números dels anys 2015 i 2016, la mitjana al Ripollès dels rebuts de l'IBI se situa en 326,8 euros. Per contra, Sant Joan és el poble ''més car'' de la comarca en aquest aspecte, ja que aquest impost s'eleva fins als 422,6 euros -95,8 euros per sobre de la mitjana-. Formatgé l'ha comparat amb el rebut de l'IBI de Campdevànol -el poble més similar en mida i població- i allà és de només 261,3 euros -161,3 euros menys que el municipi santjoaní-. A la resta de poblacions més ''grans'' de la comarca també és inferior a Sant Joan (Ripoll, 370,8; Ribes de Freser, 268,6; Sant Pau de Segúries, 319,9 i Camprodon, 412,2 euros).
La regidora demòcrata ha assegurat que si s'hagués anat a la previsió d'ingressos que es va fer l'any 2016, que no era una xifra ''menyspreable'' i assumible pel consistori, des del punt de vista del PDeCAT el tipus impositiu s'hagués situat en un 0,78%. ''S'hagués ingressat el mateix que l'any 2016, més els diners que s'han recaptat aquest any 2017 per aquella errada que es va cometre'', ha apuntat Formatgé.
El portaveu d'ERC, Sergi Albrich, s'ha queixat de ''l'excessiva'' pressió fiscal al municipi i considera que el tipus impositiu hauria de ser del 0,72% i no del 0,82% Foto: Isaac Muntadas
Proposta de millora per la taxa de la llar d'infants
La regidora del PDeCAT també ha demanat que s'estudiï un cas concret de bonificació sobre la taxa de la llar d'infants que considera ''injust''. Formatgé defensa fermament que el preu de la llar d'infants vagi lligada al nivell de la renda familiar, però ha lamentat que no es pugui donar algun tipus de bonificació a una família que superi per poc el llindar de la renda permès per rebre una bonificació. L'exemple gràfic que ha posat Formatgé és el següent. Si una família supera per 50 euros el llindar de la bonificació i pot assumir els 300 euros que costa la llar d'infant, ja li sembla bé. El problema ve quan aquesta família té dos fills i, en aquest cas, ha de pagar 600 euros. ''Si s'aplica el mateix paràmetre, no s'està sent just'', ha assenyalat. En aquesta línia, ERC havia proposat bonificar en un 25% la quota de la llar d'infants per famílies monoparentals, nombroses o que tinguin simultàniament més d'un fill a la llar. Un percentatge que s'ampliaria fins al 30% en el cas de famílies en risc d'exclusió social.
L'alcalde Ramon Roqué ha començat dient que, per sort, els pares que matriculen els seus fills a la llar d'infants del municipi es beneficien molt de les subvencions rebudes per les administracions públiques -al llindar del 60%-. A més, el portaveu de MES ha explicat que l'Ajuntament hi aporta entre 70.000 i 80.000 euros provinents dels impostos pagats pels contribuents per millorar l'equipament. Tot i així, Roqué ha recollit la proposta perquè la troba ''lògica'' i s'estudiarà per veure què s'hi pot fer.
La regidora del PDeCAT, Concepció Formatgé, ha demanat que s'estudiï alguna de les bonificacions de la taxa de la llar d'infants per millorar-la Foto: Isaac Muntadas