Procés independentista

El ple del Consell Comarcal rebutja l'aplicació de l'article 155 amb l'abstenció del PSC

Els socialistes també s'han abstingut en les ratificacions dels acords de condemna a la violència policial de l'1-0 i de demanar l'alliberament immediat dels presidents de l'ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart | La tensió entre el portaveu d'ERC, Roger Bosch, i el del PSC, Carlos Fernández, s'ha fet palesa en alguns moments

per Isaac Muntadas, Ripoll, 25 d'octubre de 2017 a les 08:41 |
El ple del Consell Comarcal del Ripollès ha aprovat per unanimitat i amb l'única abstenció del PSC una moció per rebutjar l'aplicació de l'Article 155 | Isaac Muntadas
Aquesta informació es va publicar originalment el 25 d'octubre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquests darrers dies els Ajuntaments, les Diputacions i els Consells Comarcals d'arreu de Catalunya estan passant a votació pels diversos plens una moció de rebuig a l'aplicació de l'Article 155 per part del govern espanyol. Un article modelat al gust del PP amb la intenció de suspendre l'autonomia del Parlament de Catalunya per l'imminent aixecament de la suspensió de la declaració d'independència per part del president Carles Puigdemont el passat 10 d'octubre. A la iniciativa promoguda per l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM) també s'hi ha volgut sumar el Consell Comarcal del Ripollès. En la sessió plenària celebrada aquest dimarts al vespre, la moció s'ha aprovat per unanimitat de tots els grups (PDeCAT, Demòcrates de Catalunya, MES, ERC i la CUP) i amb una sola abstenció de l'únic conseller del PSC.

Aquesta moció pretén manifestar el suport d'aquest ens comarcal al Parlament perquè faci efectiu el mandat democràtic que els ciutadans de Catalunya van expressar a les urnes en el referèndum d'autodeterminació del passat 1-O i, d'una vegada per totes, s'activi la Llei de Transitorietat. El president del Consell Comarcal, Joan Manso (PDeCAT), ha subratllat que Catalunya rememora una ''nova eliminació'' de l'autogovern fent al·lusió a l'època franquista. ''Això és intolerable en un estat de dret i ens apropa a l'any 1978'', ha sentenciat. Manso ha acusat a l'Estat espanyol de voler suprimir les institucions catalanes com el parlament, l'escola o els Mossos d'Esquadra, ja que segons ha apuntat, l'aplicació de l'Article 155 té com a objectiu una ''recentralització massiva'', que també ''volen estendre a Navarra, Euskadi i Castella la Manxa'', ha avisat el president fent referència a les declaracions d'aquests darrers dies.


El portaveu d'ERC, Roger Bosch, ha qualificat a l'Estat espanyol de ser una ''vergonya'' de país i ha carregat contra els tres grans partits constitucionalistes (PP, PSOE i Ciutadans) que estan tirant endavant l'aplicació de l'Article 155. Bosch ha cridat a la gent a mobilitzar-se pacíficament quan sigui necessari i donar ple suport a les institucions catalanes.
 

El president del Consell Comarcal, Joan Manso, ha agraït que Fernández s'apartés de la línia marcada pel PSOE en relació al 155 Foto: Isaac Muntadas


El PSC, en contra del 155 i a favor de ''complir la llei''

L'únic conseller i portaveu del PSC-CP, Carlos Fernández, s'ha abstingut en aquest punt, però ha volgut deixar clar que el seu grup està en contra de l'aplicació de l'Article 155. Tot i així, l'alcalde de Setcases ha matisat que també està totalment en contra de què no es respectin les lleis. El conseller socialista s'ha remès al ple dels dies 6 i 7 de setembre en què es van aprovar les lleis del Referèndum i de Transitorietat i en què el Parlament ''no va atendre'' l'informe del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya. Fernández ha dit que s'ha de tenir un respecte per les minories i, segons ell, llavors no se'n va tenir. El portaveu socialista ha assegurat que el seu partit vol canviar les lleis però ''respectant-les i no trencant-les''. Finalment, Fernández ha demanat tres coses a Puigdemont: diàleg amb les empreses perquè no marxin de Catalunya, que no escolti les veus dels partits que apel·len a la desobediència en una clara referència a la CUP i eleccions anticipades. ''Vull el parlament a casa meva (Catalunya) i no a Perpinyà'', ha conclòs.


La resposta de l'equip de govern i d'ERC també ha tingut diversos graus. Manso li ha agraït que s'apartés de la línia marcada pel secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, i que s'hagi situat al bàndol dels alcaldes socialistes en contra de l'aplicació de l'Article 155; tot i no compartir la resta del discurs. El conseller Pep Coma (PDeCAT) li ha picat el crostó dient-li que en el ple dels dies 6 i 7, els diputats escollits pel poble de Catalunya ''per canviar les lleis'' van votar per majoria l'aprovació de les lleis del Referèndum i de Transitorietat i ''hem hagut de sentir que ha estat un atropello a la democracia''. En canvi, Coma s'ha preguntat si la modificació de la constitució en una tarda per establir el límit de la despesa sense consultar-ho al poble o retallar l'Estatut d'Autonomia votat pels catalans no són ''atropellos a la democracia''.

Per la seva part, Bosch ha recalcat que els grans avanços de la humanitat s'han fet desobeint lleis com és el cas de l'abolició de l'esclavitud, la legalització dels matrimonis homosexuals i el fet que les dones poguessin votar. ''Arrelar-se a unes lleis dictatorials, com s'està demostrant avui en dia, per mi no té cap sentit'', ha afirmat.

 

El conseller Josep Coma ha recordat a Fernández que les lleis del Referèndum i Transitorietat es van aprovar per una majoria votada democràticament Foto: Isaac Muntadas


Rebuig a la violència de l'1-O

El ple del Consell Comarcal també ha aprovat per unanimitat i amb l'única abstenció del PSC, dues propostes de ratificació de mocions relatives al procés independentista que ja s'havien aprovat al Consell de Govern. La primera moció que s'ha presentat explicitava el rebuig a la violència policial durant el referèndum de l'1-O, que va causar 1.066 ferits durant les càrregues policials; mentre que la segona exigia l'alliberament dels presidents de l'ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, que actualment ja han passat nou nits a la presó de Soto del Real a Madrid acusats per un delicte de sedició.

En la primera moció també s'hi exigia la retirada immediata de les forces policials d'ocupació de l'Estat espanyol i la dimissió del delegat del govern a Catalunya, Enric Millo. El president del Consell Comarcal, Joan Manso, ha recordat que l'1-O es va viure una ''festa d'expressió democràtica'' amb la voluntat dels ciutadans de Catalunya de decidir el seu futur polític a través de les urnes, únicament truncada per la violència policial.

El conseller del PSC, Carlos Fernández, s'ha mostrat en contra de qualsevol tipus de violència i ha qualificat de ''lamentables i tristes'' les escenes ''d'agressivitat, repressió i força'' de l'1-O. El portaveu socialista també ha condemnat la violència ''injustificada'' de forma enèrgica i ha exigit que les persones i institucions responsables d'aquests fets assumeixin el costos dels danys personals i materials que es van provocar aquell dia. No obstant això, Fernández no ha compartit ''alguns dels termes i algunes formes'' de la moció proposada per l'AMI i l'ACM i, per això, s'ha abstingut.
 

El portaveu del PSC, Carlos Fernández, s'ha abstingut en les tres mocions presentades al ple Foto: Isaac Muntadas


Llibertat pels ''Jordis''

El ple també ha ratificat l'acord de la moció per reclamar l'alliberament immediat de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, presidents de l'ANC i Òmnium respectivament. Manso ha exclamat que s'estan vulnerant les llibertats d'aquestes dues persones recollides en diversos tractats internacionals. El president del Consell també ha aprofitat per denunciar la manca de separació de poders que hi ha a l'Estat espanyol, que segons un rànquing d'una organització internacional, Espanya es troba més enllà de la 50a posició per darrere de països com Botswana. ''Això mostra que el poder judicial no és tan independent com diuen'', ha assegurat. Per la seva part, Bosch ha apuntat que Cuixart i Sánchez estan tancats a la presó per liderar un procés pacíficament i si això no es desencalla, ''s'hauran de fer accions per aconseguir una amnistia'' per ells dos.

La polèmica ha tornat a sobrevolar el ple amb la intervenció del conseller del PSC, Carlos Fernández, que ha demanat ''enèrgicament'' la llibertat dels dos presos polítics. L'alcalde de Setcases ha titllat ''d'error molt greu'' l'empresonament de Cuixart i Sánchez pel sot fer de manifestar-se pacíficament. Amb tot, Fernández s'ha tornat a abstenir per no compartir ''les formes i els termes'' i ha afegit que la política s'ha de fer dins de les institucions. ''Què pensaríeu si sortint d'aquí no respectés els acords presos i pugés a sobre un cotxe dels Mossos d'Esquadra'', ha preguntat el conseller socialista.

Aquesta afirmació ha encès Bosch, el qual ha respòs a Fernández dient-li que tan ell com el conseller republicà, Sergi Albrich, estaven a uns 20 metres en el moment que Sánchez i Cuixart van pujar a sobre el cotxe de la Guàrdia Civil i, en cap moment, van intentar ''revolucionar o alterar'' la gent que s'havia concentrat al davant de la seu d'Economia, sinó que volien fer marxar els manifestants per evitar conflictes majors quan els agents sortissin d'allà dins. ''No li puc permetre la comparació'', ha replicat. Albrich hi ha afegit que els dos presidents de les entitats sobiranistes no van pujar a sobre el cotxe per destrossar-lo, sinó que abans havien demanat permís a la pròpia Guàrdia Civil per tal de tenir una millor posició per dissoldre la manifestació de rebuig. 
 

El portaveu d'ERC, Roger Bosch, ha estat el més dur amb Fernández durant el ple d'aquest dimarts Foto: Isaac Muntadas

 

El conseller d'ERC, Sergi Albrich, li ha explicat a Fernández que Jordi Cuixart i Jordi Sánchez van demanar permís a la Guàrdia Civil per pujar a dalt d'un dels seus cotxes Foto: Isaac Muntadas

 

Participació