«Si no hi ha una actuació de força, al Ripollès la participació serà alta com al referèndum de l'Estatut»

A poc més de deu dies perquè els catalans decideixen el seu futur polític en el referèndum del proper diumenge 1 d'octubre, el president d'Òmnium Cultural al Ripollès i coordinador de l'Assamblea Nacional Catalana a Sant Joan de les Abadesses, Jordi Vilarrodà (1966, Sant Joan de les Abadesses), ha volgut parlar amb NacióRipollès per donar el seu punt de vista sobre què passarà en aquests dies de campanya electoral, el dia de la votació i després del referèndum amb els resultats a la mà. Tot això sempre i quan es pugui celebrar i l'estat espanyol no ho impedeixi a base de querelles, inhabilitacions o l'ús de la força.

- Es podrà votar l'1-O?

- En aquests moments no crec que ningú estigui en condicions d'assegurar-ho. El què si sabem és que el Govern està fent tot el possible perquè això sigui així i des de les entitats, també. Sinó es pot votar serà perquè alguna causa de força major ho impedeix. Els preparatius del referèndum són cosa del Govern, però pel coneixement que en tenim s'està fent tot el possible perquè es pugui votar. Tot i així, ara mateix amb l'actitud que veiem per part de l'estat espanyol, assegurar que es podrà votar i, no només això, sinó que a tot arreu es pugui fer amb condicions normals, no es pot garantir.

- Al Ripollès, 18 dels 19 municipis s'han compromès amb el referèndum i habilitaran locals municipals per poder votar. Setcases, governat pel PSC, encara no s'ha pronunciat. Creu que s'hi podrà votar?

- De fet, la primera acció que s'ha realitzat en aquest sentit l'han dut a terme els regidors de l'Ajuntament que són partidaris de què es pugui facilitar el dret a votar dels setcasencs. Entre avui i demà hi ha un ple convocat que han demanat tres regidors del consistori, que són el mínim legal suficient per posar a debat aquesta qüestió en el ple de l'Ajuntament de Setcases. A banda de la discussió que es faci al ple, també tinc coneixement de què en el cas que el consistori no acabés facilitant algun local per votar, es buscaria un altre espai. Em consta que l'ANC de la vall de Camprodon ja està fent alguna gestió en aquest sentit perquè la gent de Setcases, igual que els ciutadans de la resta de la comarca, pugui votar el dia 1 d'octubre.

- Si l'1-O la Guàrdia Civil, la Policia Nacional, els Mossos d'Esquadra o qualsevol altre cos de seguretat entra als col·legis electorals i retira les urnes, que ha de fer la població?

- Primerament, esperem que això no passi i no ens haguem de veure en aquesta situació. Si ens trobem en aquest context, ja sigui el dia 1 d'octubre o el dia abans, en què s'exerceix algun tipus d'acció d'aquest estil, la nostra idea és respondre-hi d'una manera absolutament pacífica, civilitzada i, si pot ser, amb bon humor. Aquests dies hem estat dient que hem d'aplicar el ''Valls style''. És a dir, la forma de resposta que d'una manera espontània va sorgir en aquest municipi sense que cap de les entitats sobiranistes ni ningú altre hagués planificat res. Va ser una resposta popular i de la pròpia gent fer-ho amb aquest tarannà.

- En els últims dies, la fiscalia ha començat a citar a declarar als primers dels 712 alcaldes que han expressat el seu suport a l'1-O i les forces de l'ordre públic han entrat a les seus d'alguns mitjans de comunicació -com va passar a la de NacióDigital- per notificar-los que no poden publicitar el referèndum. Què li sembla tot això?

- No només com a president d'Òmnium Cultural al Ripollès, sinó com a professional del periodisme veig realment greu que estigui passant tot això. Que hi hagi unes forces de l'ordre públic que estiguin entrant en els mitjans de comunicació amb tot el què això suposa, és una situació que en democràcia és inimaginable. De fet, tan l'entrada a les redaccions de mitjans de comunicació com les citacions dels alcaldes són les coses que estan causant més impacte a l'exterior. Sobretot, l'entrada als mitjans perquè d'alguna manera representen la llibertat d'expressió i és realment greu. Però no només això, sinó també les situacions de setge que s'estan aplicant a les empreses i que les perjudiquen. Penso en el primer cas d'Indugraf a Valls que va acabar en un no res, però a aquella empresa se la va acabar posant en una situació de setge durant tres dies i, com que no hi havia una ordre judicial per entrar-hi a dins, es feien controls a fora de la seu que perjudicaven la seva imatge. Aquests són només alguns dels exemples que en qualsevol país democràtic no passen els controls de qualitat estàndard de democràcia.

- Aquests dies també hem vist com, sobretot, la Guàrdia Civil i la Guàrdia Urbana requisaven material de campanya per l'1-O com cartells, identificaven els impulsors d'alguns actes o, directament, els prohibien. Hi ha hagut alguna incidència d'aquest tipus al Ripollès?

En aquests moments aquí al Ripollès no ens consta cap actuació d'aquest tipus. Almenys que ens consti a Òmnium o a mi mateix. No hi ha hagut cap intervenció de la policia local, que de fet, a la comarca pròpiament només hi ha dos cossos de seguretat d'aquest tipus: a Ripoll i a Sant Joan, ja que a la resta de pobles hi ha vigilants locals. Tampoc no tenim constància de l'actuació de membres de la Guàrdia Civil o dels Mossos d'Esquadra en aquest sentit.
 
- Quins actes hi ha previstos a la comarca en favor del sí promoguts per Òmnium i l'ANC?

- Des d'Òmnium Cultural volem participar en tots els actes que s'organitzin i, de fet, ja hem col·laborat en algun d'aquests. Per exemple, en un acte enfocat al jovent que es va fer durant la festa major de Sant Joan de les Abadesses o en un de Campdevànol. Cal dir que Òmnium insisteix molt més en el concepte de democràcia a través de pancartes i demanant que es pugui votar que no en el sí al referèndum. En canvi, des de l'ANC si que es fa una campanya pròpiament pel sí i, per exemple, la secció de la vall de Camprodon ja té alguns actes públics preparats. També es preveu que es faci un acte a Ripoll. I l'altre dia també es va fer campanya a la vall de Ribes amb actes organitzats des d'ERC.

- Com que ningú està fent campanya pel no, la participació serà baixa si aquests votants no es mobilitzen. Com se'ls crida a anar a votar?

- És per això que des d'Òmnium Cultural fem aquesta campanya apel·lant a la democràcia: perquè puguin anar a votar els del sí, els del no i els del vot en blanc. En aquests moments, a nosaltres ens agradaria tenir un debat sobre els motius del sí o el no a la independència. Creiem que tenim molts arguments per poder dur a terme aquests debats, que és sobre el què hauríem d'estar discutint com va passar a Escòcia o en altres llocs on s'han fet referèndums d'aquest tipus. Ara mateix se'ns està impedint fer aquest debat normalitzat en què les dues opcions s'haurien de poder trobar en debats públics. El problema és que, en aquests moments, el sector partidari del no està cridant a no anar a votar i no a discutir si sí o si no. Tot i així, penso que també hi haurà molta gent partidària del no que anirà a votar com ja va passar en el 9-N. Però aquest cop no serà una consulta organitzada per voluntaris on hi anaves i et podies trobar el president d'Òmnium Ripollès com a president de mesa. Diguin el què diguin els partits polítics, hi haurà molta gent que voldrà anar a expressar la seva opinió. Per part d'Òmnium, el màxim respecte per les dues opcions.

- I quin hauria de ser el percentatge mínim de participació perquè es pugui considerar legítim el resultat?

- Evidentment, ens agradaria que hi hagués el màxim de participació possible. Tot i així, si el Govern no ha fixat un mínim de participació en la llei aprovada al parlament, no el fixarem nosaltres tampoc. Si ens fixem en casos similars, el percentatge de participació amb què es va aprovar una decisió tan important com el Brexit al Regne Unit o la majoria absoluta a l'Assemblea Nacional que va obtenir l'actual president de la República francesa, són estrictament petits. Per tant, com que no es fixa un mínim de participació en altres convocatòries electorals, tampoc en fixarem una nosaltres. Penso que al Ripollès la participació serà important perquè és una comarca molt participativa en qualsevol convocatòria electoral. A més, sinó hi ha cap actuació de força aquí els ajuntaments han fet tot el possible perquè la gent tingui els col·legis electorals oberts i disposi d'urnes. Tindrem una participació alta i homologable a qualsevol altre referèndum com el de l'Estatut. En canvi, a nivell de Catalunya ja és més difícil de predir perquè dependrà de les circumstàncies de normalitat en què es pugui fer el referèndum. Per exemple, hem tingut una bona notícia després de saber que l'ajuntament de Barcelona facilitarà la participació dels ciutadans. Tot i així, en altres poblacions grans com Tarragona, Lleida o l'Hospitalet de Llobregat sembla que serà més difícil poder votar; tot i que la Generalitat habilitarà els locals que són de la seva propietat com els instituts de secundària per poder-ho fer. És possible que això provoqui una certa disminució de la participació, ja que no l'afavoreix si la gent no sap a quin col·legi ha d'anar a votar i ha de buscar-lo.

- Si l'1-O es pot votar i guanya el sí, què passarà el 2 d'octubre?

El què passarà el dia 2 d'octubre bàsicament ho dirà el govern. En la consulta del 9-N, Òmnium Cultural i l'ANC vam fer conjuntament la campanya ''Ara és l'hora'' i vam assumir el pes de la votació, però ara la gran diferència resideix en què la convocatòria aquest cop l'ha feta el govern i la majoria parlamentària que el sustenta. S'haurà de veure quin és el resultat de la votació i si ha sortit el sí, estarem molt contents i donarem suport al govern. Tenim molt clar que el dia 2 no s'acaba la feina i s'han de fer moltes coses tan si ha guanyat el sí com si ho ha fet el no. Per exemple, si ha guanyat el sí caldrà iniciar un procés de negociació amb l'estat espanyol, a nivell internacional, etc. Serà molt important el suport de la gent perquè tots haurem de participar en la construcció d'aquest nou estat. La llei preveu que s'obri un procés constituent en què s'elabori una constitució del país i això serà un procés participatiu en què, evidentment, les entitats hi incidirem i procurarem dir-hi la nostra igual que tothom. És un procés molt il·lusionant.

- I si els tribunals de justícia de l'estat comencen a inhabilitar polítics catalans?

- Evidentment, ens mobilitzarem com ho hem fet fins ara amb tots els polítics que han estat inhabilitats en aquest procés. Ho hem fet en tots els casos de la mesa del parlament, dels consellers del Govern i de l'expresident de la Generalitat, Artur Mas. Hem anat a totes les compareixences que hi ha hagut al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Ara ja ens coneixem molt bé l'avinguda Lluís Companys, ja que hi vam fer vida molts dies d'aquests mesos d'hivern i primavera i ho continuarem fent. Ja no diguem si les persones inhabilitades són els alcaldes, que són els nostres electes més propers i que tindran tot el suport d'Òmnium i l'ANC.

- Si guanya el sí, la comunitat internacional es mullarà en favor de Catalunya?

- No hem d'esperar cap pronunciament abans de l'1-O i, segurament, és lògic atenent a com funciona la política dels estats. Si que és veritat que, en els últims temps, hem observat amb satisfacció que hi ha hagut un cert canvi en la percepció de la comunitat internacional d'allò que està passant. A vegades hem dit que el món ens mirava i potser no ho feia tan com a nosaltres ens hagués agradat. Però ara si que és veritat que el món ens mira. A la convocatòria que va fer l'ANC per la manifestació de l'11-S hi havia molts mitjans internacionals i enguany ha tingut més ressò a la premsa. A fora d'aquí s'està traslladant el debat de la qualitat democràtica d'Espanya i allà no s'entén que l'estat espanyol no pugui facilitar uns canals de participació i fer un referèndum acordat que és el què toca i tots volem. Això s'ha vist amb la carta dels diputats danesos, el pronunciament del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, tot i que després l'obliguessin a matisar o les declaracions des d'Estats Units, entre d'altres. Hi ha alguns imputs que s'estan rebent de què realment hi ha una certa perplexitat de la comunitat internacional i dels mitjans de comunicació influents, que no entenen que no s'hagi pogut fer un referèndum pactat des del primer moment.

- Encara hi ha temps per negociar un referèndum pactat?

- Ho ha dit el president de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sánchez, i el mateix president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont. Nosaltres estem disposats a pactar quin dia fem el referèndum, una resposta binària que sigui clara, entre d'altres coses. Tot és negociable. Al Regne Unit per decidir com es feia el referèndum d'independència d'Escòcia es van asseure els senyors Alex Salmond i James Cameron i, en menys de dues hores de reunió, es va decidir la data, la pregunta i, fins i tot, el repartiment de despeses del referèndum. Així de senzill. Només calen dues persones que tinguin voluntat democràtica per posar-se d'acord. Allà es va demostrar que era possible i a la constitució se li hagués pogut buscar la finestra legal perquè així fos. Hi ha molts constitucionalistes que han dit que l'estat podia haver cedit les competències a la Generalitat i no atenint-se només a una llei inamovible.

- L'any 2018 Catalunya serà un estat independent dins de la Unió Europea?

L'any que ve estarem en curs de ser-ho perquè els processos no són ràpids i necessitem un termini per adequar les lleis com passa amb el Brexit. A títol personal, crec que hi ha una majoria del moviment independentista que vol que Catalunya estigui dins de les institucions europees i hi participi activament, però hem de deixar la porta oberta a sotmetre-ho a votació. Això formarà part del procés constituent perquè a Catalunya tenim un espectre polític molt variat i hi ha opinions per tot. S'haurà d'elaborar una constitució per saber si volem tenir exèrcit, estar dins de l'euro, etc.