14
de setembre
del
2017
Actualitzat
a la
13:24h
La cèl·lula gihadista que va cometre els atemptats de Barcelona i Cambrils havia fabricat al xalet d’Alcanar Platja on hi tenia la seva base més de 100 quilos de TATP, l’explosiu conegut com la “Mare de Satanàs”, una quantitat que mai cap grup gihadista havia aconseguit acumular a Europa i que dóna idea dels macabres plans frustats dels terroristes.
Segons avança El Periodico, Mohamed Houli Chemlal, l’únic supervivent de l’explosió al xalet de la urbanització de Montecarlo, ha confessat aquest i altres detalls dels preparatius dels atemptats en la declaració feta davant jutge central d’Instrucció 4 de l’Audiència Nacional, Fernando Andreu.
En la primera explosió, el 16 d’agost a la nit, l’imam de Ripoll, Abdelbaki es Satty, i Youssef Aalla van morir mentre manipulaven els explosius. El procés era arriscat. Els ingredients eren barrejats i refredats amb gel. Un cop el material adoptava un estat sòlid s’estenia a terra per a què s’assequés. El terra de la primera planta del xalet estava completament ocupada per les substàncies explosives en fase d’assecat, per accelerar el procés, s’utilitzaven ventiladors. Posteriorment, el material es traslladava al jardí posterior del xalet i es deixava reposant al sol.
Segons descriu El Periódico, la intenció del grup terrorista era repartir aquests 100 kg d’explosiu en una vintena de sacs de cinc quilograms, que posteriorment es repartirien entre les 3 furgonetes llogades que havien d’explotar en punts emblemàtics de Barcelona, entre ells, la Sagrada Família, segons va confessar Houli.
No tot el TATP, però, havia d’esclatar a les furgonetes. Entre les runes del xalet d’Alcanar s’han trobat una mena de cilindres metàl·lics farcits d’explosius i claus, que havien de fer la funció de metralla. També s’han trobat les restes de 3 armilles que possiblement s’havien de carregar amb aquests cilindres.
Les 100 bombones de butà
Els investigadors no han pogut determinar encara quina funció havien de tindre les més de 100 bombones de butà que els terroristes guardaven al xalet. Un hipòtesi és que els terroristes pensessin – de forma errònia- que les bombones podrien explotar i amplificar l’efecte dels explosius.
Fins ara mai s’havia trobat a Europa una acumulació tan gran de TATP. Per posar exemples, als atemptats de Brussel·les les maletes bomba que es van fer servir contenien entre 15 i 30 kg d’explosius. En els atemptats de Londres al 2005 les motxilles no duien més de 5 kg i en els atemptats de París els cinturons explosius portaven únicament 450 g de TATP.
Segons avança El Periodico, Mohamed Houli Chemlal, l’únic supervivent de l’explosió al xalet de la urbanització de Montecarlo, ha confessat aquest i altres detalls dels preparatius dels atemptats en la declaració feta davant jutge central d’Instrucció 4 de l’Audiència Nacional, Fernando Andreu.
En la primera explosió, el 16 d’agost a la nit, l’imam de Ripoll, Abdelbaki es Satty, i Youssef Aalla van morir mentre manipulaven els explosius. El procés era arriscat. Els ingredients eren barrejats i refredats amb gel. Un cop el material adoptava un estat sòlid s’estenia a terra per a què s’assequés. El terra de la primera planta del xalet estava completament ocupada per les substàncies explosives en fase d’assecat, per accelerar el procés, s’utilitzaven ventiladors. Posteriorment, el material es traslladava al jardí posterior del xalet i es deixava reposant al sol.
Segons descriu El Periódico, la intenció del grup terrorista era repartir aquests 100 kg d’explosiu en una vintena de sacs de cinc quilograms, que posteriorment es repartirien entre les 3 furgonetes llogades que havien d’explotar en punts emblemàtics de Barcelona, entre ells, la Sagrada Família, segons va confessar Houli.
No tot el TATP, però, havia d’esclatar a les furgonetes. Entre les runes del xalet d’Alcanar s’han trobat una mena de cilindres metàl·lics farcits d’explosius i claus, que havien de fer la funció de metralla. També s’han trobat les restes de 3 armilles que possiblement s’havien de carregar amb aquests cilindres.
Les 100 bombones de butà
Els investigadors no han pogut determinar encara quina funció havien de tindre les més de 100 bombones de butà que els terroristes guardaven al xalet. Un hipòtesi és que els terroristes pensessin – de forma errònia- que les bombones podrien explotar i amplificar l’efecte dels explosius.
Fins ara mai s’havia trobat a Europa una acumulació tan gran de TATP. Per posar exemples, als atemptats de Brussel·les les maletes bomba que es van fer servir contenien entre 15 i 30 kg d’explosius. En els atemptats de Londres al 2005 les motxilles no duien més de 5 kg i en els atemptats de París els cinturons explosius portaven únicament 450 g de TATP.