Un milió de veus clama pel referèndum

Els carrers del centre de Barcelona s'han tornat a omplir de forma massiva per reivindicar el referèndum de l'1 d'octubre i la independència de Catalunya. Un milió de persones s'han sumat a la crida de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural –segons dades de la Guàrdia Urbana. L'èxit de la Diada –malgrat que la delegació del govern espanyol ha rebaixat l'assistència a 350.000 persones- impulsa el camí cap a l'1-O i anima el Govern a seguir endavant amb la convocatòria, signada dijous a última hora després d'aprovar el marc legal de la desconnexió.

Tal com estava previst, quatre grans pancartes han sortit dels quarts extrems, des de Jardinets de Gràcia, el carrer Casanova, el passeig de Sant Joan i de la ronda Sant Pere, a partir de les 17.14, mentre Els Amics de les Arts interpretava Lousiana o els camps de cotó des de l'escenari de plaça de Catalunya, on després han tingut lloc els parlaments. Malgrat tot, l'avenç de les pancartes per aquest trajecte que simbolitzava un símbol de suma no ha estat tan ràpid com s'esperava i, en algun moment -sobretot al principi-, s'han encallat. El gest de canviar-se les samarretes d'edicions anteriors per la d'aquest 2017 tampoc no ha estat del tot lluïda, ja que molts manifestants ja venien amb aquesta indumentària o no han seguit les indicacions de l'organització, que preveia que hi hagués un "joc de colors" a mida que les pancartes avancessin.
  
Malgrat tot, de nou, l'èxit ha estat rotund i el clam ha estat nítid en favor del referèndum, tant pel que fa a les pancartes i els milers d'estelades com els parlaments posteriors. El gest de força de l'independentisme ha mostrat clara la seva fam de referèndum i ha enviat un missatge a tres bandes: al Govern perquè compleixi el compromís de celebrar el referèndum, als "comuns" perquè col·laborin amb l'organització i cedeixin locals allà on governen -i molt especialment, a Barcelona-, i al govern espanyol perquè no permetran que els tribunals frenin els anhels d'exercir el dret a decidir.

De fet, a la marxa hi han assistit el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Puigdemont ha estat acompanyat pel vicepresident Oriol Junqueras i per tots els membres del Govern menys Joaquim Forn, conseller d'Interior, que havia de coordinar el dispositiu de seguretat. Així, Tant Marta Pascal (PDECat) com Gabriel Rufián han destacat l'èxit de la manifestació i han cridat a votar l'1-O, mentre que el conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, ha destacat que la votació tindrà lloc: "Això no ho atura res. És impossible".

La revolució de les urnes

Un cop ha acabat la marxa i s'ha constatat el seu èxit, els presidents de l'ANC, Jordi Sànchez, d'Òmnium, Jordi Cuixart, i de l'AMI, Neus Lloveras, s'han reafirmat en la necessitat de culminar el full de ruta desobeint les amenaces i accions del govern espanyol i els fiscals i tribunals de l'Estat. Així, Sànchez ha cridat a declarar-se "insubmisos a aquells tribunals i jutges que només busquen defensar la indivisible unitat de la pàtria" i ha enviat un missatge als contraris a l'1-O: "Arrimadas, Albiol, Iceta, Coscubiela, no us amagueu darrera del soroll parlamentari per defugir les urnes!"

Al seu torn, Cuixart -que ha fet un tros del discurs en castellà, com Sànchez- ha assegurat que el procés català pot ser "la revolució més important de l'Europa del segle XXI, la revolució de les urnes". Lloveras, finalment, s'ha mostrat convençuda que els ajuntaments donaran suport a l'1-O i ha apostat per un "sí a la democràcia, a uns valors que ara mateix no existeixen a una Espanya en decadència democràtica, amb un retrocés democràtic que ens torna a l'època del franquisme, on imperava la por, l'amenaça". L'acte ha acabat amb quatre torres que s'han elevat a la plaça de Catalunya donant la benvinguda al "nou país", a la "República", a "Europa" i al "món".
 
Igualment, Puigdemont també ha aplaudit l'èxit de la manifestació: "Ho hem tornat a fer!". I en concret, ha celebrat que hagi estat un a marxa "absolutament festiva, massiva, pacífica, malgrat tots els auguris" dels que volien que punxés i hi haguessin fets de tensió o violents. "Què més hem de fer perquè s'entengui que els catalans volen votar i de forma acordada?", s'ha preguntat, i ha lamentat que, en aquest debat "ha sobrat massa justícia, policia i clavegueres". Així, ha apuntat que encara hi ha "temps per reflexionar". "Si el govern espanyol es vol asseure a negociar com podem votar, estem disposats a tot", ha assegurat. Igualment, Forcadell també ha destacat la manca d'incidents i ha assegurat que "guanyi qui guanyi el referèndum, qui haurà guanyat serà el poble de Catalunya".

En canvi, no hi ha estat Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, que sí que va assistir a la mobilització de l'any passat. Els "comuns" han celebrat aquest matí un acte propi a Santa Coloma de Gramenet en què Colau i Xavier Domènech han llançat atacs molt durs contra el PDECat. Malgrat tot, sí que hi era el primer tinent d'alcalde de l'ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello, el quart tinent d'alcalde, Jaume Asens, el diputat del Parlament i dirigent de Catalunya en Comú, Joan Josep Nuet, la portaveu de Catalunya en Comú, Elisenda Alamany, o el diputat de Podem Joan Giner.

Rebuig a la violència

Al matí, durant l'ofrena floral al monument a Rafael de Casanova, el sobiranisme ha volgut deixar clar que en cap moment s'ha apostat per la violència. "Mai s'ha trencat un vidre", han destacat els representants de tots els partits que s'han congregat davant del monument. I aquest cop no ha estat una excepció, malgrat que, al llarg dels últims dies, dirigents estatals i editorials de grans diaris de l'Estat han mostrat la seva preocupació per la presumpta deriva "violenta" del procés després de les complicacions al Parlament per aprovar el marc legal de l'1-O.