«El futur és fer una cursa on s'hi puguin combinar els que vulguin competir i els que no»

El proper diumenge 22 d'octubre, Campdevànol acollirà la primera edició de la Vandàlica Btt, una marxa no-competitiva de bicicleta de muntanya que recorrerà l'enton natural del municipi. Hi haurà dos recorreguts adaptats a les condicions dels participants: un de 21 quilòmetres i 550 metres de desnivell positiu més assequible i un de 38 kms amb 1500 m de desnivell positiu que posarà a prova els més valents. Tot això, acompanyat d'uns paisatges espectaculars amb torrents, corriols, pistes, gespa i paratges de conte. La Unió Ciclista Campdevànol és l'encarregada d'organitzar aquesta prova, que ha tirat endavant, gràcies a l'empenta dels seus membres. A NacióRipollès hem pogut parlar amb alguns dels ''culpables'' d'organitzar la marxa com són Josep Cano i Eva Maria Fornés (vocals) i Esther Fernández (tresorera). Tot això sota l'atenta mirada del president de l'entitat, Marcel Flores.

- Com va sorgir la idea d'organitzar la Vandàlica Btt?

- Josep Cano: Ja feia algun any que s'estava parlant de començar a treballar el tema de la bicicleta de muntanya perquè hi havia molts socis que la seva inquietud és la d'anar en mountain bike. Llavors, tres o quatre persones van començar a promoure aquesta secció i, com que la junta es va renovar el passat mes de novembre, una motivació que teníem per fer més dinàmic el club era muntar la Vandàlica Btt. Era important donar recolzament a la bicicleta de muntanya perquè a dins del club semblava que no hi encaixava del tot.

- Anteriorment s'havia intentat fer alguna activitat de mountain bike al club?

- JC: Oficialment la Unió Ciclista Campdevànol havia confeccionat el seu propi calendari de sortides del mes d'octubre fins al març i també es feien sortides més llargues a l'estiu. A més, la temporada passada el calendari de sortides de carretera encara incloïa la tradicional cronoescalada a Sant Pere d'Aüira, que era la única ruta de muntanya que hi constava. Aquest també va ser un dels motius per tornar a activar la secció de bicicleta de muntanya.

- Enllaçant amb aquesta pregunta, us estaríeu replantejant incorporar un calendari de sortides de muntanya de cara la temporada que ve?

- JC: Depèn de l'acceptació que tingui la gent a partir de l'organització de la Vandàlica. Hem de veure l'impacte que té aquesta marxa de Btt.

- Eva Maria Fornés: Ho hem d'estudiar perquè si que ens ho hem plantejat, però també és cert que la bicicleta de muntanya és molt diferent a la de carretera. En aquesta última si algú es queda despenjat del grup o passa qualsevol altra problema tot és més accessible. En canvi, les sortides per muntanya depenen molt de les rutes que es facin, la seva llargada i la seva durada. A més, ha d'estar molt ben organitzada i hi ha d'haver més d'una persona que conegui el recorregut. S'ha plantejat i se n'ha parlat, però en el cas que es fes en un futur ha de ser una cosa molt consensuada.

- Marcel Flores: També cal dir que el calendari que s'havia fet durant tres o quatre anys era massa fàcil i hi anava poca gent.
 
- Costa trobar gent que se'n pugui ocupar.

- JC: Han de sorgir les tres o quatre persones que realment es vulguin dedicar a confeccionar aquest calendari. Un altra problema que tenim és que hem detectat que no hi ha cap nen o adolescent que vagi amb bicicleta de muntanya i, és clar, també hem decidit organitzar la Vandàlica per fer alguna cosa que cridi l'atenció dels nens petits perquè sàpiguen que fem activitats. De fet, tampoc tenim nens que vinguin a les sortides de carretera. Està demostrat que és un esport en què hem de fer alguna cosa per captar els infants, ja que per exemple en el cas del futbol passa tot el contrari. Són els nens que hi volen jugar. Tot i així, hi ha algun nen que té la inquietud per anar amb bicicleta de muntanya i els hi hem d'explicar que al poble hi ha un club en el qual seran benvinguts i, dins de les nostres possibilitats, tirar endavant aquest punt que és molt important per la Unió Ciclista Campdevànol.

- Des de quan hi esteu treballant en l'organització de la Vandàlica Btt?

- JC: Doncs no fa ni un any que hi estem treballant. I per començar a organitzar-la només uns tres mesos perquè la intenció no era fer una cosa d'aquesta magnitud, sinó una marxa més petita. Al final, ens hem anat animant, hem treballat molt i les peces han anat encaixant. Sembla que sortirà una cicloturista amb cara i ulls.

- Per què heu decidit que sigui una marxa no-competitiva i no una cursa?

- JC: Va haver-hi força debat però al final es va decidir això per consens; tot i que sabem que el futur és fer una cursa. De mica en mica, hem de poden combinar la gent que vol competir amb els qui no volen i, finalment, encaixar-los en una sola cursa. I dic que el futur desembocarà en això per dos motius. El primer és perquè si només fem cicloturisme ens carreguem la base dels nens, els quals inconscientment volen competir. En un infant això és innat perquè en un nen sinó li dones un premi no fa l'esforç. En canvi, si sap que pot guanyar o té una recompensa si que el fa. Al club hi ha una part molt clara que no vol la competició i una altra que l'ha viscut i si que la vol. En el futur s'han d'encaixar les dues formes de veure-ho. A més, tot i que sigui una marxa no-competitiva, en certa manera hi haurà gent que voldrà competir, ja que també hi hem implantat un xip perquè la gent sàpiga els seus temps.

- EMF: Si de bones a primeres la primera edició de la Vandàlica Btt la fèiem competitiva, eliminàvem a molta gent perquè ho haguéssim enfocat a un sector molt concret i no és el que volíem. El què desitgem és obrir el ventall de possibilitats perquè hi pugui participar des de la persona que comença fins a la que vol fer competició. En definitiva, volem que es pugui fusionar i que gaudim tots d'una diada en la què puguem fer tots el mateix. Cadascú al seu ritme, però que tothom hi pugui cabre.

- De fet, arreu de Catalunya s'hi fan moltes marxes cicloturistes que no són competitives.

- JC: Afegir que tampoc no és competitiva perquè no és puntuable per cap campionat, no hi ha podis i tampoc hi ha premis. Curiosament, aquesta cultura amb les curses de muntanya a peu és diferent. Et pots trobar una cursa puntuable en què hi participi en Kilian Jornet i que també s'hi ajuntin les nenes de la unió de botiguers que se'n van a fer la festa a la mateixa competició. En la bicicleta, aquesta cultura encara no hi és, però ha d'arribar i és el futur.
 
- Ara fa poc s'ha disputat la cursa Isard Atac Btt, però tot i així el Ripollès ha derivat més cap al running i ha perdut proves de bicicleta de muntanya.

- EMF: La gent no té fronteres i tan li fa que una cursa es faci al Ripollès com a cent quilòmetres d'aquí. Si tens ganes de fer-ho i et crida l'atenció una cicloturista o Btt hi vas.

- JC: De totes maneres, al Ripollès fa falta que despleguem la promoció de la mountain bike. Aquí tenim un terreny excepcional i únic. És una zona que tampoc és d'alta muntanya i alhora espectacular. També pensem que està poc explotada en aquest sentit i falta dinamitzar la comarca en aquest tema. Crec que actualment som el club ciclista més potent o si més no amb més socis de la comarca del Ripollès. Per tant, tenim una obligació moral d'impulsar aquest esport.

- Heu decidit limitar la prova a 250 participants. Per què?

- Esther Fernández: Sobretot, el què no volem és que la primera edició se'ns en vagi de les mans. No sabem la gent que tindrem i no volem que sigui una cosa desmesurada.

-JC: Curiosament, a les Btt d'arreu de Catalunya dels últims mesos i anys, la gent tendeix a inscriure's el mateix dia o els dies abans. S'esperen fins a última hora. Bàsicament, hem limitat les places a 250 inscrits perquè entenem una estructura per aquest número de participants.

- EMF: També és cert que hem hagut de demanar molts permisos als propietaris de les zones per on passa la cursa, que també és una de les coses que ens amoïnava molt. El fet de tenir una allau de gent passant en bicicleta que els hi destrossés tot i que es pogués massificar, ens ha ajudat a decidir-nos per limitar-ho a aquesta quantitat de ciclistes. Un cop hagi passat la Vandàlica Btt, llavors valorarem com ha anat i, en funció del resultat, veurem què fem l'any vinent.

- La Vandàlica Btt tindrà dos recorreguts. Per què heu pres aquesta decisió?

- EMF: Principalment, hi ha dos recorreguts perquè hi pugui participar tothom. Per tant, el recorregut més curt (21 quilòmetres i 550 metres de desnivell positiu) és d'un nivell més bàsic; tot i que s'han de tenir uns coneixements mínims de Btt. Aquest traçat és més assequible i no tan tècnic. A part de tenir menys desnivell també hi ha més pista. Per altra banda, hi ha un recorregut per gent molt més forta que li agradi donar-se canya i que és més exigent tan física com tècnicament. Aquest tindrà més corriols, hi haurà més desnivell i serà més llarg (38 quilòmetres i 1500 metres de desnivell positiu).

- Es poden avançar algun dels indrets per on passarà la prova?

- JC: Es passarà per Busachs, Sant Marc, el Colomer, la zona de Sant Pere d'Aüira o el pla de la Tomba. Per tant, farem les dues vessants de la part oest de Campdevànol. Això sí, tan la sortida de la marxa curta com la de la prova llarga començaran al camí Ral. Hem de partir de la base que estem trepitjant moltes propietats privades i que el recorregut només estarà obert exclusivament pel dia de la cursa, ja que els propietaris ens han demanat el màxim respecte en aquest assumpte i el complirem. Per tant, no penjarem el track ni abans ni després de la Vandàlica Btt. Ha de quedar clar que la resta de dies el circuit estarà tancat. A més, hi ha la zona del Torrent de la Cabana que per legislació està limitada a un aforament de 500 persones i sabem que pels corriols no s'hi pot passar perquè està prohibit per l'Ajuntament (aquell dia tindran un permís especial pel consistori); per tant, la gent ha d'entendre que ha de ser respectuosa amb l'entorn. Si ho som, ho podrem gaudir durant molts anys, però sinó no.

- EMF: Ha de quedar molt clar que ningú podrà penjar el track de la cursa a nivell particular i, si algú ho fa, la junta haurà de decidir si pren alguna mesura sobre el tema.

- El vídeo de promoció de la Vandàlica Btt ha tingut molt èxit.

- JC: Sobre el vídeo no ens volem posar medalles perquè no era la nostra intenció fer-lo com ha quedat. En principi, teníem en ment fer unes panoràmiques i vistes d'alguns trams del recorregut més espectaculars. La idea va ser d'en Pep Hubach de Corriols de Llum, que sense cap interès econòmic que és molt d'agrair, ens ho va plantejar. Ell va dir-nos que de filmacions de Btt amb panoràmiques ja n'hi ha moltes, però no n'hi havia cap amb una història. Partint de la base que la prova es diu Vandàlica, s'hi podria aplicar aquesta part femenina i romàntica. En definitiva, és la persecució de la Vandàlica (la noia que surt al vídeo escapant dels seus perseguidors). A més, la història no està acabada (la noia acaba desapareixent en l'últim instant) i esperem que continuï l'any que ve amb un nou vídeo.



- I ha arribat a molta gent.

- JC: Sí, amb una setmana hem sobrepassat les 2.000 reproduccions al vídeo de la Vandàlica Btt que està penjat al nostre perfil de Facebook. Tenint en compte que la Unió Ciclista Campdevànol té més de 1.000 amics en aquesta xarxa social, vol dir que hem doblat les reproduccions úniques de les persones que ens segueixen en menys d'una setmana. Per tan s'ha estès a molta gent.

- La publicitat és clau perquè la marxa cicloturista funcioni.

- EF: Hem fet flyers i cartells i els hem distribuït pel Ripollès, Osona, la Garrotxa o l'Empordà, en què fins i tot tenim contacte amb un club de Btt de Vilajuïga que també ens podran fer publicitat. Ens falta desplegar-los per la Cerdanya i el Berguedà.

- JC: Live FM també ens ha donat un cop de mà fent-nos una falca i també hem tingut la col·laboració del Grup Excursionista Campdevànol.

- I hi haurà sorpreses per fer-la més atractiva?

- JC: Tenim confirmada la presència de cinc membres de l'equip navarrès Conor–Saltoki i la participació de la secció de Btt del centre de tecnificació de Catalunya de Ciclisme, que està ubicat aquí a Ripoll i molta gent ni tan sols ho sap. També esperem que puguin venir en Joan Llordella (segon a la Titan Desert 2008 i campió de Catalunya en tres ocasions) i l'Artur Martí (ciclista professional de l'Aldro Team). Tots tenen la bona intenció de venir però hem de veure quin calendari de competició faran.

EF: L'Ajuntament també ens deixarà posar estands a la plaça de la Mainada i volem portar gent que portin parades de roba, bicis elèctriques i estem pensant en alguna activitat per la canalla. En definitiva, volem que hi hagi ambient i una mica de festa del ciclisme.

- I ja teniu pensada alguna cosa per l'edició de l'any vinent?

- EMF: Hem de veure com va enguany, després ho pairem i, finalment, prendrem decisions en funció de quins siguin els resultats i de si ha agradat o no. Si fem més edicions, és clar que no repetirem el recorregut. Això segur!

-JC: Sí, la idea és no molestar sempre els mateixos propietaris per respecte i donar a conèixer altres parts de l'entorn de Campdevànol.