Ripoll necessita passar pàgina

La concentració d'aquest dissabte a Ripoll ha posat un punt i a part necessari després d'una de les setmanes més dures. La plaça del Monestir va acollir un dels actes més multitudinaris que s'hagin viscut mai al “bressol de Catalunya” i que va servir per començar a tancar ferides. S'acaben els dies de dol, de rebuig, d'incomprensió, de preguntes sense resposta... i comencen les setmanes de treballar per recuperar la convivència, de preparar la tornada a les escoles i de fer tots els canvis que siguin necessaris per evitar que ni a Ripoll ni a cap altre punt del país es tornin a repetir fets com aquests.

Ripoll ha patit tradicionalment una manca d'autoestima. De ben segur que per un bon nombre de veïns el cop d'aquests dies aprofundirà aquest sentiment. Però la sensació que va deixar la concentració de dissabte és que la capital del Ripollès se'n sortirà. Que ens volien dividits però que deu dies després dels atemptats estem més units des de la diversitat. I que la vila ha fet el primer “pas endavant” per començar a superar-ho i passar pàgina.
 
Ser optimista no vol dir ser ingenu. Aquest dissabte davant del Monestir de Ripoll hi havia entre 2.000 i 3.000 persones. Era la mobilització més gran que s'ha celebrat a la vila i que va atraure un bon nombre de veïns i càrrecs electes de la resta de la comarca, d'Osona i de la resta del país. Hi va haver, per tant, molta altra gent de Ripoll que no es va sentir interpel·lada. Que la societat civil organitzada hagi tancat files a favor de la convivència no vol dir que als blocs de pisos, als bars i a les xarxes socials hi hagi recels. I que el 12 de setembre –quan les escoles i l'institut tornin a obrir les portes- es viurà una autèntica prova de foc.

El moment més emocionant de la concentració d'aquest dissabte va ser el parlament de la comunitat musulmana de Ripoll. El va fer Hadima Oukabir, germana de Moussa –un dels terroristes abatuts a Cambrils- i Driss –detingut des del dia dels atemptats-. Va ser un discurs de condemna del terrorisme jihadista, d'agraïment de l'acolliment de Ripoll i de Catalunya, però també d'autocrítica. “Que un jove que es rebel·li contra el país o la seva ciutat vol dir que tenim un veritable problema que no hem d'amagar”; “Que sentin que Catalunya és la seva terra, de manera que siguin capaços de rebutjar qualsevol missatge radical o extremista” i “Hem de fer autocrítica i canviar moltes coses que creiem que no s'adapten als temps que corren”, són algunes de les frases d'un discurs que val la pena recuperar més enllà de l'emotivitat del moment.