24
d'agost
del
2017
Actualitzat
a les
11:57h
Els Mossos d'Esquadra van mantenir una comunicació "no oficial" amb la policia belga que els va consultar si tenien informació de l'imam de Ripoll Abdelbaki Es Satty, considerat presumpte cervell dels atemptats de Barcelona i Cambrils. La policia catalana es va limitar a contestar que no tenien dades, han puntualitzat a Europa Press fonts de la conselleria d'Interior de la Generalitat.
La conselleria va assegurar aquest dimecres que no s'havia rebut cap petició de caràcter oficial de les autoritats belgues sobre dades d'Es Satty, que va morir en l'explosió d'una casa a Alcanar (Tarragona) on suposadament s'estaven preparant explosius. Segons precisen ara les citades fonts, va haver-hi un contacte -que en cap cas va ser una alerta o avís- per correu electrònic de manera informal fa més d'un any entre un policia belga i un comandament de la Comissaria General d'Informació dels Mossos. La resposta que va donar el policia català va ser que no tenien cap informació sobre Es Satty.
Aquest dimecres, el ministeri de l'Interior va afirmar no haver rebut cap petició per part de Bèlgica sobre l'imam i, segons fonts de la lluita antiterrorista, ni la Policia Nacional, ni la Guàrdia Civil tenen constància d'haver rebut cap pregunta de Bèlgica sobre el citat imam.
L'alcalde de Vilvoorde, Hans Bonte, va reiterar aquest dimecres les seves afirmacions que la policia d'aquest municipi belga va contactar amb la policia de Barcelona una vegada que va tenir coneixement del comportament sospitós de l'imam Es Satty. "Ho confirmo", va dir Bonte en declaracions a Europa Press. A més, l'alcalde de Vilvoorde va detallar que la pregunta va ser formulada per la Policia de Vilvoorde-Malechen a la "policia barcelonina".
Les sospites a Vilvoorde
Bonte va afirmar en una entrevista a EFE que l'imam va despertar recels entre la comunitat musulmana, segons recull La Vanguardia. "Semblava un home estrany, que deia que venia d'Espanya perquè allà no tenia futur i s'autoproclamava imam, encara que no tenia cap paper per acreditar-ho", explica Bonte sobre Es Satty, que va viure a principis de 2016 en aquesta petita localitat a 12 quilòmetres de Brussel·les.
L'imam de la població de Diegem, propera a Vilvoorde, estava interessat en saber si existien antecedents policials sobre l'imam de Ripoll, ja que tenia dubtes sobre el seu historial pel seu verb radical i per la seva negativa a parlar sobre el seu passat. Bonte ha explicat que ni a ells ni a les autoritats espanyoles contactades els constava cap prova de vincle directe de l'imam amb actes de terrorisme o altres formes de criminalitat. Tot i que no tenia antecedents, va ser la mateixa comunitat musulmana qui es va dirigir a la policia i va decidir expulsar-lo de la mesquita.
Vilvoorde ha estat en els últims anys un dels focus de gihadisme a la Unió Europea. Un total de 28 joves van marxar entre 2011 i 2014 a lluitar amb Estat Islàmic a Síria.
Es Satty va sortir amb una orde d'expulsió de la presó de Castelló el 2014, on complia una condemna de quatre anys per tràfic de drogues. Tot i això, el jutge li va atorgar l'empara i va continuar a l'estat espanyol.
També es dona el cas que l'imam de Ripoll va ser deixeble d'uns dels principals detinguts en l'operació de la Policia Nacional contra el terrorisme gihadista "Xacal I" de l'any 2007, segons han revelat aquest dimarts les dues organitzacions sindicals majoritàries de la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil. Els Mossos d'Esquadra no disposaven d'aquesta informació tan sensible.
La conselleria va assegurar aquest dimecres que no s'havia rebut cap petició de caràcter oficial de les autoritats belgues sobre dades d'Es Satty, que va morir en l'explosió d'una casa a Alcanar (Tarragona) on suposadament s'estaven preparant explosius. Segons precisen ara les citades fonts, va haver-hi un contacte -que en cap cas va ser una alerta o avís- per correu electrònic de manera informal fa més d'un any entre un policia belga i un comandament de la Comissaria General d'Informació dels Mossos. La resposta que va donar el policia català va ser que no tenien cap informació sobre Es Satty.
Aquest dimecres, el ministeri de l'Interior va afirmar no haver rebut cap petició per part de Bèlgica sobre l'imam i, segons fonts de la lluita antiterrorista, ni la Policia Nacional, ni la Guàrdia Civil tenen constància d'haver rebut cap pregunta de Bèlgica sobre el citat imam.
L'alcalde de Vilvoorde, Hans Bonte, va reiterar aquest dimecres les seves afirmacions que la policia d'aquest municipi belga va contactar amb la policia de Barcelona una vegada que va tenir coneixement del comportament sospitós de l'imam Es Satty. "Ho confirmo", va dir Bonte en declaracions a Europa Press. A més, l'alcalde de Vilvoorde va detallar que la pregunta va ser formulada per la Policia de Vilvoorde-Malechen a la "policia barcelonina".
Les sospites a Vilvoorde
Bonte va afirmar en una entrevista a EFE que l'imam va despertar recels entre la comunitat musulmana, segons recull La Vanguardia. "Semblava un home estrany, que deia que venia d'Espanya perquè allà no tenia futur i s'autoproclamava imam, encara que no tenia cap paper per acreditar-ho", explica Bonte sobre Es Satty, que va viure a principis de 2016 en aquesta petita localitat a 12 quilòmetres de Brussel·les.
L'imam de la població de Diegem, propera a Vilvoorde, estava interessat en saber si existien antecedents policials sobre l'imam de Ripoll, ja que tenia dubtes sobre el seu historial pel seu verb radical i per la seva negativa a parlar sobre el seu passat. Bonte ha explicat que ni a ells ni a les autoritats espanyoles contactades els constava cap prova de vincle directe de l'imam amb actes de terrorisme o altres formes de criminalitat. Tot i que no tenia antecedents, va ser la mateixa comunitat musulmana qui es va dirigir a la policia i va decidir expulsar-lo de la mesquita.
Vilvoorde ha estat en els últims anys un dels focus de gihadisme a la Unió Europea. Un total de 28 joves van marxar entre 2011 i 2014 a lluitar amb Estat Islàmic a Síria.
Es Satty va sortir amb una orde d'expulsió de la presó de Castelló el 2014, on complia una condemna de quatre anys per tràfic de drogues. Tot i això, el jutge li va atorgar l'empara i va continuar a l'estat espanyol.
També es dona el cas que l'imam de Ripoll va ser deixeble d'uns dels principals detinguts en l'operació de la Policia Nacional contra el terrorisme gihadista "Xacal I" de l'any 2007, segons han revelat aquest dimarts les dues organitzacions sindicals majoritàries de la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil. Els Mossos d'Esquadra no disposaven d'aquesta informació tan sensible.