Comença el projecte de recuperació de les vernedes a la zona mediterrània

Una de les zones pilot en les quals es treballarà és la de l'Alt Ter

Redacció
27 de juliol del 2017
Actualitzat a la 13:28h
Una verneda a la Riera de PIneda, a Tordera.
Una verneda a la Riera de PIneda, a Tordera. | XavierRomera / natura-tordera.blogspot.com,

El passat divendres va tenir lloc a la seu del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), a Solsona, la reunió d'inici del projecte Life Alnus, centrat a millorar la conservació de les vernedes mediterrànies. L'objectiu és invertir la regressió i la degredació d'aquesta hàbitat de ribera a Catalunya, per mitjà d'accions que es puguin transferir a la resta de les conques catalanes i també a escala mediterrània.


Per aconseguir-ho, es treballarà en tres zones pilot: les conques del Besòs, de l’Alt Ter i de l’Alt Segre. Aquests espais inclouen 24 zones d’especial conservació (ZEC) i un 45% de la distribució regional de l’hàbitat del vern.

Una verneda és un bosc de ribera que prolifera en llocs amb abundància d’aigua i poca insolació. Tot i que l’arbre més característic d’aquest ecosistema és el vern (Alnus glutinosa), hi pot haver vernedes sense aquest característic arbre. Aquest tipus de bosc també afavoreix el creixement d’altres espècies vegetals com l’avellaner o el saüc.
 
Les accions estan plantejades per aconseguir el màxim impacte amb el mínim cost, tot deixant que l’hàbitat es reorganitzi per si sol a través d’actuacions clau. En aquest sentit, es tindran en compte les problemàtiques específiques de cada zona, com la desaparició dels grans boscos, la regulació hidrològica o la reintroducció de l’hàbitat en zones sobreexplotades, entre d’altres.
 
Per primera vegada es farà un acord amb una central hidroelèctrica, Estabanell y Pahisa Energia S.A, per a l’alliberament del cabal necessari per fer pujar el nivell freàtic i millorar l’estat de conservació d’algunes zones de ribera concretes.
 
Life Alnus és un projecte de LIFE Nature & Biodiversity, i té una durada de quatre anys (fins al mes de juny de 2021). Són socis del projecte el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (que n’és coordinador), l’Agència Catalana de l’Aigua, la Fundació Universitària Balmes – CERM – Uvic- UCC (a través del Centre d’Estudis del Rius Mediterranis - CERM),  la Fundació Catalunya La Pedrera i MN Consultors en Ciències de la Conservació SL.
 

Representants dels socis del projecte després de la reunió inicial. Foto: ACA