25
de juliol
del
2017
Actualitzat
a les
11:28h
Mentre uns investigadors intenten lluitar contra l'escalfament global mitjançant la limitació de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, n’hi ha d’altres que, reconeixent que l'escalfament global —encara que limitat— és inevitable, tracten d’adaptar-s’hi. Aquest és el cas dels investigadors de l'Institut de Ciències Agroalimentàries de la Universitat de Florida. A les darreries del mes de de juny, van anunciar el desenvolupament d'una "vaca del futur", segons les seves pròpies paraules, capaç de suportar l'escalfament global, que preservaria les qualitats de la carn i de la llet.
"L'estrès per calor és un factor important que limita la producció de proteïna animal i afecta negativament la salut i el benestar del bestiar a les regions tropicals i subtropicals, i s'espera que el seu impacte per augmenti significativament a causa del canvi climàtic”, manifesta el Dr. Raluca Mateescu, que dirigeix el projecte. "El desenvolupament d'estratègies efectives per millorar la capacitat de fer front a l'estrès per calor és assegurar el subministrament mundial d'aliments", afegeix.
Un 40% dels ramats roman exposat a altes temperatures
La recerca sembla pertinent, ja que als Estats Units, pel cap baix ,un 40% dels ramats ja estan exposats a climes càlids. A nivell mundial, la taxa és del 50%. Els científics han rebut una subvenció estatal de 733.000 dòlars per posar en marxa la primera fase de la investigació, amb l’estudi el genoma d'una raça naturalment resistent a les altes temperatures, la Brangus, un encreuament sorgit a principis del segle XX als EUA en les races Brahman i Angus (i d'ací el nom Brangus).
El seu treball consistirà a identificar les característiques genètiques que permeten a aquesta raça bovina regular eficaçment la seva temperatura corporal. Llavors seria possible variar les característiques genètiques d'altres races de la mateixa manera per proporcionar-los aquesta funció. Per això, els investigadors volen emprar, en una segona fase, l'edició de la tècnica del genoma CISPR-cas9.
Aquesta tecnologia revolucionària, que s'utilitza de forma massiva des del començament de la dècada per a la investigació mèdica, permet desactivar o modificar fàcilment i al detall els gens. A diferència del sentit ampli que abasten els organismes modificats genèticament (OMG), no es tracta de crear quimeres barrejant l'ADN de diferents espècies, sinó "només" de modificar la informació existent.
Europa vol regular l’edició genòmica
Aquest mètode d'edició del genoma però genera preocupació entre les files dels investigadors en biologia. Es pregunten sobre el poder d'aquesta eina capaç de canviar massivament als éssers vius. La Unió Europea està considerant actualment una redefinició dels transgènics, vista la ràpida evolució de la tecnologia amb la tècnica de CRISPR-cas9.9.
Aquesta és la primera vegada que l'edició genòmica s'utilitza per mitigar els efectes del canvi climàtic en els éssers vius. Sens dubte, aquest és un senyal feble que suggereix iniciatives similars en el futur a tot el món.
"L'estrès per calor és un factor important que limita la producció de proteïna animal i afecta negativament la salut i el benestar del bestiar a les regions tropicals i subtropicals, i s'espera que el seu impacte per augmenti significativament a causa del canvi climàtic”, manifesta el Dr. Raluca Mateescu, que dirigeix el projecte. "El desenvolupament d'estratègies efectives per millorar la capacitat de fer front a l'estrès per calor és assegurar el subministrament mundial d'aliments", afegeix.
Un 40% dels ramats roman exposat a altes temperatures
La recerca sembla pertinent, ja que als Estats Units, pel cap baix ,un 40% dels ramats ja estan exposats a climes càlids. A nivell mundial, la taxa és del 50%. Els científics han rebut una subvenció estatal de 733.000 dòlars per posar en marxa la primera fase de la investigació, amb l’estudi el genoma d'una raça naturalment resistent a les altes temperatures, la Brangus, un encreuament sorgit a principis del segle XX als EUA en les races Brahman i Angus (i d'ací el nom Brangus).
El seu treball consistirà a identificar les característiques genètiques que permeten a aquesta raça bovina regular eficaçment la seva temperatura corporal. Llavors seria possible variar les característiques genètiques d'altres races de la mateixa manera per proporcionar-los aquesta funció. Per això, els investigadors volen emprar, en una segona fase, l'edició de la tècnica del genoma CISPR-cas9.
La raça Brangus és un encreuament de les races Brahman i Angus, feta als EUA a principis del segle XX. Foto: @associacaobrasileira.debrangus.
Aquesta tecnologia revolucionària, que s'utilitza de forma massiva des del començament de la dècada per a la investigació mèdica, permet desactivar o modificar fàcilment i al detall els gens. A diferència del sentit ampli que abasten els organismes modificats genèticament (OMG), no es tracta de crear quimeres barrejant l'ADN de diferents espècies, sinó "només" de modificar la informació existent.
Europa vol regular l’edició genòmica
Aquest mètode d'edició del genoma però genera preocupació entre les files dels investigadors en biologia. Es pregunten sobre el poder d'aquesta eina capaç de canviar massivament als éssers vius. La Unió Europea està considerant actualment una redefinició dels transgènics, vista la ràpida evolució de la tecnologia amb la tècnica de CRISPR-cas9.9.
Aquesta és la primera vegada que l'edició genòmica s'utilitza per mitigar els efectes del canvi climàtic en els éssers vius. Sens dubte, aquest és un senyal feble que suggereix iniciatives similars en el futur a tot el món.