Junts pel Sí ensenya múscul i omple la Sala Eudald Graells de Ripoll per explicar la Llei del Referèndum

Passen poc més de cinc minuts de 2/4 de 8 de la tarda d'aquest dimecres. A fora al carrer fa calor i, a poc a poc, una munió de gent va entrant a la Sala Eudald Graells de Ripoll. Principalment, persones adultes i gent gran. Poc jovent entre els presents. Els assistents es van asseient al patí de cadires desplegat per l'ocasió, que ben aviat es queda petit per acollir les 150 persones que s'han aplegat a l'acte organitzat per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) titulat ''Garanties per la democràcia'' i on s'explicarà la Llei del Referèndum de cara la votació del proper 1 d'octubre per decidir el futur polític de Catalunya.

A dins de la sala s'hi està més fresquet; tot i que la gent, a banda de llegir-los, aprofita els fulletons on s'expliquen els punts clau de la llei per ventar-se. Els dos principals protagonistes de l'acte, el diputat al Parlament i alcalde de Ripoll, Jordi Munell; i la diputada al Congrés i regidora al consistori ripollès, Teresa Jordà, ja estan esperant per saltar a escena. El primer d'intervenir és el moderador de l'acte, que en aquest cas és el periodista d'El 9 Nou i membre de l'ANC, Jordi Vilarrodà. El periodista posa en antecedents als assistents i assegura que la xerrada pretén ser ''neutre'' perquè no es tracta d'un acte de campanya i per aquest motiu es justifica la nul·la presència d'estelades i de banderetes amb el ''sí'' estampat. ''Volem explicar la llei pels del sí, pels del no i pels del vot en blanc perquè a vegades diuen que l'ANC és sectària'', ha incidit.
 
La diputada al Congrés, Teresa Jordà, ha estat la primera d'intervenir amb un discurs més visceral i tinys d'èpica. Jordà ha traslladat a la sala com es viu aquesta situació a Madrid i ha assegurat que ''estant traient àcid per la boca''. La diputada republicana ha relatat que a la capital d'Espanya es viu el procés amb ''perplexitat'' perquè no s'esperaven que arribaria tan lluny i que el polítics catalans mostressin tanta ''determinació''. Jordà ha titllat l'Estat espanyol de ''caduc, ranci i amb una democràcia low-cost'', però també ha advertit que tenen moltes eines que poden fer servir aprofitant que el Parlament no disposa de tantes competències com voldria. ''Nosaltres tenim un projecte, il·lusió i ganes de fer un república'', ha rematat la diputada.

En aquest moment, Jordà ha tirat d'hemeroteca per explicar als assistents d'on ha emergit l'auge de l'independentisme. Un brot que va germinar amb les consultes d'Arenys de Munt l'any 2009 i que es van anar estenent per la resta de Catalunya. L'altre punt d'inflexió, segons la congressista d'ERC, és la mobilització de Barcelona del 10 de juliol de l'any 2010 per la sentència del Tribunal Constitucional que va tombar i retallar l'Estatut d'Autonomia aprovat en el seu moment amb els vots del PSOE i la bel·ligerància del PP, que es va dedicar a recollir firmes en contra de l'Estatut arreu d'Espanya. ''Fins a 18 vegades hem demanat a l'Estat que ens deixés votar'', ha recordat Jordà i ha afegit que hi ha un 80% de catalans que volen exercir aquest dret ja sigui per decantar-se pel sí o pel no.

''L'Estat no és el nostre amic perquè ens maltracta social, econòmica i políticament'', ha sentenciat la diputada independentista. Jordà s'ha mostrat convençuda que el procés el guanyaran els partidaris de la independència ''amb la suma dels nostres mèrits i la dels seus desmèrits''. ''La cagaran perquè pensen amb l'estómac'', ha afirmat la republicana. Tot i així, ha donat per segur que, en cap cas, l'Estat espanyol traurà els tancs als carrers per frenar el procés independentista amb la força de l'exèrcit, ja que no seria un fet ben vist per la comunitat internacional.

Per finalitzar la seva intervenció, Jordà ha volgut fer un exercici de ciència ficció. La diputada ha plantejat que si s'inhabilités la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i l'Estat li tragués la competència de convocar eleccions al president Carles Puigdemont, ''no aniríem a plantar-nos a davant dels TSJC perquè hi ha d'haver un xoc de legitimitats''. Jordà ha assegurat que si es pogués posar en la pell de Puigdemont, primer de tot convocaria el parlament per escollir un nou president i, llavors, de manera unilateral declararia la independència. ''Si deu minuts després de fer la declaració les places del país no estan a rebentar, no haurem guanyat'', ha ressaltat. El seu discurs ha acabat amb una arenga buscant la èpica dient que el procés té a veure amb moltes coses i ''no vull que em vingui un marrec pel carrer i em digui: perquè no ho vau fer?''. Després d'això els aplaudiments han esclatat entre el públic.
 
Jordi Munell ha detallat la Llei del Referèndum

Després d'una introducció més acalorada per augmentar la temperatura dels assistents, ha arribat la part més pedagògica de l'acte amb l'explicació de la Llei del Referèndum per part del diputat de Junts pel Sí, Jordi Munell. Lluny de ser una explicació feixuga i avorrida, ha estat didàctica i amb alguna anècdota per posar-se les mans al cap.

Munell ha començat recordant que al Parlament hi ha una majoria de 72 diputats -els 62 de Junts pel Sí i els 10 de la CUP- compromesos a portar Catalunya cap a la independència en només 18 mesos. Tot seguit, l'alcalde de Ripoll ha refrescat la memòria als assistents repassant les lleis més importants que s'aprovaran de cara a constituir la república catalana com són la Llei Integral de la Protecció Social Catalana, la Llei de l'Administració Tributària Catalana i la Llei de Procés Constituent. El passat 4 de juliol es va presentar al Teatre Nacional de Catalunya a Barcelona, la Llei del Referèndum, que està explicada i desenvolupada a la pàgina web Garanties.cat i ''no Garantia.cat, que és una que ha impulsat el Miquel Iceta del PSC''. Parlant de garanties, Munell ha volgut insistir que fins a l'últim moment s'ha intentat fer-ho de forma pactada amb l'Estat ''però no ha volgut'', i de totes maneres, hi haurà garanties tan pels treballadors com pels ciutadans i de cara a la comunitat internacional.

El diputat independentista ha relatat que per aprovar la Llei del Referèndum s'haurà de modificar el reglament per tal que es pugui aprovar la llei per lectura única. Això significa que en una sola sessió parlamentària es tramitaria, es faria l'audiència i s'aprovaria sense passar pel tràmit habitual d'una llei, que pot durar entre 8 i 12 mesos. ''Això no és una cosa excepcional o estranya'', ha afirmat Munell. De fet, l'alcalde ha posat dos exemples del Congrés dels Diputats com són un canvi en la constitució o la Llei de Sanitat Pública que es van aprovar per lectura única. Per aquest motiu, l'alcalde ha desvetllat que els diputats hauran d'estar disponibles la segona quinzena d'agost per si es convoca un ple extraordinari per modificar el parlament. ''Als jutges del TC i als diputats del Congrés també els hi han dit que no marxin llavors'', ha apuntat.

Sobre la Llei del Referèndum pròpiament dita ha volgut ressaltar les dos grans novetats com són la Sindicatura Electoral i les garanties de validació internacional. La primera serà un organisme independent i imparcial que garantirà la transparència i l'objectivitat del procés electoral i s'encarregarà de validar-lo. Aquest òrgan substituirà la junta electoral i estarà compost per persones vinculades amb el món del dret com advocats o politòlegs de renom. En la segona novetat, hi haurà observadors internacionals i, en el cas de Ripoll, es convidaran els alcaldes dels dos municipis amb qui estan agermanats com són el de Prada de Conflent i de Capranica per validar el procés.
 
El ''Com Sempre'' tindrà excepcions

El mantra que s'ha anat repetint de què el referèndum es farà ''Com sempre'' també tindrà les seves excepcions. La principal és que l'Estat no facilitarà la votació com si fa en les eleccions generals, municipals, autonòmiques i europees. Munell també ha puntualitzat que hi ha un centenar d'Ajuntaments governats per partits que no estan d'acord amb el referèndum i que no pertanyen a l'AMI (Associació de Municipis per la Independència) que no cediran els locals habituals de votació i, llavors, haurà de ser la Generalitat qui habiliti espais alternatius per poder votar.

El cens és l'altre gran problema a resoldre per fer el referèndum. Perquè els treballadors de l'Oficina de Protecció de Dades pugui cedir les dades personals dels ciutadans es requereix una llei que empari aquestes persones. El marc jurídic preveu que la Llei del Referèndum protegeixi els treballadors públics ''tot i que sabem que l'impugnaran''.

Com a anècdota, Munell ha relatat que en el procés de la compra d'urnes que es va licitar i en què el concurs va quedar desert, va haver-hi pressions des del govern central. Resulta que una de les dues empreses que va quedar finalista està encapçalada per un company de l'alcalde ripollès. El director general de l'empresa va trucar a Munell i li va explicar que havien guanyat la licitació. El problema és que s'havien de constituir com una UTE (Unió Temporal d'Empreses) -una empresa fabrica el metacrilat i l'altre la màquina que fa la peça per la urna- i això s'ha de validar davant d'un notari. Doncs resulta que no va haver-hi cap notari que els hi fes l'acta de validació de què havien guanyat el concurs. ''Em va demanar si coneixia un notari al Ripollès que s'estigués apunt de jubilar perquè ho vaidés, ja que als notaris els hi van enviar una carta dient que els temes relacionats amb l'1-O eren il·legals'', ha sentenciat.

L'acte s'ha anat tancant amb un torn de preguntes on han sortit els dubtes de sempre. Quin percentatge de participació es considerarà vàlid perquè sigui reconegut per la comunitat internacional, si hi hauria voluntaris que participarien a les meses, el paper dels Mossos d'Esquadra o si s'anul·larien les imputacions a les persones acusades pel 9-N (Artur Mas, Irene Rigau, Joana Ortega i Francesc Homs) si es declarés la independència. El periodista Jordi Vilarrodà ha acomiadat l'acte amb una piulada del president Puigdemont: ''Tothom que desitgi votar per decidir el futur del seu país, sigui quin sigui el seu vot, té dret a fer-ho i tenim el deure de garantir-ho''. Després d'això han esclatat els aplaudiments i els crits de ''votarem''. En 73 dies, la solució.