Parc Natural

El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser obrirà un centre d'informació a Queralbs

El pròxim 26 de juliol s'engega aquest servei a la sala Sant Jaume de la localitat

| 17/07/2017 a les 15:53h
Arxivat a: Territori i medi ambient, Generalitat de Catalunya, Govern, parcs naturals, parc natural de les capçaleres, Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser
Isards al Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser | Antonina Coromina
A finals de mes, el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser obrirà un nou servei a Queralbs. Serà el seu centre d'informació, que s'instal·larà a la sala Sant Jaume de la plaça de l'Ajuntament de la localitat, a partir del 26 de juliol. Aquesta primera seu informativa es trobarà, doncs, en un municipi que abraça més del 50% del territori de l'espai natural protegit.

Segons informa la Generalitat, la voluntat del nou equipament és la de "donar a conèixer el ric patrimoni cultural, natural i paisatgístic d'aquests territoris de mitja i alta muntanya del Pirineu Oriental" i té la idea de "promoure el gaudi i descoberta de l'entorn d'una manera respectuosa amb el medi".

El mateix dia 26 de juliol, el Centre serà presentat en un acte a la Sala Sant Jaume de Queralbs. Aquest serà a les 17 h de la tarda i comptarà amb la presència d'Imma Constans, alcaldessa de Queralbs, i Josep Coma, president de la Junta Rectora del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser.
 

Queralbs, on es situarà el Centre d'Informació del Parc. Foto: Queralbs.cat


El Parc Natural

El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser va ser declarat el setembre del 2015, i inclou territoris als municipis de Queralbs, Planoles, Ribes de Freser, Pardines, Vilallonga de Ter, Setcases i Molló. La zona comprèn les mostres més orientals d'alta muntanya del Pirineu axial català i es tracta d'un territori d'alta complexitat orogràfica i de gran diversitat paisatgística.

En la superfície del Parc s'hi troben cims pròxims als 3.000 metres d'altitud, amb el Puigmal com un dels cims més emblemàtics del país. Tal com explica la Generalitat, compta amb valls interiors com Vall de Núria o Ulldeter molt ben conservades i amb entorns paisatgístics que són referents dins de Catalunya. La zona té un gran interès geològic i biogeogràfic, amb un alt nombre d'espècies de fauna pròpia dels estatges alpí i subalpí com el gall fer, el mussol pirinenc, l'àguila daurada, la perdiu blanca, l'almesquera o l'isard.

Aquest valor mediambiental, juntament amb la llarga demanda que es va fer durant anys des del territori, va fer que el 2013 es declarés Zona d'Especial Conservació per l'Acord de Govern GOV/176/20013, de 17 de desembre, pel qual es declaren les zones especials de conservació de la regió biogeogràfica alpina, integrants de la xarxa Natura 2000, i se'n va aprovar l'instrument de gestió. El 2015 finalment es va distingir com a Parc Natural, per tal de "fer possible la conservació del patrimoni natural d'una manera compatible amb l'aprofitament ordenat de llurs recursos i l'activitat de llurs habitants, en el marc del que regula la Lei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals".

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Les càmeres de l'entrada al barri vell de Ripoll pel carrer de les Vinyes | Jordi Remolins
01/01/1970
Es renovarà la senyalització per evitar confusions i s'ampliarà el temps que tenen els industrials i repartidors per carregar i descarregar mercaderies de 30 a 60 minuts | El consistori insisteix en què no té un ''afany recaptatori'' sinó que vol potenciar el comerç de la zona i fer-la més ''amable'' pels vianants
L'Ajuntament de Camprodon ha delegat al Consell Comarcal del Ripollès la gestió de la recollida de residus al municipi | Ajuntament de Camprodon
01/01/1970
El president del Consell Comarcal, Joan Manso (CiU), ha retret a ERC que digués que la comarca ''es trencava'' quan Camprodon va abandonar el model de gestió de residus de l'ens comarcal | Els republicans han defensat que ells aposten per fer una ''política comarcalista'' i que s'ha d'intentar convèncer a tots els ajuntaments de remar en una mateixa direcció