Ripoll crearà la comissió del nomenclàtor sota l'ombra del general Fuensanta

La comissió haurà de servir per canviar el nom del carrer del general franquista Serafín Sánchez Fuensanta | Els veïns decidirien a través d'una votació popular el nou nom del carrer, sempre respectant la llei de memòria històrica

El nom del carrer del general Sánchez Fuensanta torna a estar a l'ull de l'huracà
El nom del carrer del general Sánchez Fuensanta torna a estar a l'ull de l'huracà | Jordi Remolins
Isaac Muntadas
12 de juliol del 2017
Actualitzat a les 7:56h
L'ajuntament de Ripoll crearà la comissió del nomenclàtor tal com es va aprovar en la sessió plenària del passat mes de maig. Una comissió que bàsicament servirà per assessorar i redactar els informes i estudis en relació amb les propostes de denominacions, tant de vies urbanes com d'altres espais públics de la vila. De fet, el consistori ja està treballant per canviar la denominació del carrer del general Sánchez Fuensanta, una modificació del nom que es va aprovar en el ple de juliol de l'any 2016 i que respon al compliment de la vigent lei de la memòria històrica. Precisament, en molts indrets de Catalunya s'han creat comissions similars per, entre d'altres objectius, substituir els noms de carrers i places amb noms vinculats amb la dictadura franquista.

Un procés que segurament no serà exempt de polèmiques i de crítiques per part del veïns del barri que porta aquest mateix nom. De moment, l'Ajuntament ha engegat la maquinària amb la intenció d'arribar a un acord de consens entre els membres de la comissió i el veïnat per decidir la nova denominació del carrer. A més, també s'ha contemplat que siguin els propis veïns, mitjançant una votació popular, que decideixin el nou nom del carrer.
 

Al ple del juliol de l'any passat ja va haver-hi molta expectació per aquest tema Foto: Jordi Remolins


Defensors i detractors del general Fuensanta

Sempre que apareix el canvi de nom del carrer del general Sánchez Fuensanta al ple de Ripoll succeïxen tres coses. En primer lloc, l'afluència de públic augmenta de forma considerable a l'habitual, sobretot de veïns del barri de Fuensanta disposats a mostrar el seu desacord amb el canvi de nom. Bàsicament, el motiu principal és per les despeses que els hi pot suposar adoptar el nou nom del carrer als documents oficials. Però també per l'agraïment sentimental que li processen a aquest general franquista pel fet de desencallar els tràmits necessaris per crear la Cooperativa d'Habitatges de Sant Eudald. És a dir, els dos blocs de pisos construïts a la dècada dels anys seixanta en uns terrenys propietat de la Renfe, prop de l'estació de Ripoll. El 27 de juny de l'any 1968 es van entregar els habitatges i, només un mes més tard, es van batejar amb el nom d'aquest personatge.

El públic no només augmenta amb la presència de defensors de mantenir el nom del carrer, sinó també de detractors. Persones afins a la CUP, a l'Assemblea Nacional Catalana o, simplement, de veïns del municipi i del barri contraris a qualsevol reminiscència del feixisme. I és que, Serafín Sánchez Fuensanta va ser un militar nascut a Màlaga que durant l'alçament militar feixista es trobava a la capitania general de Barcelona, amb el grau de comandant. Fuensanta va sumar-se a la revolta; tot i que de seguida va ser empresonat al castell de Montjuïc. D'allà va ser traslladat a Figueres, on va estar tancat fins al final de la Guerra Civil, a l'any 1939.

La seva sort va canviar radicalment un cop es va instaurar el règim franquista, ja que va es va convertir en l'ajudant del governador civil de Girona, un càrrec que ell mateix va aconseguir com a coronel per a la demarcació de Tarragona l'any 1944. A partir d'aquí va ascendir a tinent coronel d'estat major, i ja com a general, l'any 1949, va ostentar el càrrec de governador militar a Melilla. Només dos anys més tard va ser traslladat a Madrid en grau de general president de la junta qualificadora d'aspirants a destins civils.
 

Una votació popular dels veïns, d'acord amb la Llei de memòria històrica, decidiria el nou nom del carrer Foto: Jordi Remolins


Tensions entre la CUP i els veïns amb el govern de fons

Les altres dues coses que passen al ple quan apareix la figura del general Fuensanta són les tensions al ple entre la CUP i els veïns amb el govern (CiU) mirant-s'ho de fons. Precisament, en el darrer ple va haver-hi una picabaralla dialèctica entre una veïna defensora de mantenir el nom actual amb un ''lleuger'' canvi i els "cupaires". La veïna es va dirigir al regidor de la CUP, Santi Llagostera, preguntant-li si serien ells o els veïns qui escollirien el nou nom del carrer. Llagostera, una mica descol·locat per aquest atac tan frontal, va contestar-li que encara s'havia de crear la comissió del nomenclàtor i no se sabia en quins termes es muntaria. En mig mes el dubte ha quedat resolt: primer es buscarà un consens i els propis veïns podrien arribar a decidir el nom per votació popular.

La veïna també va acusar el regidor "cupaire" de mirar la història ''només quan us convé'' i va remarcar que ''la història d'aquest carrer no té res a veure amb la política''. A més, aquesta veïna també va demanar qui pagaria les despeses del canvi de nom. ''Les pagarà vostè?'', li va etzibar a Llagostera. Finalment, va acabar el seu discurs retraient a la CUP que ''hi ha molts altres problemes en l'actualitat i no els solucioneu ni us en preocupeu''.

Tot i així, la picabaralla no es va acabar aquí perquè el número dos de la CUP, Aitor Carmona, estava assegut entre el públic i va demanar el torn de rèplica per contestar-li a la veïna. Carmona va demanar-li a aquesta persona quina era la proposta de nom que tenia pel carrer i ella li va contestar ''carrer Fuensanta''. ''A nosaltres no ens sembla bé i volem que al poble de Ripoll no hi hagi un nom d'un carrer franquista. L'únic criteri és que s'ha d'adequar a la llei'', li va recordar. La veïna es va excusar dient que Fuensanta no havia de referir-se per força al nom del general sinó que també podia fer referència a la Mare de Déu de Fuensanta ''sinó ja podem començar a canviar noms que siguin iguals que els de gent del franquisme''.

Abans, Carmona va demanar a la regidoria de Participació quan es faria el procés participatiu i va recordar que l'Ajuntament s'havia compromès a canviar el nom abans de la meitat del mandat ''i això no ha estat així''. El portaveu de la CUP des del públic també va qualificar ''d'acudit'' que ara es vulgui crear la comissió del nomenclàtor -a proposta de la CUP en el seu moment-, perquè tem que es faci servir com a excusa ''per dilatar el procés del canvi del nom''. De fet, el propi Carmona va dir que havien de ser els veïns mitjançant un procés participatiu qui decidissin el nou nom del carrer. De moment, la setmana passada ja es van reunir els portaveus dels grups polítics municipals per la concreció d'aquesta comissió.
 

La discussió pel nom del carrer entre la veïna i el número dos de la CUP, Aitor Carmona Foto: Isaac Muntadas