Polígon de la carretera de les Llosses

El Parlament rebutja la construcció del polígon de la carretera de les Llosses

El PDECat es queda sol en defensa del projecte impulsat per l'Ajuntament de Ripoll mentre ERC, el PSC, CSQEP i la CUP hi voten en contra

El polígon de les Llosses avança amb el rebuig de l'oposició i diverses entitats ciutadanes

, Redacció | 07/07/2017 a les 17:50h
Arxivat a: Territori i medi ambient, Joaquim Colomer, Aturem el polígon de la carretera de les Llosses, polígon de la carretera de les Llosses, mediambient, sòl urbanitzable, POUM, Comissió de Territori del Parlament de Catalunya, Ajuntament de Ripoll, Generalitat de Catalunya, PDeCat, PDeCat Ripoll
La proposta de resolució ha resolt que el sòl de la zona del futur polígon de la carretera de les Llosses no és urbanitzable
La proposta de resolució ha resolt que el sòl de la zona del futur polígon de la carretera de les Llosses no és urbanitzable | Aturem Polígon Ctra. de les Llosses
Aquesta notícia es va publicar originalment el 07/07/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La comissió de Territori del Parlament de Catalunya, amb els vots a favor d'ERC, PSC, CSQP i la CUP; les abstencions de C's i PP i el vot en contra del PDeCat, ha resolt que es respecti la classificació de sòl no urbanitzable i la qualificació com àrea de conreu i pastura al sector SUD 7 de la carretera de les Llosses (la recta de can Villaura) tal com preveu el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Ripoll des que es va aprovar l'any 2008.

Tot i que la decisió no és vinculant, això suposa una galleda d'aigua freda per l'equip de govern municipal de CiU, que fa poc més d'un mes va aprovar al plenari municipal l'avanç de la modificació puntual número 11 del POUM de la delimitació del sector de sòl urbanitzable industrial SUD 7. Un punt que no era res més que el pas previ a l'aprovació inicial del projecte perquè el polígon pugui fer-se realitat en un futur.


Tot i així, no tot són males notícies pel govern, ja que es van rebutjar dues de les propostes de resolució. En primer lloc, la que demanava que es respectin les previsions del Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines aprovat l'any 2010 per aquest sector, on no s'hi preveu cap ocupació urbana. I també, la proposta en què s'insta a l'Ajuntament de Ripoll a naturalitzar les antigues graveres i solars (la zona dels àrids de can Franquesa) en estat d'abandonament o degradats per tal que s'integrin paisatgísticament al conjunt de la plana. Precisament, segons el regidor d'Empresa del consistori Ripollès, Joaquim Colomer, aquest darrer punt era el més important i ''no s'ha aprovat''.

En declaracions a NacióRipollès, Colomer ha mostrat la sorpresa que ''a l'any 2017 es voti una cosa de l'any 2011''. Segons el regidor de CiU, han passat sis anys des de llavors. Un moment en què s'estava vivint una forta crisi a tot el país i, actualment, això ha canviat. A més, sobre el punt que s'ha aprovat i el PDeCat hi ha votat en contra, diu que el govern treballa en aquest aspecte des d'abans que ell fos regidor -des de l'any 2014-. Colomer ha recordat que al sector SUD 5, que fa referència als espais de la zona de la Solana, Sant Quintí i can Villaura, CiU ha proposat passar-ho a sòl rústic per tornar-ho a convertir en conreus i pastures. ''Pel què fa a la recuperació de planes, no és una cosa que ens hagi d'ensenyar la CUP. Ho portem a terme des de fa temps'', ha sentenciat.

Finalment, la resolució del Parlament ha instat a què tots els consistoris de la comarca i el govern de la Generalitat facin conjuntament un pla d'ordenació i dinamització dels polígons actuals del Ripollès per afavorir la instal·lació d'empreses que generin activitat econòmica. A més, demana que es promogui per davant de tot l'economia social i solidària, tenint en compte l'actual estoc de sòl industrial disponible però no desenvolupat o el parc de naus buides de la comarca. De fet, la proposta de resolució va més enllà i diu que si s'escau s'ha de plantejar la possibilitat de desqualificar com a sòl industrial aquell que no sigui necessari. Un punt votat per unanimitat per tots els grups polítics, inclòs el PDeCat.
 

El PDeCat es va quedar sol en votar la proposta de resolució sobre el polígon de la carretera de les Llosses Foto: Isaac Muntadas


Antecedents de la zona i situació industrial al Ripollès

En l'exposició de motius que s'han esgrimit a la comissió de Territori del Parlament per resoldre aquesta proposta resolució, primer de tot s'ha fet una radiografia global de la comarca sobre la situació dels polígons. Així doncs, l'informe ressalta que la zona del Baix Ripollès destaca per tenir una orografia accidentada on el 70% del sòl té un pendent superior al 30% i que, les poques planes que hi ha i han estat ocupades per indústria, es concentren al fons de les valls.

Segons el SIPAE (Sistema d'Informació de Polígons d'Activitat Econòmica), l'any 2011 tenia registrats un total de 29 polígons a la comarca, repartits en vuit municipis -ocupaven un total de 169,96 hectàrees-. De tots aquests espais industrials, diu que n'hi ha molts de buits, en desús o que s'han quedat a mig urbanitzar, com és el cas del polígon de la plana de Niubó a Campdevànol o el de Rocafiguera a Ripoll. Uns fets que han canviat substancialment en els darrers anys, ja que a Niubó s'hi ha instal·lat una empresa local de carn ecològica com és Pirinat i, a Rocafiguera, segons diu el regidor d'Empresa, Joaquim Colomer, només hi queden dos o tres naus buides i ''el 80% de les naus estan plenes i tenen activitat''. També han començat les obres al polígon de la Barricona, a Ripoll, perquè s'hi instal·li una seu de l'empresa osonenca, Sodeca.

Precisament, Colomer diu que ''és una falta de respecte presentar informacions i dir que hi ha polígons abandonats i no recepcionats, quan és mentida'' i l'exemple més evident d'això és el polígon de Rocafiguera. El regidor d'Empresa ha desgranat algunes de les empreses que hi ha instal·lades en aquest espai com FVR, una empresa de muntatges d'uns 50 treballadors que té dos naus en propietat i enguany n'ha comprat una tercera per ampliar l'empresa. Just al costat, diu que hi ha tres naus en obres d'una altra empresa. També hi ha la nau d'un constructor que actua de magatzem on hi guarda els materials. ''És clar, si l'activitat no genera moviment no es pot considerar com a tal. Doncs no hi estic d'acord'', ha exclamat. I és que allà, a banda de magatzems, també hi ha una nau on s'hi guarden autobusos.

Anant concretament al cas de la capital, segons aquest informe, Ripoll compta amb 51.111 metres quadrats de naus construïdes en desús; 27.000, de parcel·les lliures i 61.815, qualificats com a zona industrial. Per tant, la proposta és clara i diu que veient ''l'abandonament, degradació i buidor del sòl industrial'', no cal augmentar-lo. Tot i que en últims anys això segurament ha variat considerablement.

Les aprovacions del POUM i del Pla Territorial de les Comarques Gironines, els anys 2008 i 2010 respectivament, també protegeixen la plana de la carretera de les Llosses. Però un dels factors més importants i amb més pes de l'informe és el risc d'inundació de la vall per la seva proximitat a la llera de la riera de les Llosses o de Sant Quintí. Per tat, la plana està inclosa com a àrea d'inundació geomorfològica a la cartografia d'espais fluvial. A més, al pla Inuncat la conca de les Lloses té un perill d'inundació greu per temps de trànsit amb períodes de recurrència de 5 anys, i perill entre greu i moderat, si s'eleva a 50 anys. Per acabar-ho d'adobar, investigadors del grup de recerca sobre riscos naturals de la Universitat de Barcelona (Risknat) apunten que hi ha risc d'inundació, perquè la situació hidrogeogràfica apunta que la zona es pot inundar com a mínim un cop cada 100 anys.
 

Sodeca és una de les últimes empreses que s'instal·larà a la comarca Foto: Twitter Joaquim Colomer

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
La neteja a la llera del riu Ter, a Ripoll, ha començat aquest dilluns
La neteja a la llera del riu Ter, a Ripoll, ha començat aquest dilluns | Isaac Muntadas
Està previst que els treballs s'allarguin fins a finals d'any i costin entre mig milió i un milió d'euros
Una imatge de l'edició de l'any passat del trial de clàssiques de Santigosa
Una imatge de l'edició de l'any passat del trial de clàssiques de Santigosa | Facebook Moto Club Abadesses
Enguany se celebraran els 2 Dies Trial Santigosa-Nens perquè hi puguin competir els nens d'entre 8 i 14 anys, que si funciona es podria repetir
Monedes d'euro
Monedes d'euro | Flickr
L'Agència Tributària publica l'informe sobre la renda familiar