El 96% dels alumnes del Ripollès aprova la selectivitat

La mitjana de les PAU se situa en un 6,370 i només dos estudiants de la comarca han suspès

Més de 32.000 estudiants van participar en les proves de selectivitat aquest 2017
Més de 32.000 estudiants van participar en les proves de selectivitat aquest 2017 | Martí Albesa
Redacció
29 de juny del 2017
Actualitzat el 30 de juny a les 12:40h
Més de 32.000 alumnes de Catalunya han participat a la selectivitat. Aquest dijous s'han fet públiques les qualificacions de les proves d'accés a la universitat, i el 96,23% dels alumnes del Ripollès l'han aprovat. La mitjana catalana d'aprovats se situa al 94%.

En dades concretes, dels 53 matriculats, 51 han aprovat i 2 han suspès. Pel que fa a mitjanes de nota, els alumnes tenien una nota d'expedient de 7,17 i la mitjana de les PAU se situa en un 6,370. La diferència és de 0,8.

La millor nota: quàdruple empat de noies amb un 9,80

Quatre estudiants han quedat empatades al capdavant del rànquing de les millors notes dels exàmens de selectivitat a Catalunya d'aquest 2017. Ivet Boada, de l'Institut Santiago Sobrequés de Girona; Maria Torras, del Pius Font i Quer de Manresa; Mònica Torrecilla, del Col·legi Santa Teresa Ganduxer de Barcelona; i Anna Sallés, de l'Aula Escola Europea també de la capital catalana, han obtingut la millor nota de Catalunya amb un 9,80.

En declaracions a NacióDigital, Sallés ha reconegut que "s'esperava obtenir una bona nota", però no situar-se al capdavant del rànquing. Ella ha estudiat el batxillerat científic pur i necessitava almenys un 12'2 per entrar a la carrera desitjada, un doble grau en enginyeria de la UPC. Comptant les assignatures de la fase específica, Sallés se n'ha sortit perquè ha obtingut 13 punts sobre 14. "L'objectiu ja l'hem aconseguit, però ara el repte tot just comença perquè a la universitat tindrem molta feina", apunta l'estudiant barcelonina, que té 17 anys.

Unes novetats que preocupen

Però les PAU d'aquest any han angoixat més que de costum els alumnes que les han cursat. El motiu? Els canvis de darrera hora que s'han incorporat a les proves. Per primera vegada des de l'aprovació de la Lomce l'any 2013, els exàmens de selectivitat s'han adequat a la normativa espanyola. Inicialment, el redactat de la llei preveia que fossin una espècie de revàlida. El Departament d'Ensenyament ha aconseguit superar aquest escenari i mantenir el format habitual, però ha hagut d'introduïr-hi algunes modificacions que neguitegen els estudiants.

Les noves proves d'avaluació d'accés a la universitat -així s'anomenaran a partir d'ara- han estat gairebé idèntiques a les PAU: consten d'una fase general obligatòria que han de cursar tots els matriculats i d'una altra d'específica que permet als alumnes intentar pujar nota. La primera part dels exàmens continuarà avaluant els coneixements dels estudiants sobre quatre matèries: català, castellà, anglès i història o filosofia.

Els participants completen aquest bloc general amb una altra assignatura pròpia del tipus de Batxillerat que hagin cursat (social, científic o humanístic). Les novetats han arribat en aquest punt. Fins ara, els estudiants podien escollir la cinquena matèria de la primera fase de la selectivitat entre una vintena d'assignatures. Ara, en canvi, els l'assigna directament el Departament d'Ensenyament en funció de la branca dels estudis de Batxillerat que hagin desenvolupat.

Obtenir una bona qualificació a la fase general de les PAU és vital per als estudiants que volen entrar a alguna carrera amb una nota de tall molt alta, com ara medicina. Tanmateix, per a molts d'ells encara és més important poder escollir una assignatura que coneguin bé de cara a la fase específica de les proves, ja que és la part que els permetrà millorar la nota i acabar aconseguint una qualificació que s'acosti el màxim possible als 14 punts (la màxima puntuació que es pot treure si es sumen les notes de totes dues fases).