Jordi Sales: «L'Olla de Núria és una cursa de primera divisió»

L’Olla de Núria ja s’ha convertit en una prova de nom i prestigi en el món del trail running català. Després d’onze anys, les seves característiques i particularitats, tant pel que fa a l’organització, altura, com entorn, la converteixen en una prova estimada i viscuda per molts corredors. Aquest any, ha explicat Jordi Sales, membre de la Unió Excursionista de Vic i responsable de l’Olleta, la cursa s’avança uns dies per millorar la seva cohesió amb l’entorn. Uns canvis simbòlics, ha puntualitzat, ja que l’essència continua amb millores organitzatives per proclamar-se, tal com ha dit, una prova “de primera divisió”. 

- L’Olla de Núria és una cursa de referència per a molts atletes catalans. Les  inscripcions s’omplen ràpidament i, en poques hores, s’ocupen els prop de 700 dorsals disponibles. Això com s’explica?

- La principal raó és l’escenari, que és molt singular. El fet d’agafar el cremallera, i que està a una cota de 2.000 metres amb un recorregut purament alpí, també. El principal motiu, penso, és la singularitat d’aquest entorn, que poques curses poden oferir. Evidentment, ja hi ha, també, un rodatge a nivell organitzatiu, i jo crec que es dona molta qualitat al corredor i molts serveis. L’escenari del santuari, amb les sortides i arribades, és brutal. És una cursa de primera divisió. 

- Una prova que es manté en essència, però amb algunes novetats...

- Sí, aquest any recuperem el recorregut normal, que l’any passat vam fer al revés. Això seria la principal novetat d’aquesta edició. Però també tenim un sponsor principal que ha entrat amb molta força i que és la marca La Sportiva. En aquesta cursa, les grans marques ens empaiten per poder col•laborar, i això et dona una senyal de com van les coses. Però precisament això també ens obliga molt a cuidar tots els detalls, a cuidar els corredors amb obsequis, a cuidar més els controls, el material, a nivell de difusió un cop completada la cursa...

- Així la cursa es va perfeccionant. 

- Sí, i sobretot l’organització, que ha anat a més. Ens hem anat rodant i, entre cometes, professionalitzant. 

- Aquest any, a més, s’ha avançat uns dies per respectar la nidificació de les espècies protegides que viuen al Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, fent que la cursa sigui més compatible amb la protecció del medi ambient.

- Sí, el respecte envers l’entorn és bàsic. Aquesta és l’essència de tot club excursionista, el respecte per l’entorn i per la natura, i hem de ser els primers en donar exemple. I si hi ha alguna cosa que no s’ha fet bé o que es pot millorar, s’ha de fer. Allò ideal per a nosaltres seria fer la cursa al juliol perquè sempre és més provable que hi hagi bona meteorologia, però també hi ha uns riscos d’invasió del territori de nidificació de la perdiu blanca. Llavors, se’ns va demanar que féssim la cursa fora d’aquest període. 

- I com s’ha viscut aquest canvi de dates?

- Molts corredors venen de l’esquí de muntanya i se’ls ajunta una mica la transició de la temporada d’hivern a estiu. Se’ls escurça, diguem, i n’hi ha alguns que es van queixar, però a nivell global, tothom s’ha adaptat. 
 
- Una cursa que farà 11 anys que es disputa. Com ha estat la seva evolució?

- Va començar com un divertimento i, amb el pas de les edicions, és l’acceptació de la gent que ho ha dimensionat tot. Ara agafes una responsabilitat i és el que deia, que tenim un producte que és brutal i que és molt estimat i molt preuat pels corredors i per les empreses que en volen fer difusió. Ara, veient l’evolució, no ens haguéssim esperat aquesta rellevància, el que passa és que ràpidament es va veure, quan portàvem la quarta o la cinquena edició, que això tindria un creixement exponencial sense límits. 

- Una cursa, també, amb particularitats d’organització...

- Sí, organitzar-ho allà dalt és un inconvenient molt gran. Una cosa és organitzar una cursa a llocs on pots anar amb cotxe, i l’altra, amb el cremallera pel mig, la distància, el desnivell... I a tot això has de mobilitzar els voluntaris, els controls, el corredors. És una logística que demana molt esforç. 

- Des del club, quanta gent s’aconsegueix desplegar?

- A nivell de controls, voluntaris i direcció, estem parlant de més de 100 persones. I clar, n’hi ha que han de pujar divendres, altres que estan els dos dies a la muntanya... Tothom és benvingut, però a vegades, fins i tot, has de dir que no. Al final acaba sent una festa major de l’esport, i això està molt bé, però a vegades no podem acceptar tota l’ajuda, perquè hem de seguir l’organització. Però agraïm la bona predisposició, i això fa que sempre tinguem un roc a la faixa per anar incorporant gent nova i anar-ne jubilant d’altra, que fa temps que hi és o que demana un parèntesis. 

- Una cursa, per altra banda, composta per altres proves. Un exemple n’és l’Olleta, que busca promocionar el talent més jove. 

- Sí, busquem formar joves esportistes, educar-los sanament en la competició, i que ells també puguin debutar o compartir l’escenari de primera divisió dels grans. Això els motiva molt, així com també l’oportunitat de córrer a 2.000 metres, que poques vegades poden fer. La idea és que puguin competir, que aprenguin tant a guanyar com a perdre, i que gaudeixin de l’activitat, reforçant aquests valors. 

- Finalment, què s’ha d’esperar d’aquest cap de setmana?

- Per començar, la previsió del temps és bona, i això és el més important i el que acaba facilitant que la festa sigui agradable i es pugui gaudir de la muntanya. A més, el nivell dels corredors és molt alt perquè, any rere any, hem anat oferint premis econòmics i incrementant-los, i això és molt llaminer. A més, segur que continuen sortint noves promeses i, segurament, veurem bons registres. Serà tota una festa i esperem gaudir-ne.