Entrevista

Relleu a la presidència de la UE Campdevànol amb el repte de tornar a Segona Catalana

Xevi Cedillo substitueix Martí Picola al capdavant del club després de quatre anys de mandat | La Segona Catalana és l'objectiu principal i s'ha fitxat l'entrenador Jordi Florido per assolir-la

per Isaac Muntadas , Campdevànol, 12 de juny de 2017 a les 10:42 |
Martí Picola, a l'esquerra, deixarà la presidència de la UE Campdevànol i el substituirà Xevi Cedillo | Isaac Muntadas
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de juny de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A partir del proper dilluns 12 de juny, s'iniciarà un nou cicle a la Unió Esportiva Campdevànol amb l'inici dels tràmits perquè es faci el relleu a la presidència del club. Durant aquests darrers quatre anys, Martí Picola -34 anys i psicòleg de professió- ha abanderat aquest projecte esportiu, que exceptuant aquest últim any amb el descens del club a Tercera Catalana, ha estat ple d'èxits. En el record queda l'històric ascens a Segona Catalana de l'any passat que va suposar la consecució del títol de lliga de la temporada 2015-2016, que feia 25 anys que no es guanyava.

El nou president del club, Xevi Cedillo (47 anys), agafa les regnes de la UE Campdevànol amb molta il·lusió un quart de segle després de formar part de la plantilla que va guanyar dues lligues en tres anys. Cedillo és locutor de ràdio a l'emissora local de Live FM i afronta aquesta nou repte amb una motivació especial per haver viscut rodejat dels colors verd-i-blancs tota la vida. L'objectiu principal no és cap altra que tornar a pujar a Segona Catalana mantenint gran part del bloc que ha triomfat aquests darrers anys i amb el fitxatge d'un entrenador ''top'', Jordi Florido. NacióRipollès ha volgut parlar amb tots dos per saber la seva opinió del què ha passat aquests anys i del què succeirà en el futur.


- Després d'acabar aquesta legislatura perquè ha decidit deixar la presidència?

- Martí Picola: Els estatuts marquen que són quatre anys de mandat i aquest era el meu compromís. Arribats al final, havia de decidir si seguir o no. Per temes personals i professionals he decidit apartar-me i deixar pas a una persona que tingui ganes de liderar el projecte. L'ajudaré amb el què pugui però crec que és l'hora del canvi.


- Però seguirà vinculat al club?

- MP: Sí, però ara la meva funció serà molt diferent. Passaré d'estar a dalt a abaix del tot.


- Com valora aquests quatre anys al capdavant de la Unió Esportiva Campdevànol?

- MP: Hi ha hagut de tot. Pujades i baixades. La qüestió principal és que al final deixo l'equip on el vam trobar i amb unes condicions òptimes per afrontar la Tercera Catalana amb garanties. El primer any que vam entrar va ser una mica de transició. Llavors, veníem d'un any complicat i havíem de fer un projecte nou i fitxar un cos tècnic nou. Aquell va ser un any d'adaptació en el què vam tenir molta paciència confiant amb la gent que portava l'equip. La temporada va ser realment complicada però va servir per consolidar-nos. De fet, un any després el projecte estava totalment fet i es notava en el dia a dia. No teníem clar que quedaríem primers, però amb perseverança vam aconseguir l'objectiu. Al final, vam guanyar la lliga que feia molts anys que no ens l'endúiem, concretament des que el futur president, en Xevi Cedillo, era un dels jugadors de la plantilla.
 

Xevi Cedillo i Martí Picola amb el retrat dels campions de lliga de la temporada 2015-2016 a Tercera Catalana Foto: Isaac Muntadas


- I sobre aquesta temporada?

- MP: Aquest any hem fet una aposta arriscada que ha estat comptar exclusivament només amb jugadors de la comarca del Ripollès. Per tant, no hem fet grans transformacions al club, ja que volíem donar una oportunitat als jugadors que havien aconseguit la fita de l'ascens i al final no ens hem salvat per poc...

- Tot i el mal inici, la salvació s'ha quedat a només cinc punts.

- MP: De fet, vull matisar i dir que ha estat per molt. Sí que és veritat que, al final, només han estat cinc punts, però realment amb la dinàmica que portàvem ja feia temps que estàvem lluny de l'objectiu. La junta directiva som un grup de gent que confiem molt en els que hem estat sempre junts i, segurament, algunes decisions les hauríem d'haver pres abans com, per exemple, el canvi d'entrenador. L'Alain Ruíz va acabar plegant perquè ell notava que la seva aportació havia arribat a un límit i vam pactar amb ell que potser havia arribat l'hora de canviar perquè aniria bé. Tot i així, pensàvem que amb el tema de l'ascens havien anat bé les coses i com que amb l'Alain ens enteníem, volíem mirar de redreçar la situació. Potser era tard però valia més fer-ho llavors i no cremar tots els cartutxos. Almenys volíem que l'ambient acabés sent positiu i, al final, ho hem aconseguit. Aquest objectiu és tan o més important que la permanència perquè et permet tenir el grup cohesionat, content i il·lusionat per seguir.

- A l'Alain se'l recordarà com l'entrenador que va ascendir el Campdevànol a Segona Catalana guanyant la lliga.

- Això en majúscules. S'ha de tenir memòria perquè el futbol en té poca. L'Alain és l'entrenador que ens ha fet guanyar la lliga, que feia 25 anys que no aconseguíem i ens ha fet jugar en una categoria com la Segona Catalana on mai havíem estat. L'agraïment cap a l'Alain i la seva feina serà etern.

- És veritat que l'equip ha fet mals partits i per això ha baixat. Tot i així, hi ha hagut arbitratges molt polèmics en contra en aquesta lliga que han pogut ser decisius en la classificació final.

- MP: Aquí s'hi barregen un parell de coses. En primer lloc, la nostra inexperiència com a club, en què hi incloc a la junta, i també a nivell de jugadors a aquesta nova categoria, que ha estat un salt important. Llavors, els jugadors estan acostumats a estar dins d'una dinàmica guanyadora i de què els partits els hi surtin bé. Aquesta categoria és molt competitiva, tenim molts jugadors joves i gestionar aquestes situacions no és gens fàcil. A Segona Catalana els arbitratges són molt més exigents i són molt poc permissius amb qualsevol tipus de protesta, recriminació o comentari que escoltin dins del camp. La pell la tenen molt més fina a Segona que a Tercera Catalana. La barreja entre la inexperiència dels jugadors i la junta sumada a la pujada del nivell d'exigència i els matisos dels àrbitres de no permetre certes coses han fet que aquest problema d'adaptació derivés amb diversos conflictes.

A partir d'això es genera un clima en què nosaltres tenim la paranoia que ens han posat la mirada a sobre i també s'ha de dir que hi han hagut partits en què els àrbitres s'han portat malament amb el Campdevànol. Per exemple, el partit del Roses va ser un escàndol en majúscules total i absolut -es va perdre 3 a 1 després d'anar guanyant per 0 a 1. En el partit l'àrbitre va expulsar un jugador campdevanolenc i va concedir dos gols als locals en clar fora de joc. L'afició campdevanolenca es va encendre i el jutge de línia va respondre tocant-se els testicles i mirant a la grada-. Hi ha hagut partits que l'arbitratge ha estat un pèl tendenciós i s'ha de dir que tampoc és normal estar cada setmana fent recursos i al·legacions per actes, que van a missa i fan molt mal al club.

Quan va haver-hi el tancament de camp vam assumir la responsabilitat. Vam pagar la multa que ens van posar perquè, evidentment, creiem que tenien raó però a partir d'aquí hi ha hagut altres matisos que justificar-los ara sonen a excusa. Tot i així, és veritat que hi ha hagut arbitratges molt dolents contra nosaltres.
 

La UE Campdevànol intentarà tornar a ascendir a Segona Catalana aquesta temporada Foto: Isaac Muntadas


- L'equip ha sofert 25 expulsions aquesta temporada, de les quals n'hi hagut 15 que han estat amb targeta vermella directa. I a més, ha vist 92 targetes grogues. Un problema greu sens dubte.

- MP: El que deia abans. El canvi de categoria i la inversió d'una tendència guanyadora d'uns quants anys a una de perdedora ha pesat. A més, costa molt gestionar-ho en un grup de jugadors joves que senten els colors. S'ha de dir que és difícil controlar-se en situacions en què estan amb la sang calenta. No justifico les targetes per protestar però en cap cas criticaré els meus jugadors per aquestes actituds exceptuant-ne alguna...

- S'hauria de fer una xerrada amb la Federació Catalana perquè hi hagi algun canvi en el tema dels arbitratges?

- MP: La tendència penso que ja s'ha canviat a partir del dia que vam assumir el tancament de camp i això també s'ha notat en els jugadors. De fet, les dades de targetes mostrades ho reflecteixen i és una evidència perquè a nivell d'actes no he tingut tanta feina. Aquesta dinàmica l'hem canviat i penso que la Federació Catalana i, sobretot, els arbitratges ho han notat. El club els hi ha posat fàcil i ells també ens han ajudat al final a canviar-ho una mica.

- Tot i passar per mals moments, els Kande Hools i la resta de l'afició sempre han estat al costat de l'equip.

-MP: Quan em dirigeixo a ells, els anomeno l'ànima de l'equip i del club. És a dir, el Campdevànol no es pot entendre sense una afició com aquesta. Jo n'he format part des del principi quan encara no era president i sé que és el recolzament incondicional a l'equip tan si les coses van bé com si no. Aquests últims partits l'equip no s'hi jugava res i els aficionats animaven com si ens estiguéssim jugant la promoció d'ascens. En canvi, molt dels camps de Segona Catalana que hem visitat són molt tranquils, exceptuant el del Sant Joan que allà hi tenen la Barra Jove. La categoria és tranquil·la i la gent va al futbol com qui va al teatre i, en canvi, aquí al poble el futbol es viu diferent. Penso que això els àrbitres ho han notat, ja que no hi estan acostumats.

- La massa social també ha respost aquest any.

-MP: Sí, a banda que el club està totalment sanejat i ho explicarem amb més detall a l'assemblea de divendres, també hem tingut un bon any pel què fa a la massa social. A nivell de taquilles ens hem mantingut igual que l'any passat. És cert que també vam tenir una entrada molt bona com va ser el dia del Ripoll perquè un derbi sempre suma. Pel què fa als socis hem augmentat força i, de fet, els hem duplicat. Quan jo vaig agafar la presidència n'érem 90 i ara ja en som 223. El repte que ens vam posar va ser arribar als 200 i; per tant, ho hem aconseguit. Estem contents ja que la massa social ens ha recolzat moltíssim.
 

Els Kande Hools han estat en els bons i els mals moments al costat de l'equip Foto: Isaac Muntadas


- Quin ha estat el millor moment d'aquests quatre anys?

- MP: Tots els partits oficials que hem guanyat contra el Ripoll i, sobretot, el dia en què vam aconseguir l'ascens contra ells guanyant 2 a 0. Aquell dia és la hòstia.

- I el pitjor?

- MP: El dia del tancament del camp pels incidents que hi va haver durant el derbi amb l'Abadessenc.

- Passem a parlar amb el futur president de la UE Campdevànol. Com va sorgir l'oportunitat de ser el nou president del club?

- Xevi Cedillo: Bé, la oportunitat bàsicament va sortir del no-res. En la darrera assemblea que es va fer, jo no hi vaig poder assistir per motius de feina i vaig arribar quan s'havia acabat. Llavors se'm va oferir ser el nou president i em va sobtar moltíssim perquè mai m'ho havia plantejat tot i estar vinculat al futbol i al club molts anys. Vaig tenir una reunió amb tota la junta i, a partir d'aquí, se'm va proposar i només vaig posar-hi dues condicions. Una va ser que la junta actual seguís amb mi i que cadascú continués desenvolupant les funcions que feia fins ara. I la segona premissa va ser el projecte esportiu. Per encapçalar un club a Tercera Catalana i quedar a meitat de la taula no em sembla atractiu. El Campdevànol ha de fer un equip per pujar un altre cop a Segona Catalana.

- Per tant, l'objectiu és l'ascens de categoria?

- XC: L'objectiu és arribar al mes d'abril amb totes les opcions d'assolir la Segona Catalana. Això pot sonar com si anéssim de sobrats i no és així. Nosaltres som humils perquè acabem de baixar de categoria, però sabem el potencial que tenim i som ambiciosos. Llavors, pot ser que pugem o no però ja se sap que el futbol també depèn de moltes coses. Pots fer una temporada acollonant i quedar segon o tercer, però en principi l'objectiu és aquest.

- Vostè ja sap que és jugar amb el Campdevànol i assolir un ascens guanyant una lliga.

- XC: Sí, vam guanyar dues lligues a principis dels anys 90. Primer vam aconseguir l'ascens i, després de baixar de categoria l'any següent, vam tornar a pujar. Per tant, vam assolir dos ascensos acompanyats dels seus respectius campionats en només tres anys. Me'n recordo que la primera lliga la vam guanyar al camp de La Cabra un diumenge al matí. Llavors, la junta d'aleshores va portar un entrenador de Barcelona, amb tres jugadors d'allà sota el braç, que va ser un cacau. Tot va canviar i es va baixar abans de tornar a ascendir de categoria. Per mi és un repte i un orgull molt gran, ja que sóc nascut al poble i aficionat del Campdevànol de tota la vida. Des que estic amb això, amb la resta de la junta no ens hem parat de moure per confeccionar el projecte per la temporada que ve.
 

El retrat dels jugadors que van assolir el campionat de lliga 91-92 en què hi ha Xevi Cedillo Foto: Isaac Muntadas


- Ja tenen el nou entrenador?

- XC: Sí, serà en Jordi Florido que és de Sant Pere de Torelló. A nivell professional com a jugador, ell va jugar alguns minuts a primera divisió amb el Saragossa i ha fet la seva carrera principalment en equips de Segona Divisió B com el filial dels aragonesos, el Mollerussa, l'Oriola, el Recreativo de Huelva i el Manlleu. A nivell d'entrenador, en Jordi Florido fins ara entrenava el Roda de Ter a Segona Catalana, però ha destacat sobretot per haver pujat el Juvenil del Manlleu a Divisió d'Honor i haver-lo mantingut a la categoria.

- Com es va posar el seu nom sobre la taula?

- XC: Ell va ser la primera opció que vam començar a parlar amb la junta. El primer contacte va venir a través d'un company meu amb qui vaig parlar, després ho vaig proposar primer a en Martí i, finalment, després de reunir-nos tota la junta vam decidir trucar-lo. En Martí i jo vam portar la negociació. Amb ell i vam estar parlant durant una setmana i va ser ràpid perquè vam començar un dilluns i el divendres ja tancàvem el fitxatge. La primera i única condició que ens va posar per signar era el projecte esportiu. Ell no hagués vingut a entrenar aquí sinó comptés amb tots els jugadors que formen part de la plantilla del Campdevànol. A més, en Jordi Florido ja coneix a diversos jugadors de l'equip. És un entrenador molt competitiu, professional i la seva aspiració és pujar a Segona Catalana.

- Es mantindrà la columna vertebral de l'equip?

- XC: A aquestes alçades s'ha parlat gairebé amb tots els jugadors i jo et diria que pràcticament tots segueixen en el projecte. En Joan Carles Rodríguez no seguirà amb nosaltres perquè se'n va a viure a Barcelona i hi ha un altre jugador que s'està parlant amb ell per veure si seguirà o no.

- I dels nous fitxatges?

- XC: Hi haurà la incorporació de l'Omar Reyes que és un noi que ve del Juvenil de l'Escola de Futbol del Ripollès amb molta projecció. L'he seguit durant anys al futbol base i hi tenim molta confiança. Té un potencial brutal i en Jordi Florido en va quedar encantat d'aquest nano. També hem fitxat en Roger Serrador, un noi de Campdevànol que jugava al Sant Vicenç de Torelló i s'està treballant amb un parell de jugadors més. Hi haurà dues incorporacions més: una a la defensa i l'altre al mig del camp. Els jugadors amb qui s'està parlant són de la comarca i amb nivell de Segona Catalana. Si arribessin, amb aquests fitxatges tancaríem la plantilla.

- S'han perdut els derbis amb l'Abadessenc i el Camprodon, però es recupera el gran clàssic amb el Ripoll.

- XC: És el derbi en majúscules i subratllat amb fluorescent. Em faria molta il·lusió jugar i guanyar el Ripoll. També dependrà de l'equip que faci, que diuen que serà molt bo.

- Per acabar, la categoria serà molt difícil de guanyar. Quins seran els rivals per l'ascens?

- XC: És una categoria difícil, dura i exigent però tot i que el grup és potent, ja el coneixem. Intentarem fer les coses el millor possible. El Quart serà un dels rivals segur. El Gironès-Sàbat estarà a dalt segur pel seu camp, ja que a fora té un altre rendiment. El Sant Jaume de Llierca sinó guanya la promoció també serà un dels rivals perquè quan va venir aquí tenia un equipàs. Estarà entre tres o quatre equips. Que en surti un altre dels que descendeixin com l'Anglès -si el posen al nostre grup- o el Cornellà de Terri.
 

L'entrenador que començarà en el mandat de Xevi Cedillo serà Toni Florido Foto: Isaac Muntadas

 

Participació