LGTBI

La bandera de l'arc de Sant Martí oneja per primera vegada al Consell Comarcal

Aquest dimecres és el Dia Mundial contra la homofòbia, la transfòbia i la bifòbia i es commemora que l'OMS va deixar de considerar la homosexualitat com una malaltia mental fa 27 anys

per Isaac Muntadas , Ripoll, 17 de maig de 2017 a les 12:25 |
La majoria de consellers i els representants de TALCOMSOM al balcó del Consell Comarcal del Ripollès amb la bandera de l'arc de sant Martí hissada de fons | Isaac Muntadas
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de maig de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La bandera de l'arc de sant Martí, representativa del col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals, estarà penjada durant tot aquest dimecres al balcó del Consell Comarcal del Ripollès en motiu del Dia Mundial contra la homofòbia, la transfòbia i la bifòbia (17 de maig). Una data molt important pel col·lectiu LGTB, ja que en un dia com aquest fa 27 anys l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va deixar de considerar l'homosexualitat com una malaltia mental.

L'acte d'hissada de la bandera va tenir lloc ahir al vespre amb presència dels consellers de l'ens comarcal i membres de l'associació LGTB de Talcomsom de Vic i la comarca d'Osona, que també fan activitats a les comarques adjacents com el Berguedà, la Garrotxa, el Moianès i el Ripollès. Com que no hi havia cap asta disponible per penjar-la es va treure excepcionalment la bandera europea, posant la de l'arc de sant Martí al costat de la senyera i l'estelada.


El president de l'associació Talcomsom, Marc Parareda, ha explicat a NacióRipollès que és un avanç ''molt important'' que es pengi per primera vegada aquesta bandera al Consell Comarcal ''perquè és una mostra per visibilitzar aquest suport donat al col·lectiu''. Des de fa uns anys, l'associació d'Osona s'ha marcat com a objectiu aconseguir que la bandera onegi en tots els ajuntaments de la comarca del Ripollès. Com que ells mateixos es defineixen com una associació petita en un àmbit d'acció molt gran, sempre han intentat començar pels municipis amb més població perquè ''solen tenir més predisposició'' i també tenen tècnics més sensibles amb aquests temes. El modus operandi consisteix en entrar una instància al consistori per tal de demanar que es pengi com s'ha fet a Ripoll, on ja s'ha hissat un parell o tres de vegades. ''A poc a poc i amb l'ajuda del Consell Comarcal, s'ha de demanar a la resta de municipis'', ha reiterat Parareda.

Sobre la predisposició dels consistoris de la comarca a penjar-la, Parareda ha dit que hi ha de tot. ''Per motius tècnics de l'associació no hem tingut temps de presentar tantes instàncies com voldríem'', ha assenyalat el president. Tot i així, Parareda ha apuntat que, per exemple, en els darrers anys hi ha hagut algun municipi com Sant Joan de les Abadesses que durant els dos últims anys ''s'ha negat a penjar-la i allà hi tenim el suport dels grups de l'oposició que cada any l'estan reclamant''. Precisament, el conseller d'ERC i membre a l'oposició al municipi santjoaní, Sergi Albrich, va assistir en aquest acte i es va interessar per aquesta problemàtica.

 

La majoria de consellers i els representants de Talcomsom al balcó del Consell Comarcal del Ripollès amb la bandera de l'arc de sant Martí hissada de fons Foto: Isaac Muntadas
 

Molt més que un acte simbòlic: pla local i comarcal contra l'homofòbia


Evidentment, pels representants de Talcomsom la hissada de la bandera al balcó del Consell Comarcal no deixa de ser un primer pas per abordar el problema de fons, que s'ha de combatre amb un pla local i comarcal contra l'homofòbia. ''Hi ha d'haver un servei d'atenció i uns recursos per tal de donar suport al col·lectiu LGTB'', ha remarcat. Per aquesta associació, penjar la bandera és només l'acte visible de tot el què es fa durant un any als consistoris i al Consell Comarcal ''perquè hi ha moltíssima feina que no es veu com l'atenció dia a dia d'una persona que tingui una necessitat''.

Per Parareda la problemàtica principal no és només l'agressió física que va patir una parella homosexual fa uns mesos sortint d'una discoteca a Berga; sinó que també hi ha casos d'assetjament escolar, agressions verbals o discriminacions. ''És una feina de formigueta que no es veu però és la base de tot el què estem demanant'', ha subratllat. A més, a banda de fer una atenció personalitzada, Parareda diu que s'ha d'anar molt més enllà per sensibilitzar a tothom i, per exemple, s'ha d'intentar que a les residències d'avis també es tractin aquests temes. ''Una persona gran, que potser ella no és del col·lectiu, però té un fill o nét que ho són, pot rebre una discriminació simplement pel fet que una persona del seu entorn ho és'', explica el president de Talcomsom i afegeix que potser en aquesta residència no hi ha el coneixement d'aquesta realitat. De moment, ja s'ha fet un primer pas i a partir d'aquí la pilota passa a la teulada de les institucions comarcals i municipals. 

 

Participació